Hui que he fet l'últim examen important d'esta avaluació m'ho he plantejat. No tinc una xicoteta crisi d'estes que pasen en no-res, no, açò és gros.
Començant per l'institut: L'any passat suspenia i suspenia matemàtiques, no hi havia manera d'aprovar, i ara a la primera i va i trac un 6 . En filosofia, l'any passat tot 10s, i ara? Ara 6. I així en general, no seguisc la tònica de l'any passat, és totalment diferent.
I ja passant pel pla ideològic, omentava en posts anteriors que estava fent-me liberal que si açò o allò... doncs ja no sé ni si sóc liberal o què, però a més ja no sé què sóc nacionalment. Continue mirant les notícies, continue visitant els fòrums que visitava... però no participe, sóc invisible, només mire. Ja no tinc idealisme, ja no tinc esperançes, ara només m'agrada vore l'espectacle.
I un exemple pràctic fou el dimarts. A estes altures, a 2n de Batxillerat, unes de la meua classe comentant que si el valencià no era català i lo de sempre, doncs jo un any abans haguera eixit amb tota passió a parlar del tema, i ara...? Ara me la bufa. Les vaig escoltar en pla curiositat, per vore com s'entrenten amb le ximpleries de tota la vida, però res més.
Alguns diuen mig en broma, això és la novia... no sé què no sé menos... però ja no sé, jutjeu vosaltres mateix, mireu el bloc... des de fa temps, merdetes de que si fotos, que si vídeos musicals... ja no sé que sóc, ara per ara només sé que sóc individualista, els col.lectius me dónen agonia, i tota classe de creençes també.
Què sóc?
dijous, de desembre 14, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
A veure, tranquil. Que en una època determinada no tingues com a idea principal un tema no vol dir que quede descartat per sempre!
Jo, per exemple, va haver-hi un temps que no m'interessava molt el futbol, tenia moltes coses en el cap. I també em vaig espantar un poc, què em passava? Però resultà que només va ser una època, un cúmul de circumstàncies: el temps que feia que no sentia un partit, l'estrés...
I ara ja veus, no t'escapes de que et ralle amb cap partit xD
Després de soltar el rotllo (quant que m'agrada T_T ja em perdonaràs), supose que hauràs entés que no fa falta pensar que tot està perdut. Que no és necessari saltar fet una fura quan algú vaja en contra de les teues ideologies polítiques (a no ser que vagen a llevar-te punts en un examen, ehem), que si no t'abellix, és un estat anímic, ja tindràs ganes, i explicaràs coses, i ensenyaràs a le gent. No és un treball, és un hobbie, i per tant el pots dur a terme quan et done la gana. O algú t'obliga a estar sempre pendent del tema?
Si t'abellix posar videos musicals, lletres de cançons, o biografies del retor de Cotes,quí és prou per dir-te què no?
Què qui ets? Jo t'ho puc dir. Ets el meu món, i t'estime ;P
Fa poc vaig llegir a Societat Limitada: "Era un procés biològic, a mesura que es feien grans substituïen l'altruisme ideològic pel pragmatisme polític". No sé, jo m'hi vaig sentir identificat, pot ser tu també...
Salut!
Es veritat que no se't veu el pèl pel raco català per exemple. Ja saps que estic al cas dels deambulars ideologics que pateixes. Simplement diria que és maduresa. Discutir la unitat de la llengua arriba a un punt que t'és igual i no tens ganes de donar els mateixos raonaments de sempre i els avies a fer la mà, de fet fas bé perquè aporta ben poca cosa discutir en blaveros tret del subidon de adrenalina que et pega. Jo també tinc èpoques en que no sé què dir de nou, on considero que tot ja està dit, que les postures estan definides i el que passa és que ningu mou fitxa. Ara, aixo del liberalisme ja saps que no em va i em considero prou madur com per haver-ho raonat suficientment xD. I res, que sigues el que sigues eres una figura i mos fa falta gent com tu per alçar este pais amagat, obsucr, pero tant si volem com no, el nostre.
En aixo del lliberalisme vols dir que eres d' eixos lliberals que els agradaria vore privatisada la sanitat per eixemple? Es que el terme lliberal es una cosa tan ambigüa i tan usada que deuries explicar concretament a que et referixes.
Et convide a que et pases per la meua web www.culturavalenciana.blogspot.com i opines sobre la barrera del 5%. Suponc que en aixo sí estarem d' acort.
M'identifico bastant amb la teua situació. He perdut interès per diversos temes que abans em xiflaven, a penes escolto música (en comparació a abans), he surfejat poc per internet (vaig arribar a tindre el pc 2 setmanes apagat)... Però crec que tot açò va associat amb l'estrès, amb els exàmens, i en el meu cas, al conservatori, a viure sol... Un conjunt de factors que fan que et pugues sentir més tancat en tu mateix, que pergues alguns costums, que et donen igual temes pels què abans t'interessaves... No obstant, tinc clar que són episodis de la vida que passen, i ara just quan comencen les vacances, ja noto un canvi: hui, per exemple, m'he posat aquell disc que feia temps que no escoltava, i que tants records em dóna. També he començat a fer nous plans sobre el futur... Suponc que les vacances t'aniran bé per a reflexionar sobre açò! Salut!
Publica un comentari a l'entrada