Que collons és açò? Me pregunte jo. Comtat de València? Però no érem Regne? Algú pot fer-me el favor d'explicar això de que va? Un comtat de Nou Mèxic, que es diu València, i que té l'escut de la ciutat de València, però sense el rat penat i amb dos penons de la conquesta gitats, una rameta i una ploma. No sabia jo que els valencians tinguerem alguna cosa a vore amb allà.
Xè tu, cada dia s'aprenen noves coses...
Valencian Country? No,Valencia county
dimecres, de febrer 21, 2007
Publicat per
Raboset
a
3:12 p. m.
4
comentaris
Etiquetes de comentaris: Història
Feliz día de la Raza
dijous, d’octubre 12, 2006Doncs això, feliç dia de l'ocupant que també deien fins fa poc día de la raza. O també Dia de la Hispanidad -com sempre s'ho apropien tot, fins i tot el terme Hispània-, en temps moderns Dia Nacional de España -i que m'explique algú des de quan i perquè existeix Espanya i perquè és nació- o el més adeqüat nom que reb a Veneçuela, el dia de la resistencia indígena.
De regalet d'una patriota espanyola lloant a un dels més grans patriotes espanyols:
Publicat per
Raboset
a
12:54 p. m.
3
comentaris
Etiquetes de comentaris: Història
25 d'Abril en la memòria!
dimarts, d’abril 25, 2006
Hui fa 299 que injectaren una droga alienadora en el poble valencià, una droga que per començar, ha provocat amnèsia. Sembla ser que en part es un somnifer que ha servit per a no veure com el càncer avança sense mirament. Potser és millor, l'ànima no pateix, perquè clar, no n'és conscient.
Almenys han tingut la decència de no fer sofrir massa al poble valencià, ens mataràn però no ho notarem, si de cas, només ho notarà una xicoteta part del tot que no ha sucumbit a la força bruta amb la que se li injectat eixa droga.
O qui saps si hi pot haver algún miracle i despertar d'este coma profund en el que estem sotmesos?
Hui és un dia que qualsevol valencià del carrer no coneix. Un dia que només és conegut per quatre gats. Però que li anem a fer. Un dia com hui, un 25 d'Abril de 1707, fa 299 anys, el poble valencià va ser tocat de mort.
Davant la pèrdua en la batalla d'Almansa, l'Antic Regne de València -hui Comunidad Vecinal Valenciana, i en el cor de quatre marginats: País Valencià- les tropes castellanoespanyoles entraren vençent per estes terres. No cal que recordem que féren: crema de pobles, marginació del català i imposició del castellà, divisió en províncies i incorporació dins l'actual estat espanyol, això en termes generals, quasi res!
Han passat ja molts anys, molts intents de recuperació, moltes intents sí, però també moltes cagades. Jo personalment he aparegut en este món fa no-res i clar, no he pogut viure tot això. Així que supose que açò que estic escrivint segur que ja ho hauràn pensat altres valencians en el passat. Jo he tingut sort, encara he pogut viure en estos temps on encara és viu l'esperit -encara que difús. Però ja no ens quedarà molt, el pròxim intent està ahí davant, sino començem a recuperar-nos ja podem deixar-ho per perdut tot.
Jo no pense rendir-me, i tu? No sigam egoistes, permitim que els nostres descendents continuen sent el que som: valencians.
Pel futur i pel passat, per tots els nostres avantpassats i pels pròxims valencians, d'ací o vinguts d'allà: 25 d'Abril en la Memòria! Continuem amb la lluita!
Publicat per
Raboset
a
4:51 p. m.
4
comentaris
Va i tindrem al Papa
dimarts, de març 28, 2006
La visita de Benet XVI a València podria portar enllaçada un desplaçament fins a la ciutat d'Alzira. L'Ajuntament de la capital de la Ribera Alta continua fent gestions per a esgotar totes les possibilitats en aquest aspecte.
La intenció del Consistori és que Ratzinger poguera inaugurar el mirador que duu el nom de Joan Pau II qui, durant una visita a Espanya en 1982, es va acostar en helicòpter fins a Alzira per a estar al costat de les persones afectades pel trencament de la presa de Tous. Aquesta visita encara és molt recordada entre qui van poder contemplar a Karol Wojtila.
Fonts municipals van afirmar que, a dia d'avui, la possible visita de l'actual Papa es antoja complicada. De totes maneres, i ja que tant la nova església de la Sagrada Família com el mirador estaran a punt al juliol, si no poguera assistir Benet XVI podria ser algun altre alt càrrec de l'Església catòlica qui els inaugurara.
Per altra banda, des de la ciutat d'Alzira se segueix treballant en la recepció que el Papa els podria realitzar al Vaticà uns dies després de la Trobada Mundial de les Famílies del mes de juliol. L'expedició contaria amb autoritats polítiques i representants de la Setmana Santa.
I dic jo, que bé! Ací tenim tot una gran varietat tonal en conservadurisme i dretanisme en general.
Publicat per
Raboset
a
3:53 p. m.
1 comentaris
Etiquetes de comentaris: Experiències, Història, Política
Uns venen i altres se'n van
dimecres, de febrer 22, 2006
Un matí de la setmana passada, un poc abans d'anar-me'n cap a l'institut, allà les 8, estava vegent Antena 3 i aparegueren diguent en exclusiva que el GRAPO tornava, que si ho van fer públic quan segresstaren a un empresari a Saragossa. jo, una mica sorprés vaig intentar veure les notícies de la nit pel que digueren, i res: ni mu. I ara, ho diuen -supose que esperaren rebte el visto bueno per part d'algúns per a fer-ho públic.
Tot açò poc després de que digueren de fer una treva els d'ETA i paraules d'una suposada negociació entre l'estat espanyol i ells. Doncs bé, ja tenien aliment els del PP per a bona estona, però més prompte o m'és tard el menjar se'ls acabrà. Està clar que ells no volen que se'ls acabe el xollo amb allò de la lluita contra el terrorisme, igual que els seus amiguets d'EUA -abans el perillós comunisme, ara l'islamisme i quan s'acabe la metxa veurem que trauen- treien vots de la pobre massa de població desalienada per la manipuladora propaganda neoliberal. Així també, els PPerets lluiten per la pau i solidaritat entre espanyols, omplint-se la boca d'honradessa i pacifisme. Però... i si la mafiosa ETA tancara la paraeta? Doncs el PP no tindria de que parlar, perdria vots i els partits independentistes augmentarien el vot.
Però resulta que estan de sort, si se'n van els etarres aran vindràn els graciosos del GRAPO. Deixaran de criticar l'alliberament nacional per canviar el discurs adaptat a l'alliberament social. I tots els que lluiten per una terra més justa i lliure eixirem perduts. I els merdes de les bandes armades faran que ens criminalitzen més i a part, donaran de menjar a la retrògrada dreta espanyola.
I com cantava Julio Iglesias: Al final las obras quedan. Las gentes se van. Otros que vienen las continuaran. La vida sigue igual (de mal)... (Que tampoc és que m'agrade el Julito este però m'ha vingut al cap la lletra).
Publicat per
Raboset
a
7:26 p. m.
2
comentaris
Etiquetes de comentaris: Experiències, Història, Política
A las cosas, por su nombre
diumenge, de gener 08, 2006
Ja s'ha sabut estos dies pels mitjans de comunicació la perleta que ha soltat el Teniente General Mena citant l'antidemocràtic article 8é de la pseudodemocràtica Constitución Española. I com no estic massa inspirat pase de comentar-ho, però què millor que posar una cançó -crec que ja n'estic posant massa últimament- relacionada una mica amb el tema i què millor que fer-ho en sa pròpia llengua. És del grup castellà de Madrid, Habeas Corpus:
A las cosas, por su nombre
Sabemos que las buenas palabras son el maquillaje más habitual
utilizado por la Mentira para de este modo mostrarse atractiva
Sabemos que quienes se llaman creadores de opinión, expertos tertulianos, rigurosos historiadores
Son la voz de su amo, la voz de la que nos sentimos esclavos.
Sabemos ya que quienes han hecho de cientos de miles de millones de mentiras
una profesión altamente rentable no quieren llamar a las cosas por su nombre.
Nos dicen la verdad es una, la verdad es una y nada mas que una
Una solo porque existe una sola España, una sola porque una sola es su historia
Una sola forma de escribirla, una sola forma de escribirla y contarla, un solo y unico discurso y aquel que se mueva... ¡No sale en la foto!
A las cosas por su nombre
La Monarquia española es la mas directa herencia del franquismo, la transicion a la democracia, ejemplo perfecto de fiel continuismo
Adaptarse a los nuevos tiempos, exigia esa amnesia que llaman consenso. Los partidos de izquierda dejaban de serlo, los de derecha decian ser de centro.
Los sindicatos mayoritarios, culpables de la mayor de las traiciones cometida a los trabajadores, pasaban a convertirse en funcionarios.
Y la constitucion española, cadena que aprieta, cadena que ahoga. La norma suprema...la obediencia ciega. La más falsa ilusión.Intocable eslabón. La todopoderosa mentira en cadena.
Elegimos de quien ser esclavos y desde que lado nos vendran los palos. Sufrimos el terror del trabajo, a la vez que sufrimos el terror del mercado. El poder sigue en las mismas manos. Los que ayer lo tuvieron, lo siguen teniendo. El ejercito está vigilando, lo que un día quedaba atado y bien atado.
A las cosas por su nombre. A las cosas por su nombre.
La bandera española es la bandera fascista. El ejercito español, el ejercito fascista.
La policia española, la policia fascista. La clase politica, la clase fascista.
¡POR SU NOMBRE!
A las cosas por su nombre. A las cosas por su nombre.
Publicat per
Raboset
a
12:50 p. m.
0
comentaris
Viva la Constitución!
dimecres, de desembre 07, 2005
La jornada d'ahir va ser un dia de celebracions a la Ciutat d'Alzira -també dit Cau de Raboses-, la nostra volguda alcaldessa va llegir un manifest en el qual es va enaltir, entre molts altres aspectes, “el consens social, polític i territorial” en el qual es va crear la Constitució Espanyola.
A més, la primera edila va posar l'accent en la manca de llibertat que pateixen algunes parts de l'Estat Espanyol. Així, Bastidas va aprofitar el ple per a recordar als hòmens i dones d'algunes formacions polítiques o del teixit associatiu del País Basc que 27 anys després de ser aprovada la Constitució “pateixen coacció per a exercir el dret a expressar-se en llibertat”. Però i la negació del dret a l'autodeterminació per la Constitució? Això no és coacció a la llibertat?
“Difondre-la i respectar-la és missió de tots, institucions, partits polítics, associacions, pares i mares i tota la societat alzirenya en general”, ja que segons va ressaltar l'alcaldessa la Carta Magna “ens permet un model autonòmic descentralitzat que garanteix la nostra diversitat i identitat”. Això en boca d'una alcaldessa d'un partit que es va opossar al "estado de las autonomias" a més de la innegable relació amb el franqusime que té el seu partit.
Però és què no són només estos del PP, els del PSOE no es queden curts -que no són ni PSPV-PSOE, perquè els senyors no funcionen ni amb eixes sigles- quan estava d'alcalde Rafael Blasco del PSOE -el germà de l'actual Conseller d'Habitatge de la Generalitat, que abans era del FRAP i ara és del PP- ja va inagurar ací una plaça en honor a la Constitució i una estàtua "Por la unidad de los españoles". I després, se veu que en el PSOE no estava a gust i va crear el PSI, partit teòricament sociadeldemòrata que a l'estar enfadats amb el PSOE doncs pacten amb el PP, per berrinxe. I ara que està la filla de regidora, no és capaç ni de dir una sola paraula en valencià.
Tot aquest merder en una ciutat on morí Jaume I, on en la II República era un niu de rojos que resistiren fins al final front als feixistes. I ara els descedentes dels mateixos feixiste de la camisa blava ens governen. Com pot haver canviat tant la ciutat? Com pot haver-hi tant de botiflerisme?
Publicat per
Raboset
a
6:59 p. m.
2
comentaris
Etiquetes de comentaris: Experiències, Història, Política
515 anys de Tirant Lo Blanc
diumenge, de novembre 20, 2005
Un dia com hui, a part d'haver-hi mort Franco també tenim alguna cosa a celebrar, i més important per a la nostra terra. Ara fa 515 anys la novel·la de cavalleries més important de la història en llengua catalana, la obra valenciana Tirant Lo Blanc, escrita entre els anys 1460 i 1468, eixia a la llum. 7 anys després ho feia a la ciutat de Barcelona.
Una novel.la molt important a la que per exemple Cervantes -que per cert alguns diuen que es deia Miquel de Cervent i que era català- lloava. Encara que sembla que el Quijote és més important, se li fan homenatges i n'estem orgullosos, però allò que és nostre no té tanta importància...
Publicat per
Raboset
a
7:31 p. m.
10
comentaris
Etiquetes de comentaris: Història, Literatura
Viva Franco Muerto!
De normal tinc respecte pels difunts i no me n'alegre de les seues morts, tinguen la ideologia que tinguen, però certa gent no mereix ni això. És el cas del fill de puta de Franco, què només és comparable a l'altre gran fill de puta, Hitler.
Hui fa trenta anys de la mort del dictador feixista. Jo, com molta altra gent jove afortunadament no vam viure en aquella època però si que sabem els fets, encara que el 4t estat intenta manipular la històrica. I es que resulta que en una recent enquesta realitzada entre els espanyols -els que ho són per gust i també els que ho som per imposició- afirma que entre els ciutadans de l'estat només un 30% rebutjen la figura del dictador. Però això no es déu a la bona tasca realitzada pel feixisme sino per la gran desinformació, ocultació dels fets i manipulació de la memòria històrica puix que la mateixa enquesta diu que un altre 30% de la població desconeix que fou un colp d'estat al govern legítim de la República. I es que és normal veure la situació d'hores d'ara, com no, a Alemanya prohibiren tots els símbols i partits del govern Nazi. En canvi, ací a l'estat espanyol la Falange es perfectament legal com a partit -i jo mateix vaig poder escoltar consgines nazis i a favor de Franco en la passada manifestació feixista a València pel Dia de la Raza- un ministe franquista com és Fraga ha governat Galícia durant més de 25 anys, exfalangistes compren diputats i moltes altres perles que segur que no permeten que passe a Alemanya. I li diuen democràcia. Hagué de morir-se Franco de forma natural i així i tot ens deixà de regalet al Rei, però els EUA tan salvadors i herois del món no vingueren a llevar-nos-el, clar...
No sóc massa pancarter, ni repetidor de consignes però hui faré una excepció:
Visca la República! (i si és independent, socialista i dels Països Catalans, doncs millor).
Publicat per
Raboset
a
3:04 p. m.
2
comentaris
Nou Borbó
dilluns, d’octubre 31, 2005
Hui com espanyols que som -por justo derecho de conquista- hauriem d'estar contents pel naixement de la succesora de Felipín. Ja tenim una boca més a la que alimentar per la cara i tot gràcies al patriota de Franco que ens deixà aquest regalet.
I sobretot nosaltres els valencians hem d'estar contents i agraïr-los tot el bé que dugueren per allà Almansa. Tan agraïts estem que els fem Palaus i Museus amb els seus noms, que els rebem amb els braços oberts i els ho paguem tot. ERC digué de donar-los un sou de funcionari normal, però no, ells reprensenten a Espanya per la gràcia de Déu i hem de fer que visquen bé a costa de la nostra butxaca. Tot siga per Espanya, eixa nació milenària que tant fa per nosaltres.
Publicat per
Raboset
a
7:05 p. m.
6
comentaris
Explosió darrere de ma casa
dissabte, d’octubre 15, 2005Aquest mati, cap allà la 1, darrere de ma casa s'ha escoltat un pum, semblava una bomba o a saber que. Per les noticies del migdia de Canal 9 ha eixit però han dit que no sabien res. Esta vesprada m'he passat per allà a veure i els 3 pisos estaven negres i amb les finestres rebentades, segons la gent un home d'uns 80 anys volia suïcidar-se i ho ha aconseguit, la mescla del butà i el foc ho ha fet tot.
Jo no m'explique, però Alzira sempre que ix al mitjans de comunicació ho fa per coses com esta. Coneguda és la ciutat per les riuades, pantanades, mort històriques com la del Rei en Jaume I o el militant de Terra Lliure Toni Villescusa, però hi ha més, en els darrers dos anys hem eixit per diferents televisions estatals a causa de morts com la d'una latinoamericana, la d'una xica assasinada pel seu novio celós entre altres...
Publicat per
Raboset
a
8:35 p. m.
1 comentaris
Etiquetes de comentaris: Experiències, Història