Hui m'han obert els ulls. Gràcies! Resulta que sóc un xiquet amb una ment dèbil. Sembla que m'han menjat el cap, a mi i a quatre gats com jo. Ara resulta que a l'escola m'han dit el que he de pensar i m'han influenciat. Pareix ser que paguen als professors per a inculcar-nos eixes idees, però qui seràn els que estan al seu darrere? L'imperi del mal? Ho dic perquè jo no els conec...
I es que quina culpa tinc jo d'haver nascut amb esta ment tan feble? Xè, es que a mi me manipulen tan fàcilment! Jo sóc com sóc perquè me controlen i me duen per on volen.
El poble sempre té la raó i els mitjans de comunicació mai menteixen. Sóc jo el que me trague les mentides que me tiren a la cara.
Hui és el dia que ho envie tot a fer la mà i vaig a ser com tots. Per què si tots pensen practicament igual, la minoria que no pensa igual estarà equivocada, no?
Tot és bonic i perfecte, no destroçem la meravella de món que tenim.
Però que li vaig a fer si sóc un fracassat?
Sóc un fracassat
dijous, de febrer 09, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Que li anem a fer si els que manen sempre tenen la raó, si anar en contra de la societat és anar equivocat, si la democràcia consisteix en votar cada 4 anys, si el nostre idioma sona de poble i ens n'hauríem d'avergonyir d'usar-lo. Que hi farem si som idiotes manipulats, si no ens creiem res del que surt pels mitjans d'informació. Que hi farem si no ens empassem que l'aigua de l'Ebre anava per al cultiu de maduixes, i que el valencià i el català no són el mateix idioma... Què hi farem si som així!
Este comentari em fa vindre al cap Crítica i autocrítica del Ovidi.
Publica un comentari a l'entrada