La no-existència

Hi ha un pensament entre la gent que em fot molt. Per començar, entre altres coses, per voler explicar-li a una persona quelcom i argumentar-li-ho, sense base no pot fer res. La ignorància és molta força, i per tant, no es pot dialogar amb una persona sobre un tema del qual no té ni puta idea. I d'eixa forma és normal que els poders fàctics del sistema els manipulen tan com volen.

Però no és això al que em vull referir. Al que em referisc és a una simplessa relacionada amb una cosa anomenada "oficialitat". Hi ha gent que té una mínima cultura, que sap alguna cosa, però el que em fot d'eixa gent és eixe cap quadrat -per dir-ho d'alguna forma.

Hi ha qui es pensa que només existeix allò què és oficial i el que no té vis-i-plau de l'estat és "fantasia". Els seus arguments són simples: mira un mapa, mira't el DNI, mira la televisió, els periòdics, etc... El sentiment no importa, les reivindicacions són tonteries, els reivindicants són somiadors. Les coses són així i no es poden canviar, no has de perdre el temps.

Una cosa és que siguen pessimistes, altra que estiguen manipulats, però açò? Això em rebenta! A un pessimista li pots donar ànims, a un manipulat li pots oferir informació alternativa, però amb un cap quadrat d'estos que pots fer? A mi es que em possen nerviosos. I damunt t'encoratjen a que abandones les teues idees, es burlen d'alguna forma dissimulada fent-te veure que tot el que penses són tonteries. Només volen desanimar-te, però que vol esta gent? És com si fóren agents desmoralitzadors, que saben que tu no estas xuplant tot el que et tiren i com ja no poden convénçer-te doncs t'agredeixen mentalment per a què ho envies tot a la merda.

O es que ho fan sense adonar-se'n...