Populares aquí, Populars allà

És si més no curiós, però bé, res és casualitat. Hui estava mirant una estona TV3 i això que eixia Marianito Rajoy que anava de passeig per Catalunya demanant firmetes per eixe referèndum que vol propossar -i sent superconstitucionalistes no saben que la seua volguda constitució no permet allò que volen fer? Doncs bé, s'ha pogut veure com funcionen els PPerets d'allà dalt.

Ells ací el País Valencià parlen en castellà i defensen a ultrança la unitat d'Espanya, i a més són supervalencianistes, defensen les senyes d'identitat valencianes front l'imperialisme català. Pareguda situació ocórre a les Illes Balears. Tot això és fàcil de resumir en una imatge: els decorats que gasten ací diuen: POPULARES.

Però... i a Catalunya? No, no tenen la mateixa tàctica, perquè clar, eixe espai ja el tenen ocupat. Per allà dalt hi ha burgesia més o menys catalanista, això vulgues o no es fa notar, si ací en tinguerem, potser la nostra llengua estaria en prou millor estat. I qui són els defensors de la catalanitat allà dalt? Doncs CiU. I llavors, l'altre bàndol dretà que ha de fer? Doncs canvi d'estratègia i ale, a Catalunya demanen la igualtat, el bilingüisme -sí, el bilingüisme valencià o tu en castellà i valencià i l'altre només en castellà-, la solidaritat -on s'ha vist un capitalista exigint solidaritat i igualtat?- i acusen de perseguir als castellanoparlants -ja voldrien viure tan bé com viuen per ací el sud. I aleshores, allà tots els peperets parlen català i usen el decorat que diu: POPULARS.

Diferents estratègies per a una mateixa merda, la qüestió és enganyar, manipular. Adaptar-se al medi i xuplar, xuplar tot el que pugues.