Trobe a faltar alguna cosa. La busque i no sé que és, quan crec que potser l'he trobada i puc tindre-la resulta ja no m'abelleix, resulta que no era això, i torne a començar a buscar eixa cosa. Mentre ho busque tinc esperança, però quan veus que ja no hi és i que has de tornar al mateix una altra vegada, la recerca és una puta merda.
Seria molt fàcil saber que busque i llavors anar a per eixe objectiu, però vaig a cegues, no sé què és eixa cosa que vull.
Voldria tornar al passat, anys i anys enrrere, en temps on quan no buscava res, quan no necessitava cap cosa, o potser preferiria anar al futur i ja tindre eixa cosa, ja em dóna igual, només vull deixar de tindre eixa sensació de que em falta alguna cosa, perquè a poc a poc, sense adonar-me'n m'està rebentant.
Potser eixa cosa no existisca, qui sap.
Quelcom
dissabte, d’abril 01, 2006Publicat per Raboset a 12:44 p. m.
Etiquetes de comentaris: Ànima
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
No sé què sent, no sé què vull...
Potser volem simplement retrobar-nos amb nosaltres mateixos? O volem trobar la nostra esséncia? Les nostres arrels? Potser volem superar aquesta edat incerta...
SaLuT! ;)
Quin post més bonic.
Es pot interpretar de diverses maneres, però al llegir-lo m'ha recordat de sobremanera la "Stella gemella" de Ramazzotti, tot un cant a l'amor desconegut que tothom espera o ha esperat fins que ha arribat.
Publica un comentari a l'entrada