Hui és un dia d'estos que m'agraden, dies en que l'ambient està més trist que tu i d'alguna manera te consola. I bé, esta vesprada m'he tirat dos plujoses hores buscant una cançó d'entre els 60,6 GB de música que tinc al disc dur, i he arribat a la conclussió de que no s'ha escrit o no he trobat la cançó que em definisca en cada moment. Per tant, com a recurs fàcil pose esta coneguda cançó dels The Cure:
Boys don't cry
divendres, de novembre 03, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada