L'any passat vaig descobrir Ovidi Montllor i m'entusiasmà encara que últimament l'havia deixat d'escoltar, però esta vesprada l'he tornat a sentir, així que vaig a posar una cançó d'ell, la primera.
Explica la llegenda que cap el 1967, a Barcelona, l'Ovidi va assistir a un recital de cançó que el va impactar tant, que, en tornant a casa a peu, va començar a escriure la seua primera cançó: ‘La samarreta’. Tenia una lletra simbòlica: l’Ovidi provenia d’una família amb molt pocs recursos i de pare anarquista, empresonat per la dictadura.
La samarreta
Jo sóc fill de família molt humil,
tan humil que d'una cortina vella
una samarreta en feren. Vermella.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.
He hagut d'anar contracorrent
perquè jo no sé què passa
que tothom que el ve de cara porta el cap topant de terra.
D'ençà, per aquesta samarreta
no he pogut sortir al carrer,
ni treballar al meu ofici, fer de ferrer.
He hagut de en el camp guanyar jornals,
ai, si la gent ja no em veia,
jo treballava amb la corbella.
I dintre de tots els mals,
sé treballar amb dues coses:
amb el martell i la corbella.
Gairebé no comprenc perquè la gent
quan em veia pel carrer
em cridava: Progressiste!
Jo crec que tot això era promogut pel seu despiste.
Potser un altre en les meves circumstàncies
ja hagués canviat de samarreta.
Però jo que m'hi trobe molt bé amb ella,
perquè abriga, me l'estime,
i li pregue que no se me faça vella.
La samarreta
dissabte, de gener 07, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Noltros, orgullosos de ser de la samarreta i no del club de la corbata, afeccionats a insultar els països de la nostra parla i també afeccionats a rebre uns quants favors, del PP o de les dones dels clubs de l'AP-7
Mes que Ovidi Montllor deuria anomenar-se Olvidi Millor.
http://llenguavalenciana.blogspot.com/ http://valencianots.blogspot.com/
Cançó que posa els pèls de punta. Llàstima no haver agarrat l'Ovidi en vida i nosaltres en edat més adulta.
Publica un comentari a l'entrada