Va de pel.licules

Hui no tenia massa faena i m'he posat a veure si sóc un bon cinèfil o que. He consultat la llista de les 250 millors pel.licules de tots els temps de l'IMDB (The Internet Movie Database). I del llistat, he vist o estic apunt de veure -perquè mes les he descarregades- les següents:





Top 250 Movies of All-Time

4. 8.8 The Lord of the Rings: The Return of the King (2003)
6. 8.8 Schindler's List (1993)
13. 8.7 The Lord of the Rings: The Fellowship of the Ring (2001)
16. 8.6 Cidade de Deus (2002)
19. 8.6 The Lord of the Rings: The Two Towers (2002)
29. 8.5 Fabuleux destin d'Amélie Poulain, Le (2001)
34. 8.4 The Matrix (1999)
43. 8.4 The Pianist (2002)
47. 8.4 American History X (1998)
52. 8.3 Requiem for a Dream (2000)
59. 8.3 A Clockwork Orange (1971)
67. 8.3 Metropolis (1927)
74. 8.2 Vita è bella, La (1997)
85. 8.2 Jaws (1975)
94. 8.2 Forrest Gump (1994)
96. 8.2 Donnie Darko (2001)
97. 8.2 Nuovo cinema Paradiso (1989)
115. 8.1 The Sixth Sense (1999)
128. 8.0 The Green Mile (1999)
136. 8.0 Amores perros (2000)
141. 8.0 Gladiator (2000)
154. 8.0 Before Sunset (2004)
165. 7.9 The Day the Earth Stood Still (1951)
170. 7.9 Mystic River (2003)
171. 7.9 Shrek (2001)
176. 7.9 Magnolia (1999)
179. 7.9 Toy Story (1995)
188. 7.9 The Exorcist (1973)
191. 7.9 V for Vendetta (2005)
213. 7.9 Brazil (1985)
237. 7.8 The Thing (1982)


És a dir, he vist 31 de les 250 millors pel.licules de tot el temps. Comptant que la meua existència és de poc més d'una decàda i mig, doncs no està malament, ¿veritat?

Je t'aime, Amélie

He tornat a veure Le Fabuleux destin d'Amélie Poulain. I hi ha bones pel·lícules que et fan pensar, altres què t'inquieten, que et poden provocar diferents sentiments, critiquen l'estat de les coses, o a saber què més... Altres són, també acceptables, que t'exciten o simplement, t'entretenen, que no és poc. Afortunadament, n'hi ha també molt bones, que aconsegueixen tots o molts d'estos efectes alhora. I fins i tot, algunes pel.lícules, molt poques cada cert temps, t'arriben a l'ànima, perquè et remeten a un món oníric. I, a més, filant encara més prim, fan que després de veure-la et sentes bé. Perquè et converteixen en una persona un poc més optimista i vital -almenys unes quantes hores. Doncs bé, açò m'ha semblat trobar en aquesta pel·lícula.

Aturant-me només en dues peculiaritats exemplars d'aquesta pel·lícula. Una, el sentit de l'humor que impregna tot el que ocorre, des de la primera fins a la primera última seqüència, sense caure mai en l'acudit fàcil, el tòpic, etc... I, dos, la pobladísima galeria d'impagables personatges, començant per l'adorable i somiadora Amélie, seguint pel pare quasi eteri que segueix indiferent la seua autista conversa quan Amélie li diu que ha avortat perquè la droga que consumeix es trobava en mal estat i ha perjudicat al fetus, o el botiguer dèspota i el seu lúcid ajudant, o la veïna ancorada en el record d'un marit tan infidel com mort, o el gelós del bar, o l'ansiosa tabaquera, o l'insòlit jove, futur enamorat de Amelie, que arreplega, amb pretensions artístiques, fileres de fotos rebutjades als fotomatons.... En fi, tot un col·lectiu de persones que pobla la pel·lícula i que s'enfilen en un guió que els va presentant a cada moment a tots i cadascun d'ells d'una manera tan natural i lògic que aconsegueix que no es veja a l'escriptor que va crear la història.

Es tracta d'una pel·lícula blana i bastant irreal, però reconec que es gaudeix veient-la, la vaig veure fa temps malament i a la meitat per TVE, però ara que l'he pogut veure en DVD i en tranquilitat la he pogut gaudir més, i crec que la tornaré a veure...

Harry, un ami qui vous veut du bien

Fa poc vaig descobrir que hi havia un cinema alternatiu al comercial, vaig veure alguna pel.licula diferent i vaig començar a aficionar-me pel cinema independent, europeu i si és en V.O.S (Versió Original Subtitulada) millor. Aquesta vegada he vist una pel.licula gavatxa, Harry, un ami qui vous veut du bien. Comença com a drama i acava com thriller, uns excompanys de classe fa molts anys que no es veuen i es retroben en una àrea de Servei de pel mig de França, poc a poc l'excompany del protagonista começa a interessar-se per l'altre i acava en obsessió. Aquest mata als pares, al germà, i amb intenció de també matar a la dona i els fills del prota. Tot s'acava quan maten al psicòpata i la nòvia, tots feliços i contents. Això si, les matançes només de sustets, de gore res.

El coprotagonista és interpretat per un actor català, Sergi Lòpez, i se li nota un poc la seua pronúnica catalana però el més curiós és que quan es possa en pla psicòpata solta frases en castellà, quines coses...