Realment

Realment, ací falla alguna cosa. I no és una només, són moltes però que en un punt es junten i es transformen en una sola. I no és ací, no és al bloc, no és a la internet, no és a l'ordinador, no és des d'on escric, tampoc és allà ni més enllà, és ací. Potser eixe ací és el cap, potser és la consciència, potser no és res, potser estic boig -o foll, si els agrada més als visitants de l'altra banda del riu que em lligen.

Però torne i torne, i torner a fallar, ací falla alguna cosa -em torne a repetir- i no sé que falla en estos moments i voldria saber-ho, però falla. Vaig vore la solució, vaig vore el que passava, el seu camí i trajecte, però ja no ho veig. Només veig el record de que ho veia.

Tampoc és com altres vegades que puc saber cap on va la cosa, ara és diferent, ara és més difús, ara és més general. Ara veig des de la distància una cosa gran que m'envolta i que du moltes coses, se m'està fent gran per mi i no sé com acabarà.

I ací on falla la cosa, no hi ha possibilitat ninguna de saber què és, perquè ni jo m'ho imagine. Però malgrat tindre-ho tan clar, continue sense vore-ho, res es veu, estic cec!

Potser és que estan les llums apagades -o no.