Farà uns mesos mon pare vingué carregat amb un saquet i un recipient de mate -cosa que no havia sentit en ma vida. Ell és aficionat a les infussions, brosses i tot això, però a mi mai m'han agradat, però xè mira, va i prove el mate, quasi no me n'adone, i ara sóc adicte a ell!
Primer vaig començar per provar-lo quan tenia un examen, perquè a mi el café no me fa excessiva gràcia i la brossa esta pel que es veia, era més sana, i mira, n'anà bé... després altre examen i altre, però ara ja s'han acabat, i me crida per exemple, fer-me per la vesprada un mate. Mate normal, mate amb llet... Mate, m'agrada el mate...
I curiosament, ara que sé què és el mate, va i començe a sentir parlar d'ell en cançons d'Andrés Calamaro que últimament tant escolte, i xè mira... resulta que a part d compartir bohemisme, també só addicte al mate com ell -bé, com ell i tots els argentins que estàn tot el dia bevent-ne.
Addicte al mate
divendres, de desembre 15, 2006Publicat per Raboset a 7:47 p. m.
Etiquetes de comentaris: Experiències
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
guarani, el mate és guarani!
Serà qüestió de provar-ho, no?
PS: Em sona que també ho gastaven molt els uruguays, potser?
Els uruguaians van pel carrer amb el "termo" baix el braç i el mate a la ma... Són molt més "materos" que els argentins :P
Publica un comentari a l'entrada