Frustració sentimentalopolítica congènita

No vullc posar-me pesat emprant terminologia sentimentaloide i cursi -la qual odie- ni tampoc vull deixar abandonat el bloc, així que si no t'agrada el que conte, te fots xD

La qüestió rau en que fa no-res acabe de vindre d'una situació de frustració -que altres vegades ha sigut de decepció o impotència, i què no sé que és pitjor- i que esta vegada no m'apetix comentar en públic. El més curiós ve que una cosa que no té res a vore amb l'altra, va i l'afecta, ma que sóc raret xD

He de dir que últimament ideològicament m'estava convertint en reformista, ja no en temes nacionals, sino sobretot en temes econòmics, inclús arribant a agradar-me el liberalisme. I el climax ve quan en un moment he arribat a no tindre ideologia, i este matí ni sabia que era.

Lo graciós de tot açò és que la situació de frustració que comentava abans ha provocat en mi una venà revolucionària.

Açò té explicació? No m'entra al cap, com poden ser dues coses tan diferents i afectar-se mutuament?