D'un temps, d'un país

En un País Valencià d'altra dimensió...

Viure en un país normal (I)

El grup Bon Preu estudia obrir tendes a la Comunitat Valenciana
EuropaPress, Barcelona

El grup de distribució alimentària Bon Preu estudia expandir el seu negoci fora de Catalunya amb l'obertura de nous establiments en altres zones, com Aragó, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears. La companyia va assenyalar que espera fer aquesta expansió en solitari, encara que no va descartar la compra d'alguna cadena d'aquestes zones geogràfiques. Fuentes del grup català van explicar que el motiu d'escollir àrees com Aragó o la Comunitat Valenciana respon a necessitats logístiques, ja que és molt més fàcil aconseguir un transport eficient en les zones més pròximes a Catalunya, on l'empresa ja té una xarxa de distribució que funciona. Segons la companyia, la voluntat no és començar aquesta expansió de forma immediata, sinó més aviat "a mitjan o llarg termini", però va insistir que actualment el grup "té la capacitat econòmica suficient" per a afrontar aquest projecte i va destacar "la solidesa" que tenen a Catalunya. Amb tot, va reconèixer que la conjuntura econòmica actual està marcada per diversos condicionaments.

Això vol dir que podrem acudir als valencians a comerços en la nostra llengua, com en qualsevol país normal? O faran com La Caixa, Caixa Catalunya, Caprabo, que ens tracten quasi com si fórem mesetaris? Esperem que no, i que des de l'àmbit privat es puga avançar també fent país, i a més es puga gaudir de Cacaolat a terres valencianes.

En reformes

Lenin juga a bàsquet

50 entrades

Amb esta entrada al bloc faig les 50! En 7 mesos acabats de complir i amb unes 8 entrades cada més -ho he tret de cap, supose que estarà bé, però sino, tu, lector, comprén que sóc de lletres xD.

Així i tot em sembla que són pocs missatges, encara que també cal dir que més d'una vegada he deixat diverses vegades el bloc així com abandonat, però sempre he tornat. Per això espere no haver-lo d'abandonar altre cop, i encara que siga escriure un post per setmana, malgrat que no sé qui em llegirà... i que pensarà del que escric aquell que em llig.

Així que si Déu o qui siga vol continuaré fins que em canse i/o em creme.

Torne per a quedar-me?

Fa temps que no escric. Si no tinc temps és un cas, o bé no sé que escriure. Si m'apeteix escriure no sé que possar. Si posse pense al mateix temps que no serveix per a res. Em cansa dir coses que ja se supossen. Si escric amb un rere fons per convénçer em pregunte a qui vaig a convénçer si qui me llig ja està convençut? Vull innovar, contar coses de trellat, que potser servisquen per a alguna cosa. Però mira, si escric alguna cosa més surrealista tampoc m'acaba de complaure.

Ja he fet dos parons, potser demà torne a escriure o potser mai més ho faça. Qui sap? Tinc alguna cosa per a aportar-hi? Ja veurem...

Que li anem a fer

Ja duia una bona marxeta amb el bloc des que vaig començar per allà Octubre, però xè, fa dues setmanes que no escric res. No me ve l'inspiració o si tinc ganes d'esciure sobre alguna cosa justament en eixos moments no tinc un ordinador prop. Que li vaig a fer? No vaig a escriure qualsevol tonteria per escriure -que tampoc crec que en general els meus escrits aporten molt més del que ja sabem. En fi, era això, per a que sapigues que no l'he abandonat i que continuaré escrivint.

A veure quan em posse les piles...

Primer missatge

Estava avorrit i dic, xè, vaig a fer un blog d'estos i veurem que ix..