Salt temporal

Uns dies fa que el msn no em va. I em vaig dir, me'n farén un de nou i així m'entrentic. Aleshores vaig guardar els contactes segons una opció que s'hi donava al msn per després exportar-ho al nou. I esta acció va tindre conseqüències inesperades. No és que foren extasiants, però sí curioses. M'ha servit per a apreciar el temps. Per motius que desconec, a l'anterior msn hi havia gent que no veia connectar-se en anys i que al nou msn apareixien connectades. Deixant a banda l'inexplicabilitat del fenomen, m'ha servit per a retrobar-me amb eixa gent que s'havia esvaït de la meua cosmovisió. Però a més, m'han donat la sensació d'un salt temporal. Sí, la darrera vegada que vaig parlar amb ells, pot ser fa 2, 3 o inclús 4 anys -molts per a una persona jove, que jove, pràcticament adolescent com jo- i fent una introspecció en la meua memòria de llarg termini he començat a recordar coses, curiositats que sorprenen a u mateixa que s'enrecorde. I eixes coses de sobte han sigut resoltes i amb perspectiva per jutjar-les objectivament. M'ha recordat, irracionalment -perquè no li trobe directa relació- una cosa que em contava el meu avi de xicotet de quan treballava en una fàbrica de gelats, i és que allà feren un experiment a l'obrir la producció, fou congelar un gelat, que 20 anys després tragueren per tastar-lo i comprovar que encara estava bo.

Deixant a banda tot això, m'ha servit per saber com era jo, no sé, amb 15 anys. Algunes coses s'enrecordaven de mi, i no m'imaginava amb moltes d'elles, que jo fa 4 anys les pensara. Curiós. I en estos temps que corren -supose que per a tots, però especialment ara per a mi- em sorprén la meua pròpia història, i puc separar més que mai, el passat, el present i un incert futur, al que tem, però que també li trobe cert supense. La tensió sempre té el seu puntet.