Si tanque els ulls

Ja feia temps que l'esperava. Hui, per fi, he pogut escoltar l'últim disc de Sant Gatxo. No sé ni com ni quan els vaig conéixer, però només sé que de vegades m'encanten. En un país normal segurament tindrien èxit -a no ser que es clavaren excessivament en el món de la música indie- però en una terra anormal com és el País Valencià, no els coneix ningú. Ni tan sols els coneixen els propis del rotllo. Resulta que encara que cantes en valencià, si no fas lletres directament polítiques, ni el xicotet mercat de l'indepe es fixarà en tu. I em sap mal, perquè no me l'he comprat, no he sabut esperar i per ací tampoc ho solen vendre, i si busque a la mula no ix res, i gràcies a Déu m'ho han pogut passar pel messenger.

Però bé, ja el tinc i l'he escoltat, i xè, magnífic. Ja m'agraden abans amb el seu so rock-punk amb lletres malancòliques però ara amb un so més power pop i amb tocs psicodèlics -tot açò és de la meua collita, eh!- continuen sent iguals de bons, amb eixes lletres que en certs moments són ideals. Moments apàtics, melangics, tristos en generals... on potser escoltant-los t'ajuda a mantindre't durant lleuger temps en un estat on pots fins i tot extraure'n plaer de la teua tristor.

I ara què? Només 10 cançons, 1 de repetida de l'anterior disc però amb una versió, i una altra en castellà -esperem que açò siga una excepció i no tiren cap al mercat fàcil renengant dels seus origens- i fins a quan? Només em consolaria vore'ls en concert, però quan? On? Està fotut...

Hòstia, ara que ho llig de dalt a avall, sembla quasi publicitari xD