Potser per a qui m'estiga llegint si és de Catalunya central no ho entenga però si és de la Catalunya Nord o en menor mida de les Illes segurament sí. El fet està en que estranyament al centre comercial que han obert ací al costat s'utilitza el valencià més del normal. És cosa rara perquè normalment les empreses al País Valencià ho fan tot en castellà -clar, no tenim ni autoestima perquè la burgesia és espanyola i tampo tenim quasi drets lingüístics. I esta vegada es fa la propaganda en valencià i els cartells en bilingüe -castellà i valencià, ja voldriem que fóra valencià-anglés! però va i m'ixen els quatre intolerants de sempre, que si enviant cartes al directors als periòdics exigint que estaguera en español porqué la Comunidad Valenciana está en España. Però de que va esta gent? Tenim quasi els mateixos drets que un que parla swahili, passen de les línies en valencià a les escoles, els mitjans tots completament en castellà i a més no tenim cap lloc on reclamar -com si passa a Catalunya- sino que hem de callar i donar gràcies a déu que ens deixen parlar valencià -perquè sempre t'ix el típic espanyolet diguent: habé, pero tu puedes hablar en valenciano o que? Pos pa que te quejas!
Ens trepitjen, s'ens burlen a la cara i els valencians amb un autoodi inmens i una autoestima per terra passen de tot, definible amb la típica paraula valenciana menfotisme. Però vés espai, que ens castellanitzen el país no és problema però que me diguen que parle català, això és un insult intolerable hacia nuestras señas de identidad!
Gràcies per deixar-me parlar
dimarts, de novembre 15, 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Passa deixa gent... la veritat es que parlem valencia perq es la nostra llengua .. i perque estem al Pais Valencia.. igual que a frança es xarra el frances pos asi.. catala.. nose quin cosa no entenen.. la lllibertad d'expresió existix.. . Aiss..
Catalunya Nord? XDDDDD Aixo no existix home. Aixo es com dir-li a Balears "la Catalunya insular" o a Andorra "la petita Catalunya".
I si, la falta de sensibilitat dels espanyoleros cap a la Llengua Valenciana es impressionant. Ara be, vosatros tampoc sou ningu en este cas per a queixar-vos ya per a vosatros el valencià com a tal, es un idioma que no existix.
http://llenguavalenciana.blogspot.com/
Senyor blaver, no sé que haurà entés vosté però la "Catalunya Nord" és la històrica part del nord de Catalunya què està a sota dominació francesa. La "Catalunya Sud" o "Central" que dic jo és la del vostre estimat Carod i Maragall.
Per si li queda cap dubte jo mai he pensat que els valencians formem part de Catalunya.
Sobre la llengua doncs dir-li que la llengua que no existeix és la que vosté defensa. La llengua valenciana (la què diuen que res a vore amb la catalana té) fa milers d'anys que no es parla, exactament igual que la llengua andalusa. Així que l'idioma que no existeix si de cas serà el que vosté defensa.
Sobre la inexistent Catalunya Nord... Et recorde que en alguns moments de l' historia Catalunya ha segut territori frances... ¿Que et pareixeria que Chirac parlara de la França Sur?
Es mes ¿quin sentit te considerar catalans a qui no se senten com a tal? Dixa en pau a la gent de Lenguadoc-Rosello. Ells ni son catalans ni volen ser-ho.
El cas del valencià i el catala no es correspon en el cas de castella-andalus sino en el de gallec-portugues: DOS LLENGÜES BESONES PERO INDEPENDENTS.
http://llenguavalenciana.blogspot.com/
Chirac parla de França sud i els nordcatalans se senten catalans. Jo no sé si hauràs anat mai per aquella zona però allà gràcies a la imposició francesa la nostra llengua apenes es parla però el sentiment catalanista es manté, almenys conserven el folklorisme. Allà no passa com ací, se'ls ha reprimit molt forta més la llengua però no odien als "altres catalans" ans el contrari.
I per cert, sembla que no has entés el meu exemple, no volia parlar de dialectes ni res d'això sino de suposades llengues romàniques que ara es parlarien sino fóra per l'arrobada dels àrabs.
Dec ser gilipolles però jo això del bilingüísme m'el crec. Em crec que les comarques històricament castellanoparlants, com puga ser el Racó d'Ademús no son menys valencianes que les marines, i fins i tot que els castellanoparlants de Sagunt i Alaquàs, són igualment valencians. Potser per això fa anys que , tenint en el castellà la meua llengua materna, vaig adoptar el valencià com a llengua adoptiva. I hui en dia és la meu llengua veicular preferent.
El que no crec és en eixe bilingüisme unidireccional que és l'únic que entenen els espanyolistes i els de la mala consciència. Cal destapar-ho, però paciència rabosot, que dissortadament, la cosa va per a llarg... ;)
Aans de res gràcies per passar pel meu blog, que últimament tinc una miqueta abandonat per falta de temps. Me n'alegre molt de trobar gent del País Valencià que escriga els blogs en valencià perquè quan jo vaig començar a penes en trobí cap. I me n'alegre també de trobar-me un company riberenc. pel que dius et refereixes al centre comercial que han fet a Alzira. per molt que criden els castellanoparlants no se'ls està marginant sinó més bé al contarri amb les seues demandes intenten marginar-nos encara més a aquells que parlem la llengua d'ací. El que he m de fer és exigir nosaltres a que ens atenguen i ens parlen en valencià en qualsevol establiment públic. Pel que fa al senyor ferrer em permets que li diga que el nom català és un nom científic per anomenar la llengua i si ell li diu valencià perfecte, però una cosa no lleva altra i a més si ell no es sent català hi ha altra gent que sí es sent i per tant o ens tractem amb respecte tots o el que passarà és el que està passant que ens quedarem sense llengua ni identitat. I per favor senyot ferrer lliga vosté una miqueta més d'història.
molts de vosaltres ja sabeu la meva opinio perque he fet mes d´un post sobre el tema al meu blog.
En un intent de resum la idea es que el que s´hauria d´evitar de totes totes es que el Pais Valencia fos per catalunya el que catalunya es per espanya.
El Pais Valencia hauria de poder escollir lliure i democraticament en un utopic futur si vol o no formar par dels paisos catalans o de l´estat espanyol i ara per ara amb coses com lo del idioma hem sembla que desde catalunya estem dient al pais valencia que ha de ser i aixo no hem sembla be.
El fet de què aquesta gent es queixe sobre els cartells em dona que pensar, no serà que es senten amenatzats? Fa uns anys aquesta situació era inconcebible, però poc a poc em anat avançant. Per això es molt important que demaneu sempre en valencià,quan aneu a comprar,quan pleneu una instància,document...Així la gent s'anirà habituant.
Per desgràcia hui mateix m'han fet vore que queda molt per fer. Estava a classe agafant apunts en valencià (en la meua universitat totes les classes les donen en castellà)i una companya s'ha quedat mirantme el full sorpresa,i m ha preguntat q si també feia els examens en valencià, li he contestat que per supost que si.
Es un poc trist que et pregunten això, però encara q no ho parega m'ho han preguntat més d'una vegada.
Per cert,Ferrer..la negació del català per una part dels valencians al llarg de la història, sòls ha fet que perjudicar-nos.Així que no sigau tan vanitosos i accepteu-ho.
Publica un comentari a l'entrada