Quelcom

dissabte, d’abril 01, 2006


Trobe a faltar alguna cosa. La busque i no sé que és, quan crec que potser l'he trobada i puc tindre-la resulta ja no m'abelleix, resulta que no era això, i torne a començar a buscar eixa cosa. Mentre ho busque tinc esperança, però quan veus que ja no hi és i que has de tornar al mateix una altra vegada, la recerca és una puta merda.

Seria molt fàcil saber que busque i llavors anar a per eixe objectiu, però vaig a cegues, no sé què és eixa cosa que vull.

Voldria tornar al passat, anys i anys enrrere, en temps on quan no buscava res, quan no necessitava cap cosa, o potser preferiria anar al futur i ja tindre eixa cosa, ja em dóna igual, només vull deixar de tindre eixa sensació de que em falta alguna cosa, perquè a poc a poc, sense adonar-me'n m'està rebentant.

Potser eixa cosa no existisca, qui sap.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No sé què sent, no sé què vull...
Potser volem simplement retrobar-nos amb nosaltres mateixos? O volem trobar la nostra esséncia? Les nostres arrels? Potser volem superar aquesta edat incerta...

SaLuT! ;)

Jordi Julià ha dit...

Quin post més bonic.

Es pot interpretar de diverses maneres, però al llegir-lo m'ha recordat de sobremanera la "Stella gemella" de Ramazzotti, tot un cant a l'amor desconegut que tothom espera o ha esperat fins que ha arribat.