Llibertat!

Com últimament estic escriguent massa sobre política, posse per a variar un poc una poesía de Miquel Duran de València, el que podriem dir què és el primer pancatalanista -en argot blaver- de l'edat moderna del País Valencià. Per cert, aquest poema apareix versionat en una cançó del cantant xativí Feliu Ventura.



LLIBERTAT

Homenatge a Tristan Tzara i Ilya Ehremburg

Als ulls interrogants de l’infant de ciutat,
Anhel d’ample carrer, d’asfalt, de jardí urbà;
De terrat, on l’àvida pupil·la
Junta el blau i la plana,
La muntanya i la mar
I el pensament, el que l’esguard no abasta.
Llibertat!

A les ales batents de l’ocell engabiat,
Frisança de nous horitzons, d’espais infinits,
De rutes blaves i daurades.
Llibertat!

Al cor en doble ergàstula del presoner,
Desig d’amor de dona, de sol rodó,
De calcigar les vies de la rodona terra.
Llibertat!

En el tràgic lament de la gent sense pa
I el puny enlaire del proletari,
Sospirs adolorits, clams de justícia.
Llibertat!

En les idees, martells del pensament,
Deler de germinar com la sement fecunda
I d’expandir-se com el vent.
Llibertat!

En els grans ideals lliberadors
I els moviments de redempció dels pobles,
Voluntat d’existir i ambició de crear,
Vigor d’arrel profunda i goig d’univers.
Llibertat!
I el cor de l’home, esclau,
Esclau i generós i bategant
Per a impulsar la llibertat dels altres,
Per a bastir la llibertat dels pobles,
Per a exaltar la pròpìa llibertat.
Llibertat, llibertat, llibertat,
Llibertat, llibertat, llibertat!