Efimeritat i incertesa. Paraules atractives i temoroses. Conceptes que poden canviar la vida de les persones. Un present elàstic i un futur variable. Em sorprèn, en el fons dec ser un conservador. Tem el dia a dia. Moments feliços, intriga i expectatives prometedores. Hòsties, punxades al fetge, i més hòsties. Pessimisme i optimisme en just equilibri. Com serà el futur em pregunte cada dia. A saber. Cal valor.
Efímera incertesa
dilluns, de març 09, 2009
Salt temporal
diumenge, de març 01, 2009
Uns dies fa que el msn no em va. I em vaig dir, me'n farén un de nou i així m'entrentic. Aleshores vaig guardar els contactes segons una opció que s'hi donava al msn per després exportar-ho al nou. I esta acció va tindre conseqüències inesperades. No és que foren extasiants, però sí curioses. M'ha servit per a apreciar el temps. Per motius que desconec, a l'anterior msn hi havia gent que no veia connectar-se en anys i que al nou msn apareixien connectades. Deixant a banda l'inexplicabilitat del fenomen, m'ha servit per a retrobar-me amb eixa gent que s'havia esvaït de la meua cosmovisió. Però a més, m'han donat la sensació d'un salt temporal. Sí, la darrera vegada que vaig parlar amb ells, pot ser fa 2, 3 o inclús 4 anys -molts per a una persona jove, que jove, pràcticament adolescent com jo- i fent una introspecció en la meua memòria de llarg termini he començat a recordar coses, curiositats que sorprenen a u mateixa que s'enrecorde. I eixes coses de sobte han sigut resoltes i amb perspectiva per jutjar-les objectivament. M'ha recordat, irracionalment -perquè no li trobe directa relació- una cosa que em contava el meu avi de xicotet de quan treballava en una fàbrica de gelats, i és que allà feren un experiment a l'obrir la producció, fou congelar un gelat, que 20 anys després tragueren per tastar-lo i comprovar que encara estava bo.
Deixant a banda tot això, m'ha servit per saber com era jo, no sé, amb 15 anys. Algunes coses s'enrecordaven de mi, i no m'imaginava amb moltes d'elles, que jo fa 4 anys les pensara. Curiós. I en estos temps que corren -supose que per a tots, però especialment ara per a mi- em sorprén la meua pròpia història, i puc separar més que mai, el passat, el present i un incert futur, al que tem, però que també li trobe cert supense. La tensió sempre té el seu puntet.
(re)tornar
M'apetia i si ho pense un poc més no ho faig. No és que siga el no va a más, però així sóc jo, ho pense massa tot. Dit açò, la qüestió és que reobric el blog. Si bé no és que s'haguera tancat, és que per l'oblit havia mort, o almenys entrat en coma profund. Tampoc és que vaja a prometre res, simplement m'ha pegat per ahí, així que no és d'estranyar que d'ací un temps torne a les mateixes de sempre. Però mira, una ràtzia d'aire fresc m'ha inspirat. Un aire fresc no desitjat, però que ha arribat i que a ell u s'ha d'acostumar.
Així que ens veiem per ací de nou -o no.
Viure en un país normal (I)
dimarts, de març 25, 2008
El grup Bon Preu estudia obrir tendes a la Comunitat Valenciana
EuropaPress, Barcelona
El grup de distribució alimentària Bon Preu estudia expandir el seu negoci fora de Catalunya amb l'obertura de nous establiments en altres zones, com Aragó, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears. La companyia va assenyalar que espera fer aquesta expansió en solitari, encara que no va descartar la compra d'alguna cadena d'aquestes zones geogràfiques. Fuentes del grup català van explicar que el motiu d'escollir àrees com Aragó o la Comunitat Valenciana respon a necessitats logístiques, ja que és molt més fàcil aconseguir un transport eficient en les zones més pròximes a Catalunya, on l'empresa ja té una xarxa de distribució que funciona. Segons la companyia, la voluntat no és començar aquesta expansió de forma immediata, sinó més aviat "a mitjan o llarg termini", però va insistir que actualment el grup "té la capacitat econòmica suficient" per a afrontar aquest projecte i va destacar "la solidesa" que tenen a Catalunya. Amb tot, va reconèixer que la conjuntura econòmica actual està marcada per diversos condicionaments.
Això vol dir que podrem acudir als valencians a comerços en la nostra llengua, com en qualsevol país normal? O faran com La Caixa, Caixa Catalunya, Caprabo, que ens tracten quasi com si fórem mesetaris? Esperem que no, i que des de l'àmbit privat es puga avançar també fent país, i a més es puga gaudir de Cacaolat a terres valencianes.
Atmosphere - Joy Division
dijous, de març 20, 2008Pose un vídeo ara que estem en setmana santa, que potser pegue. La primera vegada que el vaig vore pensava que era sobre el Ku Klux Klan, però després me va donar a entendre que era un homenatge al cantant del grup que es sucïdià, Ian Curtis.
I bé, el que siga, la qüestió és que semblen "capurullos".
Incontiència verbal consentida
diumenge, de gener 20, 2008
"González Pons reta a De la Vega a un debate en Canal 9 sobre los problemas de los valencianos"
No m'estranya, C9 és sa casa, és seua, i pot erigir-se portaveu de la corporació i oferir espais. I a més, com no, promovent el bipartidisme, el que a ell li agrada.
"el dirigente popular ha pedido un debate "entre los dos" -y "si quiere, puede ser en castellano", ironizó."
González Pons, trau la condició d'enviada de Madrid, i se les dóna d'abanderat de la valencianitat. Quan el mateix González Pons és un venut de la burgesia local als interessos de la metropoli, i encara té la barra de despreciar la condició de De la Vega.
Rus ironizó sobre el "obrerismo" de "una persona que se llama Fernández de la Vega y Sanz y tiene tres apellidos" mientras el secretario general del PPCV dudaba de que De la Vega "sepa cuantos habitantes tiene la provincia".
Van tan sobrats, que es poden permetre vacilar públicament. Els comptes ixen rojos, la corrupció se'ls desborda, però poden permetre-s'ho. Increïble.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)