Putos ordinadors!

Al final, l'ordinador ha tornat a funcionar. Com ja vaig contar a un anterior post, vaig obrir un PC que tenia per a possar el disc dur d'aquest, però al final el vaig espatllar. L'he tingut una setmana inutilitzat sense saber perquè cony no anava i al final desmontant totes les peces de l'ordinador torna a marxar. No sé ben bé que era però funciona. Però tire a tornar a fer el canvi de disc dur -que en principi eixa era la idea abans que se n'anara a la merda- i quan estava tot bé, l'endolle i de la pantalla del principi no passa, no es possa això de la SO! Perquè fa això? Cague'n tot, donarà poca faena el puto ordinador!

Al final he tingut que tornar a fer la faenassa de possar totes les peces al seu respectiu ordinador per a res, caldrà que continue investigant, perquè ja no sé...

Això sí, he instal.lat finalment el Linux Ubuntu i va perfecte. Una curiositat, la versió en la nostra llengua està en català de València, em va sorprendre un poc perquè no és normal que no estiga en oriental -putos centralistes Barsalunins!- i a més que utilitzara formes valencianes.

Molt d'Ubuntu

Hui vinc de l'institut, arribe a casa i em veig un sac, sí, ple de CDs del nou Linux Ubuntu. Ja fa temps en la web d'un -que deuria ser un burgés fan de Linux- possava que t'enviaven a casa des dels EUA el software lliure (que a més està en valencià) i tot de bades, doncs vaig dir que me'ls enviaren i hui després de prou setmanes ho rebut.

Encara no l'he instal.lat perquè després de les darreres males experiències que he tingut amb la informàtica -com l'altre dia que vaig obrir l'ordinador i me'l vaig carregar- he perdut el valor de provar noves coses, no siga cosa que perda l'únic ordinador -i el més roín- que em queda. Això sí, du un live cd per a utilitzar linux -en part- sense requerir instal.lar-lo i pel que sembla no pinta mal, encara que l'únic que he fet per ara amb l'Ubuntu és connectar-me a Internet.

Si algú de per ací vol que li dóne un paquet d'aquest Linux que m'ho diga, perquè tinc la taula plena.

Me cague'n els ordinadors

Hui és el dia que me caguen en el sant dels ordinadors, Santa Tecla o siga quin siga. Jo retornant a les meues arrels friquis tenia previst anar al mes que ve a una party d'eixes informàtiques, però clar, abans tenia que possar a punt l'ordinador. De xicotet volia ser informàtic però quan vaig descobrir que hi havia moltes matemàtiques pel mig i això no era una cosa en la que diguerem que "destacara" doncs vaig abandonar la idea. Llavors he cridat un amic que entén més sobre estes coses. La operació era agafar l'actual ordinador -amb el que estic escrivint açò- i agafar les peces bones d'un altre ordinador inutilitzat que tinc.

La cosa començà mal, no tenia destornillador bo, vaig pegar mil viatges i al final en vaig aconseguir un, però no era tot, això només era el principi de la gran odisea. Què si estraguent les peces d'un descobrim que l'altre tenia la targeta gràfica incorporada a la placa base -mira si seria dolent!- i llavors decidim fer a la inversa la operació. Després de dues hores d'obrir mil vegades i extraure coses d'un a l'altre -passos que omitiré per no fer-ho avorrit- aconseguim acabar-ho. Però Deú Meu! Ho connectem a la llum i comença a pitar com un comdemnat! La mare que els ha parit! Després de perdre tota la vesprada! Jure que no torne a obrir un ordinador en ma vida, i això si, estic ben orgullosos de ser de lletres.