300 anys

dimecres, d’abril 25, 2007


No sóc gens patrioter, tampoc no m'agrada que em qualifiquen com nacionalista -encara què, en part, vulga o no ho sóc.

Tampoc me n'orgullisc al vore una senyera només perquè sí. Però hui, estic emocionat. 300 anys, que se diuen en no-res...

I bé, no me possaré a descriure els meus sentiments perquè semblarien cançons d'Obrint Pas. Però necessitava deixar constància de que sóc un més d'este país que manté viu el record d'un poble, el nostre.

3 comentaris:

Daniel Monfort ha dit...

Doncs aixo, que salut company!

Ferrer ha dit...

Son 300 anys de rebre patades en el cul, a vore quina de totes mes gran.

Anònim ha dit...

(¯`v´¯) ^^