A tu, que et rius

"A tu, que et rius, et dic, i et demane que rigues,
que no deixes de riure't si no vols que jo em muira.
Recorde com et rius, i perquè et rius et vull
i et recorde i no deixe ja de pensar en tu.
A tu que et rius, a tu, et voldria tenir
per sempre al meu costat, rient-te, perquè rius,
i rius amb tota l'ànima i rius amb tot el cos,
i rius, amor!, amb tota la teua joventut
i amb la salut daurada de la taronja oberta
amb els dits, amb les ungles, bàrbarament alegre!
Podria dir com ets des del cap fins els peus,
però no vull saber només que això: que rius,
i evocar-te rient, i voler-te rient,
i desitjar que rigues -només, només, només!"

Vicent Andrés Estellés

Sense tu

"Sense tu, les emocions d'avui no serien més que la pell morta de les emocions d'abans" Hipòlit

Subcomandante Insurgente Marcos

"Marcos es gay en San Francisco, negro en Sudáfrica, asiático en Europa, chicano en San Isidro, anarquista en España, palestino en Israel, indígena en las calles de San Cristóbal, chavo banda en Neza, rockero en CU, judío en Alemania nazi, ombudsman en la Sedena, feminista en los partidos políticos, comunista en la posguerra fría, preso en Cintalapa, pacifista en Bosnia, mapuche en los Andes, maestro de la CNTE, artista sin galería ni portafolios, ama de casa un sábado por la noche en cualquier colonia de cualquier ciudad de cualquier México, guerrillero en el México de fin del siglo XX, huelguista en la bolsa de New York, reportero de nota de relleno en interiores, machista en el movimiento feminista, mujer sola en el metro a las 10 p.m., jubilado en plantón en el Zócalo, campesino sin tierra, editor marginal, obrero desempleado, médico sin plaza, estudiante inconforme, disidente en el neoliberalismo, escritor sin libros ni lectores, y, es seguro, zapatista en el Sureste mexicano. En fin, Marcos es un ser humano cualquiera en este mundo. Marcos es todas las minorías intoleradas, oprimidas, resistiendo, explotando, diciendo "¡ya basta!" Todas las minorías a la hora de hablar y mayorías a la hora de callar y aguantar. Todos los intolerados buscando una palabra, su palabra, lo que devuelva la mayoría a los eternos fragmentados, nosotros. Todo lo que incomoda al poder y a las buenas conciencias, eso es Marcos."

Comunicado del 28 de mayo de 1994

Em sembla que s'oblidà afegir "independentista en Valencia".

Llibertat!

Com últimament estic escriguent massa sobre política, posse per a variar un poc una poesía de Miquel Duran de València, el que podriem dir què és el primer pancatalanista -en argot blaver- de l'edat moderna del País Valencià. Per cert, aquest poema apareix versionat en una cançó del cantant xativí Feliu Ventura.



LLIBERTAT

Homenatge a Tristan Tzara i Ilya Ehremburg

Als ulls interrogants de l’infant de ciutat,
Anhel d’ample carrer, d’asfalt, de jardí urbà;
De terrat, on l’àvida pupil·la
Junta el blau i la plana,
La muntanya i la mar
I el pensament, el que l’esguard no abasta.
Llibertat!

A les ales batents de l’ocell engabiat,
Frisança de nous horitzons, d’espais infinits,
De rutes blaves i daurades.
Llibertat!

Al cor en doble ergàstula del presoner,
Desig d’amor de dona, de sol rodó,
De calcigar les vies de la rodona terra.
Llibertat!

En el tràgic lament de la gent sense pa
I el puny enlaire del proletari,
Sospirs adolorits, clams de justícia.
Llibertat!

En les idees, martells del pensament,
Deler de germinar com la sement fecunda
I d’expandir-se com el vent.
Llibertat!

En els grans ideals lliberadors
I els moviments de redempció dels pobles,
Voluntat d’existir i ambició de crear,
Vigor d’arrel profunda i goig d’univers.
Llibertat!
I el cor de l’home, esclau,
Esclau i generós i bategant
Per a impulsar la llibertat dels altres,
Per a bastir la llibertat dels pobles,
Per a exaltar la pròpìa llibertat.
Llibertat, llibertat, llibertat,
Llibertat, llibertat, llibertat!

515 anys de Tirant Lo Blanc

Un dia com hui, a part d'haver-hi mort Franco també tenim alguna cosa a celebrar, i més important per a la nostra terra. Ara fa 515 anys la novel·la de cavalleries més important de la història en llengua catalana, la obra valenciana Tirant Lo Blanc, escrita entre els anys 1460 i 1468, eixia a la llum. 7 anys després ho feia a la ciutat de Barcelona.

Una novel.la molt important a la que per exemple Cervantes -que per cert alguns diuen que es deia Miquel de Cervent i que era català- lloava. Encara que sembla que el Quijote és més important, se li fan homenatges i n'estem orgullosos, però allò que és nostre no té tanta importància...

Sense plors, però d'Alzira...

Estava esta vesprada per casa mirant si trobava un llibre per a l'institut, El Lazarillo de Tormes, i així m'estalviava comprar-me'l i va i furgant i escarvant me trobe un nou intent de llibre, però que es queda en pamflet, de Lo Rat Penat. Farà ja un temps em vaig trobar un que em va impressionar perquè clar, era d'abans de la Batalla de València i de blaverisme res, puix que clar, les Normes d'El Puig no existien encara i llavors estava escrit amb les Normes de Castelló.

Bé, fins ací tot correcte, doncs ara el que m'he trobat es titulava Sense Plors, però d'Alzira... Parlava del meu poble, i mirant veig que l'autor de llibre és un tal Eduard Soler i Estruch, xè, me sonava a alguna cosa... i si, crec que vaig veure l'any passat un documental sobre ell a Punt 2, però continuava sonant-me el seu nom d'altra cosa i va i resulta que era el pare del meu professor d'Història Contemporània!