D'un temps, d'un país

En un País Valencià d'altra dimensió...

Atmosphere - Joy Division

Pose un vídeo ara que estem en setmana santa, que potser pegue. La primera vegada que el vaig vore pensava que era sobre el Ku Klux Klan, però després me va donar a entendre que era un homenatge al cantant del grup que es sucïdià, Ian Curtis.

I bé, el que siga, la qüestió és que semblen "capurullos".

Vena Huitantera

Hui m'ha pegat per New Order...



I això que a mi electros, tecnos i similars no me van gens, però esta, junt a True Faith i Bizarre Love Triangle m'encanten. Llàstima que me pariren tan tard. Si haguera nascut als 60, m'haguera perdut la música dels 60, que també m'encanta, però almenys haguera conegut els 80, però naixent als 80 -bé, per una setmana- no tinc res...

100 posts - Eres para mí

Pa no deixar mortet el bloc, cançoneta al canto:



Estava parlant i coses de la vida, m'ha vingut al cap esta cançó, i tire a buscar, i casualment, ja han tret el video-clip....

P.D: Any i mig de bloc, i hui faig 100 posts!

Acceptant

Estic començant a traure conclussions de les meues crisis. He aclarit per a què estic fet. Sóc un estratega de categoria, aconseguisc quasi sempre el que vull, però què passa? Què sóc un psicòleg de pena. No solucione els problemes però isc amb la meua. I això és bo o és roín? A mi en principi em semblava mal -la meua faceta socialista- però per altra banda em semblava bé -la meua faceta liberal. Però ara mateixa ho he acceptat. Potser per exemple, lo meu no és l'activisme polític sino que vaig per a polític professional. Potser hauria de mantindre un equilibri... potser em dirigisca a allò que m'afavoreix, però mira.... això que me trobe.

Per cert, en estos moments m'ha vingut la vena popi indie... (ho sent per l'abundància de vídeos xD):

Forgive me

Estava buscant cançó que representara el meu estat d'ànima actual, i mira, he trobat esta antiga cançó d'evanescence que no té ni videoclip... abans encara eren decents, però ara el nou disc, una caca.

Jefferson Airplane - Somebody to Love

M'encanta la música vellaca:

Socio de la soledad

De fa temps que m'agrada Andrés Calamaro, però estava ara mateix escoltant-lo i m'he adonat que m'identifique més que mai amb les seues cançons. Té lletres poètiques però no empalagoses, realistes però molt metafòriques, passional i amorós però no cursi, no sé... una cosa així me note que sóc jo mateix.

Com no he trobat el videoclip, pose només la lletra del meu moment actual:


Socio en la soledad
Andrés Calamaro.

Soy todo corazón y eso me hace mal
soy muy sensible a la belleza
por eso pierdo la cabeza
con tanta facilidad
socio de la soledad
otra vez perdido en mi sentimiento
núnca miento, siempre digo la verdad
con el primer beso casi siempre voy preso
socio de la soledad
tantas ilusiones convertidas en canciones
por cada mujer que conocí
esta vez no sé si gané o perdí
pero sufrí y también fui felíz
no puedo vivir siempre soñando
tengo que aprender a ser más duro
el futúro me estaba esperando
ahora me está ahorcando la ilusión
...fue la fuerza del destino
no puedo prometer lo que no sé
acabo de darme cuenta
que me falta frialdad
y me siento cerca de la soledad
estribillo
soy juez abogado y condenado
tengo una espina clavada en el costado
¿y qué?
si no puedo ser el dueño de tu bondad
hoy me hago socio de la soledad
en tu cara se te nota que sufriste
a tus ojos se les nota que han llorado
no renuncies por favor
al amor equivocado
no te olvídes tan pronto de mí.

Boys don't cry

Hui és un dia d'estos que m'agraden, dies en que l'ambient està més trist que tu i d'alguna manera te consola. I bé, esta vesprada m'he tirat dos plujoses hores buscant una cançó d'entre els 60,6 GB de música que tinc al disc dur, i he arribat a la conclussió de que no s'ha escrit o no he trobat la cançó que em definisca en cada moment. Per tant, com a recurs fàcil pose esta coneguda cançó dels The Cure:

Tous les garçons et les filles

Per a variar un poc, ací vos deixe Touts les garçons et les filles, de na Françoise Hardy -i ho deixe a qui ho llija, que no tinc clar qui ho fa- una antiqualla. Però antiqualla no d'abans d'haver nascut jo, no, ni tan sols abans de pensar-me, que va, d'abans de nàixer els meus pares i tot! Un poc més i és en blanc-i-negre...

Redemption Song

La última cançó d'en Bob Marley escrita al diagnosticar-li càncer i de les que més m'agraden de la seua obra. Curiosament esta cançó és de folk, i això que en Marley és el rei del reggae.

Never is a promise

Sembla mentida, ara en estiu que és quan tinc més temps, deixe oblidat el bloc. I bé, com normalment faig, deixe alguna coseta per ací per a fer vore que no he abandonat açò, que estic per ací i que tornaré a escriure.

De pas que he aprés a posar vídeos, doncs pose un d'una cançó de Fiona Apple. Esta cantant l'he descobert farà no massa i per casualitat, degut a que no és massa comercial -que anem a fer-li, a tot el que olore a anticomercial o indie li tire... La cançó és una de fa uns anyets i que no és massa coneguda entre les d'ella. S'anomena "Never is a promise", és piano-rock -crec que l'estil es diu així- i té una tornadeta que m'encanta, m'ablaneix.

De jueus i musulmans

En estos tensos temps que corren entre musulmans i jueus m'ha sorprés hui vore pel carreruna estranya estampa. No hi ha parella més antagònica que un matrimoni entre una musulmana i un jueu. No ho sé cert, però ho semblaven, la dona anava més tapada que una monja i l'home era pel-roig, duia barbeta allargada i només li faltava el gorret -o com es diga- que duen els jueus. I jo per ací de jueus no tenia existència que hi hagueren molt, així que té nassos...

Anava a posar d'imatge una foto d'un bes entre un israelí i una palestina que vaig trobar fa temps, però ara no el trobe... Per tant posaré un vídeo també desenfadat sobre el meu jueu preferit xD, Matisyahu, jueu nord-americà cantant de reggae, ací el teniu:

¡Viva México, cabrones!

Com ja fa temps que no escric res i per no mantindre el bloc abandonat per falta de creativitat, hui escriuré alguna coseta. Vaig a tocar el tema de les eleccions de hui de Mèxic.

Això sí, d'interessants ben poc puix que no s'espera un canvi en el sistema de l'estil de Veneçuela o Bolivia. A Mèxic el panorama és igual que a la resta de (pseudo)democràcies representatives occidentals i només tenen possibiliats el centredreta i el centreesquerra. Esperem que els toque el menys roín.

Fique una cançó del grup mexicà, Molotov:





Gimme tha power

La policia te esta extorsionando (dinero!)
pero ellos viven de lo que tu estas pagando
y si te tratan como a un delincuente (ladron!)
no es tu culpa, dale gracias al regente.

Hay que arrancar el problema de raiz,
y cambiar al gobierno de nuestro pais,
a la gente que esta en la burocracia,
a esa gente que le gustan las migajas.

Yo por eso me quejo y me quejo,
porque aqui es donde vivo y yo ya no soy un pendejo
el que no wachas, los puestos del gobierno,
hay personas que se estan enriqueciendo.

Gente que vive en la pobreza,
nadie hace nada porque a nadie le interesa
Es la gente de arriba te detesta
hay mas gente que quiere que caigan sus cabezas.
Si le das mas poder al poder,
mas duro te van a venir a coger
porque fuimos potencia mundial
somos pobres, nos manejan mal

Dame dame dame dame todo el power
para que te demos en la madre
Gimme gimme gimme gimme todo el poder
so I can come around to joder (2x)

Dámele, dámele, dámele, dámele todo el poder
Dámele, dámele, dámele, dámele todo el power (2x)
Así es, ¡puto! - ¡Fuck you puto baboso!

Porque no nacimos donde no hay qué comer
No hay por qué preguntarnos cómo le vamos a hacer
Si nos pintan como a unos huevones
No lo somos, ¡viva México, cabrones!

¡Que se sienta el power mexicano!
¡Que se sienta!, todos juntos como hermanos
Porque somos más, jalamos más parejo
Porque está siguiendo a una bola de pendejos
Que nos llevan por donde les conviene
Y es nuestro sudor lo que los mantiene
Los mantiene comiendo pan caliente
Ese pan es el pan de nuestra gente
R (4x)

El pueblo unido, jamas será vencido
El Tito y el Huidos, jamas serán vencidos...

Sería feliz

Sería feliz
Julieta Venegas
























Si pudiera yo tenerte aquí hablándome de nada
y cuánto mas y cuánto mas seguro es lo que me falta
si pudiera recuperar lo que no me tocó porque ya no hay
porque llegué muy tarde seguro es por ahí
tiempo suficiente me falla cada vez
vida suficiente me falla otra vez
Si sólo tuviera un lugar para expresar mi necesidad
y alguien escuchara lo que tengo aquí eso sería
si tuviera respeto de quienes no me toman en cuenta
si sólo vieran de lo que soy capaz es eso lo que me falta
seguro así sería feliz
tiempo suficiente me falla cada vez
vida suficiente me falla otra vez
seguro así sería feliz...
si pudiera recuperar
si sólo tuviera un lugar
tiempo suficiente me falla cada vez
vida suficiente me falla otra vez....

Si tanque els ulls

Ja feia temps que l'esperava. Hui, per fi, he pogut escoltar l'últim disc de Sant Gatxo. No sé ni com ni quan els vaig conéixer, però només sé que de vegades m'encanten. En un país normal segurament tindrien èxit -a no ser que es clavaren excessivament en el món de la música indie- però en una terra anormal com és el País Valencià, no els coneix ningú. Ni tan sols els coneixen els propis del rotllo. Resulta que encara que cantes en valencià, si no fas lletres directament polítiques, ni el xicotet mercat de l'indepe es fixarà en tu. I em sap mal, perquè no me l'he comprat, no he sabut esperar i per ací tampoc ho solen vendre, i si busque a la mula no ix res, i gràcies a Déu m'ho han pogut passar pel messenger.

Però bé, ja el tinc i l'he escoltat, i xè, magnífic. Ja m'agraden abans amb el seu so rock-punk amb lletres malancòliques però ara amb un so més power pop i amb tocs psicodèlics -tot açò és de la meua collita, eh!- continuen sent iguals de bons, amb eixes lletres que en certs moments són ideals. Moments apàtics, melangics, tristos en generals... on potser escoltant-los t'ajuda a mantindre't durant lleuger temps en un estat on pots fins i tot extraure'n plaer de la teua tristor.

I ara què? Només 10 cançons, 1 de repetida de l'anterior disc però amb una versió, i una altra en castellà -esperem que açò siga una excepció i no tiren cap al mercat fàcil renengant dels seus origens- i fins a quan? Només em consolaria vore'ls en concert, però quan? On? Està fotut...

Hòstia, ara que ho llig de dalt a avall, sembla quasi publicitari xD

A desalambrar

A desalambrar
Victor Jara

Yo pregunto a los presentes
si no se han puesto a pensar
que esta tierra es de nosotros
y no del que tenga mas.

Yo pregunto si en la tierra
nunca habra pensado usted
que si las manos son nuestras
es nuestro lo que nos den.

A desalambrar, a desalambrar!
que la tierra es nuestra,
tuya y de aquel,
de Pedro, Maria, de Juan y Jose.

Si molesto con mi canto
a alguien que no quiera oir
le aseguro que es un gringo
o un dueño de este pais.

A desalambrar, a desalambrar!
que la tierra es nuestra,
tuya y de aquel,
de Pedro, Maria, de Juan y Jose.

Yo pregunto a los presentes
si no se han puesto a pensar
que esta tierra es de nosotros
y no del que tenga mas.

Yo pregunto si en la tierra
nunca habra pensado usted
que si las manos son nuestras
es nuestro lo que nos den.

Rabosa a Pixapòpolis

Crònica d'una visita imprevista al festival panpolaquista de Pixapòpolis -altrament anomenat Pixapilàndia, la capital de l'Imperi Català -Katalanischen Länder Reich.

Sense estar massa clar, apressuradament decidit i amb permís paternal no sé com, una delegació valenciana s'enfilà cap a terres polaques -no confondre amb poloneses- al festival del CAS.

Després d'una bona palissa de viatge -bé, tampoc és per a tant, anar a Itàlia en bus en un dia és més panxà. Arribar, dinar en un exòtic restaurant i passar mitja Barcelona, després de repartir enganxines per la mani del 25 d'Abril -este any 6 d'Abril- tocà l'hora d'entrar al CAS.

Allà em vaig poder trobar un ambient totalment diferent al d'ací. Tampoc és que haja anat a moltíssims concerts però la cosa era prou diferent a la d'ací.

Acostumat a un ambient totalment combatiu, en este país del sud on la música en valencià està totalment marginada, era normal que fóra així, la gent que s'interessa per la música en català és gent activista o mitjanament implicada. Doncs allà dalt no, allà també està de moda -o més o menys de moda- la música en català, tenen grups comercials que ací al sud no es menjarien ni una rosca. I clar, eixe tipus de música atrau a una classe de gent que per ací baix no ve.

Molta xiqueta pija que es sabia totes les cançons de Lax'n Busto vaig veure jo. Però al final tant de poperio català cansava. A més, tot este poperio acompanyat de regionalisme, potser de gent provinent de CiU i les seues joventuts JNC i en menor mida de JERC. Tot càntics de Visca Catalunya, Visca jo, visca l'egocentrisme! I els valencians haviem de fer-nos notar, i es que nosaltres no som tan egoistes, i si dius Visca València! Ja eres un blavero, i així anem.

I fins que no arribà la Gossa Sorda -valencians havien de ser els que animarem de debò la cosa- la cosa no es podia dir que es consumava. I els pegolins -que per cert, diria que van fer una actuació més curta del normal- no defraudaren i en part et feien sentir orgullós de vindre del sud.

Com a curiositat, enmig de l'actuació es va poder veure entre el públic una senyera coronada de la Ciutat de València, i no sé, encara que no em senta totalment identificada amb ella, et representa, malgrat no siga més que un tros de tela que actualment és utilitzat d'una certa forma. Però bé, potser a la mani del 25 d'Abril -6 de Maig- duga una senyera coronada que tinc per casa, fart de veure tanta estelada, recuperem aquells que també són els nostres simbols, els que el botiflerisme valencià amb la seua renegament ha servit en mà als ocupants.

11.000 persones, 7 hores de música, pesadet, però valgué la pena.

Caixa de cor

Heart-Shaped Box
Nirvana

She eyes me like a pisces when I am weak
I've been locked inside your Heart Shaped box for weeks
I've been drawn into your magnet tar pit trap
I wish I could eat your cancer when you turn black

Hey!
Wait!
I've got a new complaint
Forever in debt to your priceless advice
Hey!
Wait!
I've got a new complaint
Forever in debt to your priceless advice
Hey!
Wait!
I've got a new complaint
Forever in debt to your priceless advice

...your advice

Meat-eating orchids forgive no one just yet
Cut myself on Angel Hair and baby's breath
Broken hymen of your highness I'm left black
Throw down your umbilical noose so I can climb right back

Hey!
Wait!
I've got a new complaint
Forever in debt to your priceless advice
Hey!
Wait!
I've got a new complaint
Forever in debt to your priceless advice
Hey!
Wait!
I've got a new complaint
Forever in debt to your priceless advice
...Your advice

Piece of My Heart

Per a no tindre abandonat el bloc pose esta cançó, que no sé a quin sant, però ara me pega per la música dels anys 60-70. Per casualitat, netejant el disc dur me trobe Janis Joplin i Jimi Hendrix -que collons també el dos, morir-se de sobredosi...- i també The Doors -altres personatges, sobretot el cantant-, i eixa música així en pla psicodèlic va i m'ha agradat.

A més, no m'importaria viure en eixa època. Tampoc és que estiga pel hippierio, però no sé, eixos temps m'atrauen. Igual que també m'agradaria viure en directe el Maig del 68 en Paris.



Piece of My Heart
Janis Joplin

Hey, come on, come on, come on, come on!

Didn’t I make you feel, oh honey, like you were the only man I ever wanted, that I ever needed ?
Oh ho, honey, didn’t I give you nearly everything that I ever had to give ?
Oh, you know I did!
But each time I tell myself that i, I think I’ve had enough,
Well, I’m gonna show you, baby, that a woman can be tough.

I want you to come on, come on, come on, come on and take it,
Take another little piece of my heart now, baby!
Break another little bit of my heart now, darling, yeah, yeah, yeah.
Have a, have another little piece of my heart now, daddy daddy daddy,
You know you got it if it makes you feel good,
Yes indeed, whoaa.

You’re out on the streets, you’re looking good,
Honey, deep down inside I know you know it ain’t never been right,
Never, never, never, never, never, never, never, never hear me cry at night, oh!
Each time I tell myself that I can’t stand the pain,
But when you hold me in your arms, I’ll sing it once again.

Say come on, come on, yeah, come on, come on and take it!
Take another little piece of my heart now, baby.
Break another little piece of my heart, darling, yeah, yeah, yeah, yeah.
Have another little piece of my heart, baby, baby, baby,
You know you got it, if it makes you feel good.
I want you to feel good now, yeah!!!

Say come on, come on, come on, come on and take it,
Take another little piece of my heart now, baby!
Break another little piece of my heart, darling, yeah yeah yeah yeah.
Have a, have another little piece of my heart, baby, baby, baby.
You know you got it ¡º alright!!!

Say! whoaa, have another little piece of my heart now, daddy,
Break it, break it, break it, I want you to want it, take out the inside of me,
Have another little piece of my heart now, baby, baby, baby.
You know you got it, if it makes you ¡º
I want you to feel good, lord, alright!!!
Yeah!!