GOOD BYE VALENCIAN COUNTRY!

Què puc dir hui? Va i arribe a casa després de fer un examen prou pesat, a l'hora de dinar pose Canal 9 i qui apareix? Doncs qui anava a aparéixer? Nostre Cabdill Camps! No cal dir que Notícies 9 és el NODO.

Però bé, al cas, la qüestió és que m'ha agafat un mal de panxa, però fort fort. De normal aguante bé, ja estic acostumat a vore eixa merda de televisió manipuladora, censuradora i marginadora que diuen què és pública i valenciana, ah, i que se suposa que es va crear en part per promocionar el valencià!

Doncs bé, esta vegada resulta què feia aparició especial (si apareix en 1/3 dels informatius tots els dies, hui jornada especial de 2/3 de Camps), i estava parlant en eixa fina llengua castellana que parla nostre volgut president-que per parlar-la la parla millor que els vallisoletans més autèntics.

Però mira, va i resulta que hui aprovaven l'estatut -o el reparlaven o a saber què més, perquè tot és un teatre i en el fons cada representació teatral és el mateix-, eixe estatut que quan el menciones la gent se pensa que parles del de Catalunya, però resulta, que ací també s'ha fet un? I va i no mos hem anterat! Ja està, aprovat o el que haja de ser i ja tenim cadena lligada a la milenària nació espanyola -que encara demane que algú m'argumente perquè és una nació, perquè tota lògica apunta a que no ho és.

No cal que em pose a dir la gran merda què és, això ja ho diràn els que van de polítics. Eixos polítics que han fet eixa merda, i els que se suposa que fan d'oposició els donen la maneta. I els altres, -los otros-, que realment poden fer un mínim canvi al País Valencià -eixe país que no és país més que en el cor de quatre valencians mal comptats- no fan més que barallar-se perquè volen cadires però no hi ha prou per a tots, i serà que al 2007 -l'aniversari dels 300 anys d'invassió espanyola- ja haurà entrat en la fase superior del càncer perquè tot continuarà com sempre.

Que ben montat ho tenen, estaran contents els cabrons. Jo he arribat massa tard, quan ja estava decidit. Almenys sempre podré dir als meus fills, néts, allà quan oficialment sigam Levante Español com una província castellana més, diré que vaig vore un tros de reflex en un espill d'allò que fou el poble valencià.