Dormir i despertar

Naixem dormint. I es que la veritat, ho tenen molt ben montat. Tothom segueix l'ordre i en això es queda tot. Hi ha d'altres que naixen potser més espabilats. D'eixos al descobrir-ho troben una ventaja i llavors pensen, per què no aprofitar-se'n? Posseixen un bé que no se sap qui els l'ha otorgat, però el tenen i el tiren endavant. Començen amb unes, començen amb altres i van canviant, perquè està clar, el mètode caduca i cal renovar-se -o morir.

I al canviar de formes, van juntant-se, fent-ho compacte i poc a poc van fent-se en tot. Cada dia tenen mètodes més efectius. Passen els dies i ells tenen més, els altres quasi res.

Però es que la son és tan gran que els tenen tots escabussats en una bambolla gegant. Hi ha que dels colps rebuts desperten -el que m'estranya és que no ho faça més gent- i estos començen a tocar la moral als de sempre. I els mateixos que fan eixa cosa acusen als que van en contra d'ella de que fan el que fan ells però que ells no fan. Així com sona sembla absurd, ridícul, ximple, però és així i està tot fet.

El pitjor de tot -o el millor- és que els que dormen acusen als desperts de que somien. I els desperts al mateix temps acusen als dormilons d'haver sigut tocats per els somnífers i ells no s'ho creuen i inclús diuen als desperts que ells volen dormir-los, però que estan ben desperts.

I així ens entrenim mentre que el somnífer cada dia és més potent. I es que ja no té sentit, més tard o d'hora ha de rebentar. El que m'agradaria saber és com serà tot després del gran pet.