Lo Somni

Efímera incertesa

2009-03-09T19:58:00.003+01:00

Efimeritat i incertesa. Paraules atractives i temoroses. Conceptes que poden canviar la vida de les persones. Un present elàstic i un futur variable. Em sorprèn, en el fons dec ser un conservador. Tem el dia a dia. Moments feliços, intriga i expectatives prometedores. Hòsties, punxades al fetge, i més hòsties. Pessimisme i optimisme en just equilibri. Com serà el futur em pregunte cada dia. A saber. Cal valor.

Salt temporal

2009-03-01T21:22:00.005+01:00

Uns dies fa que el msn no em va. I em vaig dir, me'n farén un de nou i així m'entrentic. Aleshores vaig guardar els contactes segons una opció que s'hi donava al msn per després exportar-ho al nou. I esta acció va tindre conseqüències inesperades. No és que foren extasiants, però sí curioses. M'ha servit per a apreciar el temps. Per motius que desconec, a l'anterior msn hi havia gent que no veia connectar-se en anys i que al nou msn apareixien connectades. Deixant a banda l'inexplicabilitat del fenomen, m'ha servit per a retrobar-me amb eixa gent que s'havia esvaït de la meua cosmovisió. Però a més, m'han donat la sensació d'un salt temporal. Sí, la darrera vegada que vaig parlar amb ells, pot ser fa 2, 3 o inclús 4 anys -molts per a una persona jove, que jove, pràcticament adolescent com jo- i fent una introspecció en la meua memòria de llarg termini he començat a recordar coses, curiositats que sorprenen a u mateixa que s'enrecorde. I eixes coses de sobte han sigut resoltes i amb perspectiva per jutjar-les objectivament. M'ha recordat, irracionalment -perquè no li trobe directa relació- una cosa que em contava el meu avi de xicotet de quan treballava en una fàbrica de gelats, i és que allà feren un experiment a l'obrir la producció, fou congelar un gelat, que 20 anys després tragueren per tastar-lo i comprovar que encara estava bo.

Deixant a banda tot això, m'ha servit per saber com era jo, no sé, amb 15 anys. Algunes coses s'enrecordaven de mi, i no m'imaginava amb moltes d'elles, que jo fa 4 anys les pensara. Curiós. I en estos temps que corren -supose que per a tots, però especialment ara per a mi- em sorprén la meua pròpia història, i puc separar més que mai, el passat, el present i un incert futur, al que tem, però que també li trobe cert supense. La tensió sempre té el seu puntet.

(re)tornar

2009-03-01T01:45:00.004+01:00

M'apetia i si ho pense un poc més no ho faig. No és que siga el no va a más, però així sóc jo, ho pense massa tot. Dit açò, la qüestió és que reobric el blog. Si bé no és que s'haguera tancat, és que per l'oblit havia mort, o almenys entrat en coma profund. Tampoc és que vaja a prometre res, simplement m'ha pegat per ahí, així que no és d'estranyar que d'ací un temps torne a les mateixes de sempre. Però mira, una ràtzia d'aire fresc m'ha inspirat. Un aire fresc no desitjat, però que ha arribat i que a ell u s'ha d'acostumar.

Així que ens veiem per ací de nou -o no.

D'un temps, d'un país

2008-03-27T20:10:00.005+01:00

En un País Valencià d'altra dimensió...

Viure en un país normal (I)

2008-03-25T13:31:00.006+01:00

El grup Bon Preu estudia obrir tendes a la Comunitat Valenciana
EuropaPress, Barcelona

El grup de distribució alimentària Bon Preu estudia expandir el seu negoci fora de Catalunya amb l'obertura de nous establiments en altres zones, com Aragó, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears. La companyia va assenyalar que espera fer aquesta expansió en solitari, encara que no va descartar la compra d'alguna cadena d'aquestes zones geogràfiques. Fuentes del grup català van explicar que el motiu d'escollir àrees com Aragó o la Comunitat Valenciana respon a necessitats logístiques, ja que és molt més fàcil aconseguir un transport eficient en les zones més pròximes a Catalunya, on l'empresa ja té una xarxa de distribució que funciona. Segons la companyia, la voluntat no és començar aquesta expansió de forma immediata, sinó més aviat "a mitjan o llarg termini", però va insistir que actualment el grup "té la capacitat econòmica suficient" per a afrontar aquest projecte i va destacar "la solidesa" que tenen a Catalunya. Amb tot, va reconèixer que la conjuntura econòmica actual està marcada per diversos condicionaments.

Això vol dir que podrem acudir als valencians a comerços en la nostra llengua, com en qualsevol país normal? O faran com La Caixa, Caixa Catalunya, Caprabo, que ens tracten quasi com si fórem mesetaris? Esperem que no, i que des de l'àmbit privat es puga avançar també fent país, i a més es puga gaudir de Cacaolat a terres valencianes.

Atmosphere - Joy Division

2008-03-20T23:30:00.002+01:00

Pose un vídeo ara que estem en setmana santa, que potser pegue. La primera vegada que el vaig vore pensava que era sobre el Ku Klux Klan, però després me va donar a entendre que era un homenatge al cantant del grup que es sucïdià, Ian Curtis.

I bé, el que siga, la qüestió és que semblen "capurullos".

Hola, sóc jo...

2008-03-16T21:34:00.003+01:00

...i t'estime :)

Incontiència verbal consentida

2008-01-20T13:18:00.000+01:00

"González Pons reta a De la Vega a un debate en Canal 9 sobre los problemas de los valencianos"

No m'estranya, C9 és sa casa, és seua, i pot erigir-se portaveu de la corporació i oferir espais. I a més, com no, promovent el bipartidisme, el que a ell li agrada.

"el dirigente popular ha pedido un debate "entre los dos" -y "si quiere, puede ser en castellano", ironizó."

González Pons, trau la condició d'enviada de Madrid, i se les dóna d'abanderat de la valencianitat. Quan el mateix González Pons és un venut de la burgesia local als interessos de la metropoli, i encara té la barra de despreciar la condició de De la Vega.

Rus ironizó sobre el "obrerismo" de "una persona que se llama Fernández de la Vega y Sanz y tiene tres apellidos" mientras el secretario general del PPCV dudaba de que De la Vega "sepa cuantos habitantes tiene la provincia".

Van tan sobrats, que es poden permetre vacilar públicament. Els comptes ixen rojos, la corrupció se'ls desborda, però poden permetre-s'ho. Increïble.

Aeroport a Alzira

2008-01-16T22:31:00.000+01:00

Així com ho escolten, s'ha presentat un projecte seriós de fer un aeroport a Alzira. Xè quant de glamour tenim... la nostra alcaldesseta, fan incondicional de Ritilla, s'ha posat com a objectiu donar repercussió internacional al nostre benvolgut cau.

En un futur pròxim podria arribar en menys temps a qualsevol ciutat europea que a la Facultat.

Grata casualitat

2008-01-04T19:38:00.000+01:00

Així ha sigut. Anant pels carrers d'Alzira, vinguent d'acompanyar una agradable personeta (^^) dos persones se m'han arribat, m'han donat un paperet, i sense parar de caminar, ho he mirat: era un pamflet de Maulets, una campanya contra el consumisme en estes dates.

No és que siga gran cosa, però per ací eixes coses no les trobes sovint.

Redéu Cerdà

2007-12-30T19:08:00.001+01:00

Redéu Cerdà, quina defensa de la selecció valenciana...

Friquis amb basquitis

2007-12-27T13:26:00.001+01:00

Així ha aparegut la seu del PSOE-CV de Burjassot. Qui collons haurà fet això? Algún panca amb basquitis aguda? Però en castellà? Algun cavernicola provocant? Algún defensa-totes-les-causes-del-món-excepte-la- pròpia?

Vena Huitantera

2007-12-27T00:16:00.000+01:00

Hui m'ha pegat per New Order...

I això que a mi electros, tecnos i similars no me van gens, però esta, junt a True Faith i Bizarre Love Triangle m'encanten. Llàstima que me pariren tan tard. Si haguera nascut als 60, m'haguera perdut la música dels 60, que també m'encanta, però almenys haguera conegut els 80, però naixent als 80 -bé, per una setmana- no tinc res...

Ja no sóc menor

2007-12-24T21:04:00.000+01:00

Ja no sóc menor d'edat, i ara què?

Camps fuig de les preguntes incòmodes

2007-12-17T14:07:00.000+01:00

Torna Lo Somni

2007-12-16T15:59:00.000+01:00

Així és, Lo Somni torna. Després de mil abandonaments i mil reinicis, per què no tornar-ho a intentar?

En reformes

2007-12-07T16:35:00.000+01:00

PSOE, marca blanca, tu, pa quan?

2007-07-16T16:48:00.000+02:00

Brau, el PSN-PSOE, avantposa el partidisme i l'eix nacional a un govern de progrés. Quan n'aprendrem nosaltres? Quan IU, ERC, i el BNV -si poguera-, aprendràn? Als espanyols no els prenen el pèl.

Els senyors del PSN-PSOE, que fóren la tercera foça política a Navarra, demanaven presidència, vicepresidència i 7 consellers i a canvi donar 2 a NaBai -la 2a força- i 1 a IU. On s'ha vist això? I NaBai disposta a parlar, i així i tot, els sociates xulescos. Impresentable.

I ara sembla que s'ha trencat el diàleg, ara vorem si tindràn de nou UPN en minoria o noves eleccions. Tampoc seria cap novetat un front nacionalista (espanyol) com el de la diputació d'Àraba per aconseguir fer fora el PNB, PP i PSOE juntents, què és el seu lloc.

Jo ja crec que n'està bé. Ja està bé de fer de marques blanques i quan els toca a ells no. PSOE? No, gràcies. Ja hem pogut vore que han fet quan han tingut majories absolutes. Moltes gràcies.

Però, i les alternatives? No sé... potser absntindre's i que governe el PP en minoria, potser votar a l'investidura al PSOE i que governen en minoria a canvi de negociacions després a l'hora de votar polítiques, etc... No sé què serà millor ni pitjor, però el que està clar que els sociates em donen moltíssima ràbia i em de juntar-nos amb ells el mínim, o sino, s'aprofitaran de nosaltres, o el pitjor, serem fagocitats.

Enmirallats amb el nord

2007-07-11T13:32:00.000+02:00

No seria res nou dir que el poble valencià és un poble submís. Ja el comte-duc d'Olivares ens titllà de "flojos y muelles", i ni diguent-nos-ho a la cara reaccionem. La nostra política és sucursalista, tenim un parlament molt semblant al de les Castelles, Madrid o Múrcia.

És trist que fins i tot regions espanyols sense apenes fonaments històrics tinguen partits nacionalistes -d'estos que s'apunten al carro pa no ser menys que altres, però que d'alliberament nacional poc- amb representació parlamentària, i nosaltres?

Però és que fins i tot, els partits nacionalistes valencians -en major o menor grau- s'enmirallen en la política del nord, de Catalunya, els germans rics i afortunats.

A més, gràficament m'ha donat la sensació per exemple així:

Iniciativa del poble valencià, futur nou partit creat arran el descontent del sector EiP amb la situació actual d'EUPV. Sempre s'ha dit que volen una ICV a la valenciana, simple casualitat?

El primer logo és del Bloc de Convergència, corrent d'opinió del BNV que vol un nacionalisme més centrista.
El segon és de CiU, no cal que explique...

I si el BNV amb l'aterratge d'ERC al País Valencià i el tindre aliançes amb CiU li ha costat de vegades que siguen vistos com a dretanetes, beatos, burgesets valencians, ara, amb això del logo, no crec que ajude massa, veritat.

Bé, açò ja no és ni enmirallament. Açò ja és més que evident, només ho posava com un cas d'enmirallament extrem.

I bé, em pregunte, per què els valencians no busquem refents més avançats, més a la europea? Per què si el nacionalisme valencià està mal vist per catalanista, ho fan tan evident?

P.D: El partit de la endevinalla era Unió Valenciana. No posaré enllaç per no donar-los visites, però si busqueu al seu uep podreu vore com forma part del seu ideari. Qui ho diria... ells i el seu "regionalismo bien entendido", la perfomance de naranjito i el "polaco absurdo".

Endevinalla ideològica

2007-07-10T17:14:00.000+02:00

Endevina, endevina... De quin partit es tracta?

"X és una opció política valencianista que propugna, des d'un plantejament nacionalista valencià, integrador, solidari i de conciliació, un projecte global per a la nostra nacionalitat; respectuós amb la identitat valenciana i compromés amb la defensa dels interessos econòmics, socials, culturals i territorials de la Comunitat Autònoma Valenciana."

"X assumeix, des de la tradició, el valencianisme, el europeïsme, la visió liberal de la societat i de l'economia, i l'exigència de justícia, igualtat i solidaritat com principis bàsics de la seua acció política i del seu estil de fer política; sense exclusions ni fanatismes, amb un tarannà obert, generós, moderat i dialogant."

"En l'àmbit estatal, reivindicar un model d'organització polític-territorial de l'Estat que avance cap a un Estat Federal, com a millor garantia de la unitat, solidaritat i cohesió entre els pobles que conformem l'Estat Espanyol, en la qual cada Comunitat tinga la capacitat d'autogestió i la impossibilitat d'interferir en les competències d'altres autonomies, reconeixent-se el caràcter plurinacional i pluricultural del nostre Estat."

"X, com resum de tot l'exposat, aspira a aconseguir una societat valenciana econòmicament pròspera i generadora de riquesa i ocupació; culturalment potent i creadora; socialment justa i solidària; territorialment equilibrada i vertebrada; medi ambientalment sostenible, i políticament amb capacitat de decisió i influència en els diversos fòrums polítics."

Quin partit és? No val buscar.

300 anys

2007-04-25T15:11:00.000+02:00

No sóc gens patrioter, tampoc no m'agrada que em qualifiquen com nacionalista -encara què, en part, vulga o no ho sóc.

Tampoc me n'orgullisc al vore una senyera només perquè sí. Però hui, estic emocionat. 300 anys, que se diuen en no-res...

I bé, no me possaré a descriure els meus sentiments perquè semblarien cançons d'Obrint Pas. Però necessitava deixar constància de que sóc un més d'este país que manté viu el record d'un poble, el nostre.

Sarko vs Sego (I)

2007-04-23T15:36:00.000+02:00

Amb el 100% del vot escrutat, i com era d'esperar, el neocon Sarkozy ha estat el gran triomfador de la primera volta de les presidencial, amb el 30% de vots, seguit de la socialdemòcrata Segolene Royal (25%). El centrista liberal Bayrou (18%) i el feixista ultradretà Le Pen (11%) queden fora de la disputa.

Ara està tot en les mans de Bayrou, si dóna suport a un candidat o altre, depén de cap on tendisquen sons votants, el futur de la presdiència de França està en el centrisme. Diuen que si l'UMP podria oferir-li llocs al govern, així com també el PS si els donen suport. Però l'únic que se sap segur és que el "centrisme liberal", l'equidistància, ha sigut també un triomf. Un nou espai, que a més, al meu parer, al País Valencià seria interessant que algú l'ocupara -dis-li BNV centrat i tercervier o una CDC valenciana. Però d'això ja parlaré un altre dia.

El pròxim 6 de maig es sabrà el desenllaç. Finalment a qui donarà suport Bayrou? En donarà a algú? I els lepenistes, acabaràn votant a Sarkozy? El què més segur està és que els de l'(extrema)esquerra i verds donaràn suport a Royal, perquè com sempre, vot inútil, votar al pitjor dels mals.

Diumenge temàtic

2007-04-22T18:45:00.000+02:00

Com tots els diumenges estic fatal. Tinc mala hòstia, mal de panxa i vull dormir i no puc. I això que només és un cap de setmana, quan són vacances més llargues, l'últim dia, em pose fatal. Aboliria els diumenges, perquè no els sóc capaç d'aprofitar i perquè al no saber aprofitar-lo m'escalfe el cap en que s'ha acabat tot...

Però bé, hui prestaré atenció a les eleccions franceses. Me pareix que passaràn Sarkozy i Ségolene, però m'encantaria que esta vegada hi tornara a haver-hi sorpresa, com a les darreres, on Jospin, el del PS no passà, i sí ho fiu Le Pen. Però en esta ocassió, Le Pen probablement no serà el sorpreses, sino François Bayrou.

Pel que a mi respecta, si fóra ciutadà francés i votar, ho faria a un dels partits trotskistes francesos -dels pocs llocs on tenen alguna expansió- o a Bové, de l'esquerra alternativa a la tradicional. En resum, França, dels pocs llocs al món on no estàn entre la marginalitat suprema els partits de l'extremesquerra. Però com les presidencials no donen representació a l'assemblea "nacional", doncs votaria útil.

Llavors en la primera volta possiblement votaria Bayrou pel fet de ser frontissa. Si a la segona ronda fóra Sarkozy-Ségolne, guanyaria Sarkozy possiblement pel suport de la dreta, l'extrema dreta i la meitat de votants del centre. En canvi, si a la segona ronda fóra Sarkozy-Bayrou, els votants de centre, centre-esquerra i esquerra votarien Bayrou i tindria serioses possibilitats de ser president.

A part, Bayrou seria interessant, puix que és un tercer espai al que no s'està acostumat a vore, està bé acabar amb el bipartidisme. I a més -i en part també pel mateix d'abans- perquè és liberal, fortament europeïsta -federalista europeu diria- i ha sigut el primer en afirmar que "augmentarà" el respecte a les llengües minoritzades, encara que com sempre, supose que serà no-res.

Espere que hui per la nit o demà estiguen els resultats, i faré una nova anàl.lisi segons el que passen a "la final". De totes formes, és quasi segur que seràn Sarkozy-Ségolene, encara que L'únic oficial que se sap per ara és que la participació és alta, però no a qui beneficiaria, perquè no n'estic acostumat al panorama d'allà.

Ciutadans: Hipòcrites per la "llibertat"

2007-04-19T18:01:00.000+02:00

A mi estos xavalins de Ciutadans de Catalunya, per ideologia social em queien bé. Ocupaven un espai que fins ara estava lliure, inèdit a l'estat espanyol: el socioliberalisme o liberalisme progressista. Era interessant vore'ls, quanta més pluralitat al sistema, millor, malgrat que tingueren òbscurs secrets -i si no, que collons feia don Losantos donant-los canxa, tot un liberal progressista?-

Però el que fallava era què eren "no-nacionalistes", sí, al vell estil lerrouxista del Partit Republicà Federal. I clar, ja començava a quadrar la cosa. Com no, llavors començaves a vore ses campanyetes de bilingüisme a Catalunya, llibertat, llibertat! Cridaven, mentre se les donaven d'això, de "no-nacionalistes", però no mos tragues el tema de la indisoluble nación española.

I bé, la hipocresia que se suposava respecte a la defensa del bilingüísme -però per als altres espanyols, no per a tots- queda plasmada en la candidatura que han fet a Alacant.

Ja no són Ciutadans, ara s'han tret la careta i són Ciudadanos. A la seua uep, el valencià ni apareix ni en pintura. Oh gran bilingüisme!

I ara va el millor, a Catalunya no defensaven el dret a rebre també l'ensenyament en castellà? A més del més que conegut pregó del bilingüisme...

Doncs com al País Valencià, i especialment a Alacant, se veu que això ja està més que superat -només cal passejar-se per les escoles i carrers d'Alacant- ara van més enllà en la seua lluita per la llibertat, i podem llegir al seu programa electoral perles com estes:

"nos oponemos a la imposición de la enseñanza del valenciano a los ciudadanos hispano parlantes y también a todos los residentes extranjeros."
"En la Comunidad Valenciana y por razones culturales, sí creemos conveniente que el idioma valenciano se enseñe en escuelas e institutos, pero con carácter de asignatura optativa de libre elección"

El que tots suposavem: hipòcrites, més que hipòcrites! Algún il.lús se'ls ha cregut? Que anaven a implantar el vertader bilingüisme a Alacant, juas.

Una forma més d'adaptar-se, ells ho saben. Una vegada més ho vejem, el PP ho fa, el PSOE ho fa, ara estos... Per què nosaltres no podem? Fem alguna cosa de trellat, aparquem l'essencialisme, avancem en la praxi.

Tremoleu!!!!!

2007-04-11T23:00:00.000+02:00

Ja feia temps que no me passava per ací, no sé perquè, potser per passotisme, desànim, o el que ve a ser el mateix: gossera. Doncs bé, lo de hui és que estava ara fent zapping a la tv i m'ha vingut la inspiració, eixa de les meues batalletes polítiques que contava abans.

El cas és que he mirat Popular TV, eixa cadena què és la versió televisiva de la COPE, par de la que amb tant d'amiguisme el PP ens ha instaurat en la seua dictadura mediàtica que pot durar mínim 10 anys més i això només sí el PP se'n va del govern valencià, sino, no vull ni pensar-ho. L'assumpte va, de què estaven fent un debat postsopar amb representats del centre dreta i dreta autòcton. Des del director del diari de Coalición Valenciana, fins a Serafín Castellano fent autobombo partidista preeleccions. No m'ha estranyat gens, és la tònica habitual dels mass media madrilenys sección levantina. El que m'ha sorprés és un invididu, que com tots els presents, tota la xarranda l'havia fet en llengua de Cervantes -malgrat que alguns diguen que no era ni la d'ell, però això és cosa d freaks catalans historicistes xD- i fa un incís amb especial preocupació, passant-se al valencià, i dic jo, xè, li haurà eixit la vena patriòtica, i va i sí, era veritat, però no la d'esta pàtria, sino de les glòries de la pàtria veïna. El senyoret explicava que la situació de l'estatut valencià no el deixava dormir perquè resulta que en nostre (de fireta) text diu que la llengua pròpia dels valencians és l'idioma valencià, dios mío! Fins i tot el PPSOE! On anirem a parar? Els garants de la unitat indisoluble de la inquebrantable nación española fan això... que faria un tripartit -que tranquils però què no vindrà mai-? Persecuccions als castellanoparlnts com a Catalunya segons els cercadors de la llibertat de TeleMadrid trauen a la llum? La llibertat està en perill! Els castellanoparlants discriminats fins i tot al País Valencià -perdó, "La Comunitat"., amb un PP-CV en possessió de majoria absoluta i un corral de gallines.

Tindràn poreta? Què plantegen que podria fer un suposat tripartit a la valenciana...
Esperem que això i més, que esclavitzen als pepers i col.lectivitzen les urbanitzacions. I si Ignacio Llano és capaç, de pas, tancar-los el xiringuito per incomplir el 25% mínim d'emissió en valencià i producció pròpia.

Per anar obrint boca, Ciudadanos de Segunda, autèntic periodisme d'investigació:

Valencian Country? No,Valencia county

2007-02-21T15:12:00.000+01:00

Que collons és açò? Me pregunte jo. Comtat de València? Però no érem Regne? Algú pot fer-me el favor d'explicar això de que va? Un comtat de Nou Mèxic, que es diu València, i que té l'escut de la ciutat de València, però sense el rat penat i amb dos penons de la conquesta gitats, una rameta i una ploma. No sabia jo que els valencians tinguerem alguna cosa a vore amb allà.

Xè tu, cada dia s'aprenen noves coses...

100 posts - Eres para mí

2007-02-07T21:05:00.000+01:00

Pa no deixar mortet el bloc, cançoneta al canto:

Estava parlant i coses de la vida, m'ha vingut al cap esta cançó, i tire a buscar, i casualment, ja han tret el video-clip....

P.D: Any i mig de bloc, i hui faig 100 posts!

Una més sobre la valencianitat de C9

2007-01-28T18:46:00.001+01:00

Xè tu. Este matí estava mirant les opcions del reproductor de TDT i provant i tal he posat "català" com a opció preferent d'entre les llengües de l'àudio. Doncs bé, va i m'enduc la sorpresa de que la sèrie que estaven fent en Canal 9 se podia vore en valencià! I jo pensant... ai que rar, sempre solen fer-ho en castellà, vaig a vore a la tv normal, a l'analògica. Va i mire i què? Doncs estaven emitint per defecte en castellà.

Sí que tenen valor, sí. No és que no vulguen gastar-se més diners o jo que sé, no, si ja tenen la versió doblada en valencià -a més, és clar, també tenen la versió barcelonina que existirà de TV3, que mai posarien- el que passa és que prefereixen emetre en castellà tinguent-la ja en valencià. Un crim!

I després que diguen que si TVE podria emetre multilingüísticament i tot això -que se podria perfectament, com ja fa laSexta amb el futbol i això què són cadena privada-, però com van a fer-ho, si ni tan sols la que se suposa què és la nostra televisió, tenint tota la tecnologia al seu abast, me margina el valencià i dóna preferència al castellà?

Coalizión a Domicili

2007-01-19T15:33:00.000+01:00

Hui he rebut, per 5a vegada consecutiva, correspondència postal de Coalición Valenciana-el partit ultradretà espanyolista regional (blaver) de mitjanament recent creació.

Primer fou una carta, i jo em vaig estranyar i a més duia escrit el nom franquista i castellà de la ciutat -que no és oficial- com a mostra de valencianitat del partit de l'exfalangista Sentandreu.

Però no hi hagué prou, al més següent m'enviaren El Palleter -eixe pamflet propagandista blaver del partit que se dedica bàsicament a fer un recull de notícies anticatalanitzables- versió impressa, també a casa. Després altra carta, primer que si voliem loteria de nadal amb Carod ab orelles de burro de sèrie amb la papereta, després que si voliem cava antiestatut, i hui que si volem assistir al congrés loregnivol del partidet feixista, i que me regalen si duc un "val" el paquet blaver de xapes nomosfareucatalaniaes, el cava eixe -que diuen que provoca diarrea- i el pamflet de la història de lo regne per un falangista, entre altres.

D'on collons hauràn tret l'adreça de ma casa? Tinc sospites, però no sé... i a més, xè, tu, quanta pasta tindràn que bombardejen tant les cases de la gent, compren diputats de les corts, me monten un diari de tirada València i contornà, me paguen milers de cartells per tot el cap-i-casal...? A part de Lladró i el PSOE, clar.

I tot pa que el millor resultat que li dóna una enquesta diria què és un 1,5 % d'intenció de vot... xD

Acceptant

2006-12-18T22:18:00.000+01:00

Estic començant a traure conclussions de les meues crisis. He aclarit per a què estic fet. Sóc un estratega de categoria, aconseguisc quasi sempre el que vull, però què passa? Què sóc un psicòleg de pena. No solucione els problemes però isc amb la meua. I això és bo o és roín? A mi en principi em semblava mal -la meua faceta socialista- però per altra banda em semblava bé -la meua faceta liberal. Però ara mateixa ho he acceptat. Potser per exemple, lo meu no és l'activisme polític sino que vaig per a polític professional. Potser hauria de mantindre un equilibri... potser em dirigisca a allò que m'afavoreix, però mira.... això que me trobe.

Per cert, en estos moments m'ha vingut la vena popi indie... (ho sent per l'abundància de vídeos xD):

Forgive me

2006-12-17T22:27:00.000+01:00

Estava buscant cançó que representara el meu estat d'ànima actual, i mira, he trobat esta antiga cançó d'evanescence que no té ni videoclip... abans encara eren decents, però ara el nou disc, una caca.

Addicte al mate

2006-12-15T19:47:00.000+01:00

Farà uns mesos mon pare vingué carregat amb un saquet i un recipient de mate -cosa que no havia sentit en ma vida. Ell és aficionat a les infussions, brosses i tot això, però a mi mai m'han agradat, però xè mira, va i prove el mate, quasi no me n'adone, i ara sóc adicte a ell!

Primer vaig començar per provar-lo quan tenia un examen, perquè a mi el café no me fa excessiva gràcia i la brossa esta pel que es veia, era més sana, i mira, n'anà bé... després altre examen i altre, però ara ja s'han acabat, i me crida per exemple, fer-me per la vesprada un mate. Mate normal, mate amb llet... Mate, m'agrada el mate...

I curiosament, ara que sé què és el mate, va i començe a sentir parlar d'ell en cançons d'Andrés Calamaro que últimament tant escolte, i xè mira... resulta que a part d compartir bohemisme, també só addicte al mate com ell -bé, com ell i tots els argentins que estàn tot el dia bevent-ne.

Què sóc?

2006-12-14T17:08:00.000+01:00

Hui que he fet l'últim examen important d'esta avaluació m'ho he plantejat. No tinc una xicoteta crisi d'estes que pasen en no-res, no, açò és gros.

Començant per l'institut: L'any passat suspenia i suspenia matemàtiques, no hi havia manera d'aprovar, i ara a la primera i va i trac un 6 . En filosofia, l'any passat tot 10s, i ara? Ara 6. I així en general, no seguisc la tònica de l'any passat, és totalment diferent.

I ja passant pel pla ideològic, omentava en posts anteriors que estava fent-me liberal que si açò o allò... doncs ja no sé ni si sóc liberal o què, però a més ja no sé què sóc nacionalment. Continue mirant les notícies, continue visitant els fòrums que visitava... però no participe, sóc invisible, només mire. Ja no tinc idealisme, ja no tinc esperançes, ara només m'agrada vore l'espectacle.
I un exemple pràctic fou el dimarts. A estes altures, a 2n de Batxillerat, unes de la meua classe comentant que si el valencià no era català i lo de sempre, doncs jo un any abans haguera eixit amb tota passió a parlar del tema, i ara...? Ara me la bufa. Les vaig escoltar en pla curiositat, per vore com s'entrenten amb le ximpleries de tota la vida, però res més.

Alguns diuen mig en broma, això és la novia... no sé què no sé menos... però ja no sé, jutjeu vosaltres mateix, mireu el bloc... des de fa temps, merdetes de que si fotos, que si vídeos musicals... ja no sé que sóc, ara per ara només sé que sóc individualista, els col.lectius me dónen agonia, i tota classe de creençes també.

Rojigualda's out

2006-12-07T12:17:00.000+01:00

Ahir, dia de la constitució espanyola, motiu d'orgull colonitzador, i me lleven la rojigualda de la Generalitat Valenciana?

Jefferson Airplane - Somebody to Love

2006-12-01T19:50:00.000+01:00

M'encanta la música vellaca:

Socio de la soledad

2006-11-12T23:36:00.000+01:00

De fa temps que m'agrada Andrés Calamaro, però estava ara mateix escoltant-lo i m'he adonat que m'identifique més que mai amb les seues cançons. Té lletres poètiques però no empalagoses, realistes però molt metafòriques, passional i amorós però no cursi, no sé... una cosa així me note que sóc jo mateix.

Com no he trobat el videoclip, pose només la lletra del meu moment actual:

Socio en la soledad
Andrés Calamaro.

Soy todo corazón y eso me hace mal
soy muy sensible a la belleza
por eso pierdo la cabeza
con tanta facilidad
socio de la soledad
otra vez perdido en mi sentimiento
núnca miento, siempre digo la verdad
con el primer beso casi siempre voy preso
socio de la soledad
tantas ilusiones convertidas en canciones
por cada mujer que conocí
esta vez no sé si gané o perdí
pero sufrí y también fui felíz
no puedo vivir siempre soñando
tengo que aprender a ser más duro
el futúro me estaba esperando
ahora me está ahorcando la ilusión
...fue la fuerza del destino
no puedo prometer lo que no sé
acabo de darme cuenta
que me falta frialdad
y me siento cerca de la soledad
estribillo
soy juez abogado y condenado
tengo una espina clavada en el costado
¿y qué?
si no puedo ser el dueño de tu bondad
hoy me hago socio de la soledad
en tu cara se te nota que sufriste
a tus ojos se les nota que han llorado
no renuncies por favor
al amor equivocado
no te olvídes tan pronto de mí.

Boys don't cry

2006-11-03T19:59:00.000+01:00

Hui és un dia d'estos que m'agraden, dies en que l'ambient està més trist que tu i d'alguna manera te consola. I bé, esta vesprada m'he tirat dos plujoses hores buscant una cançó d'entre els 60,6 GB de música que tinc al disc dur, i he arribat a la conclussió de que no s'ha escrit o no he trobat la cançó que em definisca en cada moment. Per tant, com a recurs fàcil pose esta coneguda cançó dels The Cure:

Frustració sentimentalopolítica congènita (II)

2006-11-02T18:26:00.000+01:00

Confirmat, els sentiments afectius condicionen la ideologia -o almenys en el meu cas xD.

Si l'altre dia estava revolucionari -en pla esquerranós- perquè estava frustrat, ahir tot es girà radicalment, i de frustració passà a cotes de felicitat mai recordades, i ideològicament confirma les meues sospites: hui estic més liberal que mai.

Tampoc és un liberalisme en el sentit de polítiques neoliberals, però si a favor de la mínima intervenció de l'estat en termes generals. Pot ser es dega a que ara tinc més autoestima i això provoque en mi major individualisme? I l'autoodi, la por, etc... provoquen sentiment de necessitat de col.lectiu, de recolzament? Existeix relació fisiològica o psicològica entre l'estima i la raó? Pot ser siga un freak de collons que té una lio mental? Perquè no li trobe altra explicació...

Frustració sentimentalopolítica congènita

2006-10-27T19:34:00.000+02:00

No vullc posar-me pesat emprant terminologia sentimentaloide i cursi -la qual odie- ni tampoc vull deixar abandonat el bloc, així que si no t'agrada el que conte, te fots xD

La qüestió rau en que fa no-res acabe de vindre d'una situació de frustració -que altres vegades ha sigut de decepció o impotència, i què no sé que és pitjor- i que esta vegada no m'apetix comentar en públic. El més curiós ve que una cosa que no té res a vore amb l'altra, va i l'afecta, ma que sóc raret xD

He de dir que últimament ideològicament m'estava convertint en reformista, ja no en temes nacionals, sino sobretot en temes econòmics, inclús arribant a agradar-me el liberalisme. I el climax ve quan en un moment he arribat a no tindre ideologia, i este matí ni sabia que era.

Lo graciós de tot açò és que la situació de frustració que comentava abans ha provocat en mi una venà revolucionària.

Açò té explicació? No m'entra al cap, com poden ser dues coses tan diferents i afectar-se mutuament?

Avinguda dels Països Catalans

2006-10-25T21:16:00.000+02:00

Increïble, l'altre dia avorrit estava mirant el Google Maps i em va sobtar una cosa. Resulta que a la Barraca d'Aigües Vives -entitat local menor de sobirania compartida entre Alzira i Carcaixent- té una avinguda per la qual tothom que faça camí per allà passa segur, doncs esta avinguda segons el satèl.lit es diu "Avinguda dels Països Catalans".

Com pot ser això? La zona més transtida i té eixe nom, i a més, estant governats pel PP ara i fa anys pel sector espanyolista del PSOE? No m'entra al cap... si ja és miracle que hi hagen plaçes del País Valencià, dels Països Catalans? Esa entelequia pancatalanofascista" que sólo existe en la mente de cuatro renegados valencianos comparables a judíos que adoran Hitler -última perla de César Vidal-?

El més curiós és que tantes vegades he passat i no me n'havia adonat que es deia així....

Feliz día de la Raza

2006-10-12T12:54:00.000+02:00

Doncs això, feliç dia de l'ocupant que també deien fins fa poc día de la raza. O també Dia de la Hispanidad -com sempre s'ho apropien tot, fins i tot el terme Hispània-, en temps moderns Dia Nacional de España -i que m'explique algú des de quan i perquè existeix Espanya i perquè és nació- o el més adeqüat nom que reb a Veneçuela, el dia de la resistencia indígena.

De regalet d'una patriota espanyola lloant a un dels més grans patriotes espanyols:

Lenin juga a bàsquet

2006-10-04T22:49:00.000+02:00

Tous les garçons et les filles

2006-09-22T20:55:00.000+02:00

Per a variar un poc, ací vos deixe Touts les garçons et les filles, de na Françoise Hardy -i ho deixe a qui ho llija, que no tinc clar qui ho fa- una antiqualla. Però antiqualla no d'abans d'haver nascut jo, no, ni tan sols abans de pensar-me, que va, d'abans de nàixer els meus pares i tot! Un poc més i és en blanc-i-negre...

Nous clàssics de la propaganda

2006-09-15T11:02:00.000+02:00

Paraules dignes de Goebbels -Quan escolte la paraula cultura, em posse la mà a la pistola; digué el senyoret fa un temps- o també digne de Millan-Astray -¡Muera la inteligencia!, solta el percal al Congreso- i recordant als temps de la Batalla de València a la transició "democràtica" amb el mòbil blaver, Minuto Digital ens ofereix un article de col.leccionable dels nous clàssics de la propaganda:

LOS VALENCIANOS SE DEFIENDEN DE LA AGRESIÓN CATALANISTA UNIVERSITARIA

Las continuas agresiones por parte de elementos de extrema izquierda catalanista comienzan a tener respuesta en la Universidad valenciana. Ya han aparecido pintadas contra estas agresiones.

Remitido: 12.09.2006

La Librería de la Universitat de València, situada en la calle Artes Gráficas de Valencia, ha visto como su escaparate mostraba en el día de hoy pintadas contra los separatistas catalanes que quieren controlar la universidad.

Los partidos de la extrema izquierda catalanista han mostrado su rechazo a las pintadas. El grupo radical Bloc Jove, ha manifestado "su solidaridad" a la Universitat de València (UV) por la "nueva agresión" sufrida, concretamente en la librería de la institución académica, y solicitó al presidente de la Generalitat, Francisco Camps, que condene "de urgencia" este acto y se sume "al bando de quienes defienden la cultura y la libertad desde el compromiso con la pluralidad".

Como siempre palabras vacías de los cómplices del separatismo catalanista que pretende someter a la universidad valenciana por la fuerza.

I si no hi havia prou, esta setmana també hi ha hagut un altre atemptat contr la cultura, el segon que du este any la llibreria 3i4, informa l'Avanç:

Segona agressió física en un any a la llibreria "Tres i Quatre"

Ahir era atacada novament la Llibreria Tres i Quatre, de València. Un grup d’unes deu persones van irrompre sobre les sèt i quart de la vesprada al local, situat al carrer de Pérez Bayer, i van començar a insultar els treballadors i els clients que en aquell moment es trobaven a la llibreria propietat de l'editor Eliseu Climent.

XM /Redacció

El grup, que portava una gran bandera de la ciutat de València, va acompanyar els insults amb proclames, com ara "catalanistes, fills de puta" o "fora de lo regne". L’agressió, que va durar uns minuts (fins que la gent del carrer va increpar els agressors), va acabar amb l’escampada per terra d’alguns dels llibres que es trobaven als aparadors. Aquest atac, cal recordar, és el segon d’aquest tipus que pateix Tres i Quatre enguany. El passat 20 de gener, tres joves tapats amb mocadors van provocar destrosses en el mobiliari i van intentar agredir els treballadors i clients, atac que va despertar la repulsa i solidaritat de gran part de la societat valenciana.

Els propietaris de la coneguda lliberia han ressaltat que tanmateix, tot i la gravetat i reiteració dels fets, no hi ha hagut cap detenció ni s’ha actuat policialment o política contra els grupuscles violents de l’extrema dreta. El passat atac al monument a Joan Fuster, la pintada patida també fa uns dies per la llibreria de la Universitat i l’agressió d’ahir a Tres i Quatre demostren la impunitat amb la que actuen aquests grupuscles. La coincidència en la simbologia i les consignes demostren la relació entre els agressors dels tres espais, i mostren lamentablement quines són les conseqüències de la política de crispació social i foment de l’anticatalanisme del govern valencià. Igualment, la passivitat de la Delegació de Govern pel que fa a les actuacions policials contra els extremistes els donen ales per continuar amb les seues actuacions.

Per últim els propietaris de "Tres i Quatre" insisteixen en deixar clar, que assaltar una llibreria és un acte de barbàrie. En qualsevol societat democràtica és inadmissible l’atac a les llibertats i el paper dels llibres i la cultura com a eina bàsica per a la vida col•lectiva i el funcionament de la societat. Per això, instem els responsables de l’ordre públic a intervenir de manera enèrgica per aclarir els fets. I instem també les autoritats valencianes a condemnar inequívocament aquestes agressions i els seus responsables, i rectificar la seua línia d’incitació a la crispació que només té com a resultat que una part de la societat valenciana –la que s’identifica amb la cultura i la llengua pròpies– siga víctima permanent de l’agressió i l’insult.

Se veu que la dreta local parafeixista ja veu l'horitzó de les pròximes eleccions i comença a fer campanya... I jo encara estic esperant que el PPSOE ho comdemne i diga en este estado de derecho no hay sitio para los violentos, bla, bla... però me pareix que va a ser que no.

Redemption Song

2006-09-14T14:57:00.000+02:00

La última cançó d'en Bob Marley escrita al diagnosticar-li càncer i de les que més m'agraden de la seua obra. Curiosament esta cançó és de folk, i això que en Marley és el rei del reggae.

Putrefacció al Xúquer

2006-09-13T13:45:00.000+02:00

El riu segueix ple de peixos morts al seu pas per Alzira. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer atribueix el desastre a un abocament, encara que els seus tècnics encara no han determinat l'origen de la substància contaminant. Mentre, els ecologistes també apunten a l'escassesa de cabal un factor nociu per a les espècies.

Centenars de peixos van aparèixer, dilluns passat, surant sobre el riu Xúquer a Alzira. El pudor insuportable dels seus cossos descomponent-se al sol convertien en realitat la mortandad de peixos que veïns i Ajuntaments de la zona es temien després de l'aparició de la llentilla d'aigua, espècie típica de mitjans hídriccs estancats i que absorbeix l'oxigen. En tot cas, les hipòtesis sobre la causa del desastre ecològic són variades. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) apunta a un possible abocament com causant d'aquesta catàstrofe mediambiental, encara que els seus tècnics encara no han determinat l'origen de la substància nociva.

Els ecologistes no es limiten a un problema puntual, parlen una vegada més de la “sobreexplotació” del riu i, al costat de l'abocament, apunten a l'escassesa de cabal com altre dels desencadenants per a la mortandad de peixos que s'ha concretat des de dilluns passat.

A l'espera que es coneguen, la setmana que ve, els resultats oficials de les anàlisis que els tècnics de la CHJ van prendre dels peixos morts i de l'aigua, la majoria de persones apunten a la contaminació com principal responsable de la mort dels peixos. Això sí, cada col·lectiu li dóna una lectura diferent a la tragèdia ecològica.

A més, des de la CHJ van aprofitar per a destacar que els tècnics continuen treballant “en la retirada dels peixos” morts que ahir encara suraven en les ribes del riu Xúquer al seu pas per Alzira.

Els ecologistes postulen que és la falta d'un cabal ecològic mínim el que provoca l'estancament de les aigües en alguns trams. La falta de moviment, sumat a la brutícia i la contaminació que arrossega el riu, va provocar, fa unes setmanes, l'aparició de la llentilla d'aigua, una planta que absorbeix una gran quantitat d'oxigen.

Diada nacional nòrdica

2006-09-12T13:28:00.000+02:00

Ahir era la diada nacional de Catalunya. I m'estranyà que a mitjans de comunicació espanyols com Cuatro, l'anomenaren així, "Diada Nacional de Catalunya". Com pot ser? Accepten que Catalunya és nació? I el més sorprenent és que a Canal 9 també digueren "nacional", cosa que per als valencians no és. Per al País Valencià la diada és el 9 d'Octubre i és "Dia regional de la comunitat" o altres insults semblants i el 25 d'Abril ni se menciona -que també és diada però no entenc, un país amb dues diades nacionals?.

I ara pregunte jo, si Catalunya té diada nacional, la de la Hispanidad què és? També Nacional? I els mallorquins me fan també gràcia, tenen diada nacional de Mallorca, tenen diada nacional de les Illes Balears, si ens possen, formem part dels Països Catalans com a entitat nacional i per extensió i impossició de la inventada nació espanyola. Però com quedem? Açò quin bollit de diades i de nacions és? Com s'ha pervertit el terme de "nació" i "nacionalitat", per favor!

I de regal Maragallín al anar-se'n ens diu que no té sentit la independència de Catalunya en la Unió Europea -per això els portugesos demanen a crits que els annexionen a la gran "nació" espanyola- i me planteje jo, ara també serà la UE una nació? I tindrà diada nacional?

Açò de nació de nacions de nació sembla un joc de nines russes!

Troballes mexicanes

2006-09-05T11:40:00.000+02:00

Avorrit estava jo quan em vaig possar a vore la tv -jo no sol mirar-la massa, només quan fan alguna cosa que m'interessa especialment o ocasions com esta en la que estava avorrit- i fent zapping en el TDT i buscant alguna cosa digna de vore em vaig trobar amb un canal anomenat TeleHit.

Bé, doncs este canal pertany a laSexta però per coses que desconec, no li han prestat massa atenció -cabrons, amigatxos politcastres, donant llicències als seus i després televisions com InfoTV integrament en valencià queden marginades, però este no és tema- i ara per ara emiteixen la versió original mexicana del canal però després suposadament emitiaràn la versió espanyola. La veritat és que la tv mexicana és prou diferent i amb açò podem vore un cas més de nacionalisme i imperialisme, a l'estat espanyol només s'emet música en castellà i especialment ibèric per nacionalisme espanyol i en anglés per imperialisme anglo. Però això tampoc bé al cas, la qüestió és que mirant el canal eixe vaig descobrir diferents grups d'aquella zona que per ací no han sonat en la vida, i a més està l'afegit de que l'accent mexicà me possa.

Ací deixe una cançó de Porter, música així amb tocs surrealistes, obscurs i màgics, diria jo:

Ue!

2006-09-04T11:36:00.000+02:00

Acabe de fer el puto examen de les matemàtiques dels collons i em sent tranquil, apaciguat, lliure, un poc panxacontent -tenia ganes d'utilitzar esta paraula xD-...

Durant unes mil.lèsimes de segon he pogut divisar de lluny com era la felicitat absoluta.

Per fi!

El valencià: 2a potència mundial bloguera?

2006-08-21T15:33:00.000+02:00

No m'ho explique, no m'ho crec. Segons Blog Census, una llengua tan marginada i minoritzada com és la nostra, el valencià -el català de tots, deia Enric Valor-, és la 2a llengua amb més blocs del món! Només superada per l'anglés -hòsties, només faltava superar-los a ells!- i per darrere de la nostra llengua queden idiomes tan parlats com el francés, alemany, espanyol, xinés, rus...

Ho pots vore ací.

És increïble i si no és cap error ni trola i és una relaitat, me n'orgulleix contribuïr-hi des d'este modest bloc. Açò és una mostra més de la importància del poder i potència de la societat civil dins dels projectes socials i això no ho haguera pogut fer cap partidet ni organització sectària. Només ho podem fer nosaltres, tots.

I ara a vore que diuen els mass media al respecte. Segur que tota la maquinària colonitzadora mediàtica que sofrim es posar a lloar que la seua llengua estiga en 4t i 5é lloc, darrere d'una idioma el qual han intentant acabar amb ell i que no té cap estat darrere per recolzar-lo i practicar una mínima defensa front el seu imperiet.

Never is a promise

2006-08-16T22:40:00.000+02:00

Sembla mentida, ara en estiu que és quan tinc més temps, deixe oblidat el bloc. I bé, com normalment faig, deixe alguna coseta per ací per a fer vore que no he abandonat açò, que estic per ací i que tornaré a escriure.

De pas que he aprés a posar vídeos, doncs pose un d'una cançó de Fiona Apple. Esta cantant l'he descobert farà no massa i per casualitat, degut a que no és massa comercial -que anem a fer-li, a tot el que olore a anticomercial o indie li tire... La cançó és una de fa uns anyets i que no és massa coneguda entre les d'ella. S'anomena "Never is a promise", és piano-rock -crec que l'estil es diu així- i té una tornadeta que m'encanta, m'ablaneix.

C9 i les minories

2006-07-20T15:46:00.000+02:00

Estava fa no-res mirant a Canal 9 un programa d'estos de per omplir -això sí, almenys no era un culebrón o un programa del corazón d'eixos que sempre rebosen a la pèsima televisió- anomenat Xamba. No l'havia vist mai i no sabia de la seua existència, però mira, el meu germà estava mirant-ho i dic, xè, vaig a vore de què va.

Al concurs/programa hi apareixen 3 participants, i 2 d'ells eren de les minories valencianes.

M'explique, el primer participant parlava un valencià estàndard pulit de castellanismes -cosa molt rara en la societat en la que vivim on desgraciadament la gent major no ha pogut estudiar en la nostra llengua- i duia una samarreta d'estes que només he vist dur a valencianistes, eixes de «Apadrina un xiquet valencià: no deixes que l'asfalten!!!». Ja se veu, un participant segurament valencianista, cosa estranya en la societat valenciana.

A continuació observem una senyoreta castellanoparlant que segurament serà o una colona espanyola -i dic colona perquè la posició d'esta gent inadaptada envers el País Valencià sol ser comparable amb la dels temps del colonialisme europeu- o una renegada, una botiflera valenciana -d'eixa classe de gent que tant abunda a la nostra terra.

I ara bé el tercer i últim participant, el més increïble, un marroquí valencianoparlant! Un nouvingut integrat no seria rar de vore a un país normal, però a un país com el nostre on els valencians reneguen de la seua llengua, una persona d'origen inmigrant que parle valencià, és una cosa magnífica cosa de vore, algú que ens respecta!
Però clar, el presentador, el senyor Ximo Rovira -conegut pel gran programa "cultural" i més famós de la denigrant televisió valenciana, Tómbola- com a cara visible de l'autoodi valencià no podia fer altra cosa que parlar-li en castellà, i el magrebí contestant-li en valencià, malgrat costar-li parlar-lo, però ahí, intentant-ho, i parlant-ho millor que molts pseudovalencianistes vestits de falleros menjant paella valenciana -mai catalana- amb el seu macarrònic valencià de Puchera norma.

Està bé vore coses diferent de quant en quant, això em recorda que malgrat estar les minories consciencients, marginades, ahí estem i de vegades, encara que intenten ocultar-nos, s'ens veu.

De jueus i musulmans

2006-07-20T00:09:00.000+02:00

En estos tensos temps que corren entre musulmans i jueus m'ha sorprés hui vore pel carreruna estranya estampa. No hi ha parella més antagònica que un matrimoni entre una musulmana i un jueu. No ho sé cert, però ho semblaven, la dona anava més tapada que una monja i l'home era pel-roig, duia barbeta allargada i només li faltava el gorret -o com es diga- que duen els jueus. I jo per ací de jueus no tenia existència que hi hagueren molt, així que té nassos...

Anava a posar d'imatge una foto d'un bes entre un israelí i una palestina que vaig trobar fa temps, però ara no el trobe... Per tant posaré un vídeo també desenfadat sobre el meu jueu preferit xD, Matisyahu, jueu nord-americà cantant de reggae, ací el teniu:

Altra cosa

2006-07-06T00:52:00.000+02:00

A estes hores de la nit em trobe en un punt estrany. Em note tranquil i esplaiat, un sentiment agredolç i del que es pot gaudir d'alguna forma oculpta a a la que m'acarone i aconseguisc durant uns lleugers segons trobar-me d'allò més a gust.

És això de que davant l'eixida negativa d'un fet pots trobar-li alguna cosa positiva, un alleujament que es pot convertit en plaer. No crec que siga masoquisme, potser és una forma que té el cervell per a continuar avant i premiar-te la consciència.

Això era tot, i ara cap a altra cosa.

¡Viva México, cabrones!

2006-07-02T23:12:00.000+02:00

Com ja fa temps que no escric res i per no mantindre el bloc abandonat per falta de creativitat, hui escriuré alguna coseta. Vaig a tocar el tema de les eleccions de hui de Mèxic.

Això sí, d'interessants ben poc puix que no s'espera un canvi en el sistema de l'estil de Veneçuela o Bolivia. A Mèxic el panorama és igual que a la resta de (pseudo)democràcies representatives occidentals i només tenen possibiliats el centredreta i el centreesquerra. Esperem que els toque el menys roín.

Fique una cançó del grup mexicà, Molotov:

Gimme tha power

La policia te esta extorsionando (dinero!)
pero ellos viven de lo que tu estas pagando
y si te tratan como a un delincuente (ladron!)
no es tu culpa, dale gracias al regente.

Hay que arrancar el problema de raiz,
y cambiar al gobierno de nuestro pais,
a la gente que esta en la burocracia,
a esa gente que le gustan las migajas.

Yo por eso me quejo y me quejo,
porque aqui es donde vivo y yo ya no soy un pendejo
el que no wachas, los puestos del gobierno,
hay personas que se estan enriqueciendo.

Gente que vive en la pobreza,
nadie hace nada porque a nadie le interesa
Es la gente de arriba te detesta
hay mas gente que quiere que caigan sus cabezas.
Si le das mas poder al poder,
mas duro te van a venir a coger
porque fuimos potencia mundial
somos pobres, nos manejan mal

Dame dame dame dame todo el power
para que te demos en la madre
Gimme gimme gimme gimme todo el poder
so I can come around to joder (2x)

Dámele, dámele, dámele, dámele todo el poder
Dámele, dámele, dámele, dámele todo el power (2x)
Así es, ¡puto! - ¡Fuck you puto baboso!

Porque no nacimos donde no hay qué comer
No hay por qué preguntarnos cómo le vamos a hacer
Si nos pintan como a unos huevones
No lo somos, ¡viva México, cabrones!

¡Que se sienta el power mexicano!
¡Que se sienta!, todos juntos como hermanos
Porque somos más, jalamos más parejo
Porque está siguiendo a una bola de pendejos
Que nos llevan por donde les conviene
Y es nuestro sudor lo que los mantiene
Los mantiene comiendo pan caliente
Ese pan es el pan de nuestra gente
R (4x)

El pueblo unido, jamas será vencido
El Tito y el Huidos, jamas serán vencidos...

Estiu negre

2006-06-27T14:06:00.000+02:00

Ma que sóc burro. Ale, ja tinc l'estiu arregladet. Vaig a tindre un estiu d'allò més matemàtic, sembla que no n'he tingut prou. El meu pitjor malson, les mates, me perseguixen i ho faràn fins la mort. No he segut capaç de defer-me d'elles durant tot l'any i ara a setembre suposadament ho faré, no sé com hòsties.

I és més, per nassos, per imperatiu, l'any que ve he d'agafar-me també mates i m'estic imaginat un negre futur, per una puta assignatura que podria haver-me-la llevat de damunt fa temps, tant de mal de cap.

Me cague'n l'hòstia puta ja!

Uuuuuhh!

2006-06-15T14:24:00.000+02:00

Un fantasma recorre lo Regne/Comunidaz Vecinal/Levante Español, el fantasma del pancatalanisme.

I m'ho ha recordat hui nostre valencianísimo president de la Chene -que no Yene, eixa és una altra-, don Paquito -el dels Camps de golf. Resulta que en teatre mensual del parlamentarisme de les Corts, hui tocava passar llista, i bé, nostre volgut president ha dit lo de sempre, juntos vamos a más, i a més, ha tingut la cara dura de dir que el valencià ara té més línies que mai a les escoles -oh, gràcies per poder optar a la possibilitat de tindre la meitat de classes en la llengua d'esta terra i si Déu ho vol i tinc sort- i clar, el més progressista dels presents, Joan Ribó, d'EU, li rebatí lo típic. Però que li digué després don Camps de Golf? Puix lo de sempre, que ell defensa la singularitat de no sé que, les senyes d'identitat, bla, bla... nuestra identidad regional, ah, però ha dit una cosa de nova!

Sí, ha dit que EU vol pactar amb los malos malotes de los carodianos, que EU vol anar en coalició amb ERC! Ja deia jo que tardaven massa a traure-ho.... un partit que en la coalició restarà més que sumarà, que només va traure un 0,32% a les darreres eleccions valencianes, un partit que retraurà el fantasma del pancatalanisme. Ja té el PP matèria per a estona. I sembla que l'antiga UPV, ara majoritariament BLOC, ja no és pancatalanista. Això voldrà dir alguna cosa.

Però és positiu que ERPV entre a la coalició estil Front Popular que volen fer? Com tot els xiringuitos, ningú voldrà perdre seient, i continuarem com sempre. Si ERPV entra a la coalició, el PP ja tindrà d'on traure vots. Si ERPV no entra a la coalició, doncs se presentaràn sols, i què? Restaran vots progressistes i se n'aniran tots al clot puix que com no arriben al 5%...i no ho faràn, parlen de que trauràn un 3% -que ja voldrien!- i això a més no serviria per a res, perquè amb la barrereta dels collons tot se queda en el fem. I què podrien fer? Doncs presentar-se només a eleccions municipals com fa l'EI coherentment, però no, això dóna igual. La creació i guerra dels xiringuitos, paradetes i capelletes continua i continuarà.

Vegent com està el panorama, tanta merda, com me n'alegre de no militar en cap partit...

Sería feliz

2006-06-10T21:18:00.000+02:00

Sería feliz
Julieta Venegas

Si pudiera yo tenerte aquí hablándome de nada
y cuánto mas y cuánto mas seguro es lo que me falta
si pudiera recuperar lo que no me tocó porque ya no hay
porque llegué muy tarde seguro es por ahí
tiempo suficiente me falla cada vez
vida suficiente me falla otra vez
Si sólo tuviera un lugar para expresar mi necesidad
y alguien escuchara lo que tengo aquí eso sería
si tuviera respeto de quienes no me toman en cuenta
si sólo vieran de lo que soy capaz es eso lo que me falta
seguro así sería feliz
tiempo suficiente me falla cada vez
vida suficiente me falla otra vez
seguro así sería feliz...
si pudiera recuperar
si sólo tuviera un lugar
tiempo suficiente me falla cada vez
vida suficiente me falla otra vez....

Canvis al cau rabosil?

2006-06-08T13:17:00.000+02:00

Segons informa Las Provincias:

Bloc i EU d'Alzira, disposats a negociar un pacte electoral

En aquest pla també ‘‘podrien entrar’’ ERPV o La República

Els primers passos per a un futur pacte de partits a l'esquerra del PSPV a Alzira començaran en breu. Bloc i EU estan disposats a asseure's per a negociar, encara que no hi ha gens decidit. El primer pas donat a València per les direccions nacionals del Bloc i EU per a un possible pacte per a les eleccions autonòmiques de 2007 obri una via d'enteniment per a fer un front comú de tota l'esquerra a Alzira, ‘‘amb la finalitat d'acabar amb les polítiques del PP i de la seua majoria’’, segons va manifestar ahir el regidor del Bloc, Carles Aranda. Aranda va destacar que, en l'actualitat, es donen les circumstàncies per a començar una negociació, ‘‘que no ha de ser molt llarga entre el nostre partit, EU, La República i ERPV’’. Sobre Els Verds de Joan Francesc Peris, el regidor nacionalista va assenyalar que encara no hi ha hagut cap contacte. El que va deixar clar és que aquesta possibilitat ha d'estar ‘‘liderada pel Bloc, al tenir representació en el Consistori’’. Carles Aranda també va destacar que a Alzira fa falta ‘‘un tercer espai diferent al PSPV que no ha fet una bona oposició al PP-PSICV’’. Per la seua banda, Paco Masiá, coordinador local d'EU a Alzira va recordar, primer de tot, que en les eleccions de 2003, el Bloc ‘‘es va negar amb rotunditat a anar amb nosaltres i ERPV en les municipals, açò cal tenir-lo molt en compte, nosaltres sempre hem estats amatents a realitzar aquest pacte’’. Sobre 2007, Masiá va anunciar que el seu partit ‘‘no té cap problema en asseure's a negociar amb els partits d'esquerra’’, i va manifestar que les actuals relacions amb el Bloc ‘‘passen per un bon moment’’ i no descarta un hipotètic pacte. Cap recordar que en 2003, EU i ERPV van anar en una llista conjunta i no van obtenir representació. Ara comença una etapa de moltes hores de converses per a les forces d'esquerra alzirenyes.

A mi em sembla bona idea per a una regeneració política a la cituat. Tenint en compte que actualment només hi ha un regidor progressista, el del BLOC, i la resta anant per separats es quedaren fora, doncs hi ha possibilitats.

Així si calculem mirant els resultats de les darreres eleccions, la coalició hauria tret 3019 vots i calculant per la llei d'Hont, el ple haguera quedat així:

PP: 8 PSOE: 6 PSICV: 3 CPV: 3 UV: 1

És a dir, que de tindre 1 regidor progressista, amb la coalició BLOC-EU-ERPV-VERDS-LA REPÚBLICA -que he posat per nom Compromís pel País Valencià, com diuen per ahí- hagueren tret 2 regidors més.

I si afegim a que per culpa o gràcies als intents especulatius que està desenvolupant el PP, i que potser el blaverisme d'UV es quede fora, seria possible un canvi al govern municipal.

La veritat és que és una anàl.lisi fet molt a la lleugera i que hi ha més factors a tindre en compte, però la política municipal és diferent a la autonòmica-nacional i qui sap...

Alliberat

2006-06-06T23:38:00.000+02:00

Hui no és que haja tingut un bon dia, més bé tot el contrari. Un dia entre normalet tirant a regular, o pitjor. I és que a més, hui he fet un examen de matemàtiques -el meu pitjor malson- i és una cosa que em rebenta, que em provoca mal de cap, estrés, cabreig, etc... però bé. El que no entenc és que a estes hores de la nit em sent alliberat, sí, alliberat, però de què? Doncs no ho sé, acabe ara mateixa de pegar-me una pallissa d'estudi d'història per un examen de demà, i de sobte em trobe alliberat. No ho entenc...

Si tanque els ulls

2006-06-05T22:55:00.000+02:00

Ja feia temps que l'esperava. Hui, per fi, he pogut escoltar l'últim disc de Sant Gatxo. No sé ni com ni quan els vaig conéixer, però només sé que de vegades m'encanten. En un país normal segurament tindrien èxit -a no ser que es clavaren excessivament en el món de la música indie- però en una terra anormal com és el País Valencià, no els coneix ningú. Ni tan sols els coneixen els propis del rotllo. Resulta que encara que cantes en valencià, si no fas lletres directament polítiques, ni el xicotet mercat de l'indepe es fixarà en tu. I em sap mal, perquè no me l'he comprat, no he sabut esperar i per ací tampoc ho solen vendre, i si busque a la mula no ix res, i gràcies a Déu m'ho han pogut passar pel messenger.

Però bé, ja el tinc i l'he escoltat, i xè, magnífic. Ja m'agraden abans amb el seu so rock-punk amb lletres malancòliques però ara amb un so més power pop i amb tocs psicodèlics -tot açò és de la meua collita, eh!- continuen sent iguals de bons, amb eixes lletres que en certs moments són ideals. Moments apàtics, melangics, tristos en generals... on potser escoltant-los t'ajuda a mantindre't durant lleuger temps en un estat on pots fins i tot extraure'n plaer de la teua tristor.

I ara què? Només 10 cançons, 1 de repetida de l'anterior disc però amb una versió, i una altra en castellà -esperem que açò siga una excepció i no tiren cap al mercat fàcil renengant dels seus origens- i fins a quan? Només em consolaria vore'ls en concert, però quan? On? Està fotut...

Hòstia, ara que ho llig de dalt a avall, sembla quasi publicitari xD

Més sobre el clot

2006-06-01T18:26:00.000+02:00

Segons informa el Levante-EMV:

L'enfonsament d'un carrer a Alzira obliga a desallotjar 50 famílies de sis edificis

Les obres d'una finca amb tres soterranis causen un clot de 50 metres

Mig centenar de famílies de sis finques diferents i diversos establiments comercials van haver de ser desallotjats ahir com a mesura de precaució a causa de l'enfonsament d'un tram de 50 metres d'un carrer d'Alzira al costat del qual s'està construint un immoble amb tres plantes de soterrani.

L'incident es va produir sobre les 9.15 del matí quan el paviment del tram final del carrer Doctor Ferrán es va obrir i, en uns instants, el mur de contenció que reforçava aquest lateral de la fossa excavada en aquest ampli solar es va venir a baix, provocant un corriment de terres que va arrossegar amb si els col·lectors i la canonada d'aigua potable, que van començar a inundar aquest soterrani.

Les persones que treballaven en la fonamentació de l'obra van poder sortir en adonar-se del despreniment i, amb la col·laboració dels veïns, van tallar el tràfic|trànsit en aquesta transitada via pel que no es van produir danys personals. El record de l'enfonsament de finques al barri barceloní del Carmel va ser present en la ment de molts veïns, segons van reconèixer els propis afectats. Un centenar de veïns han quedat allotjats en un hotel proper.

Problemes en els ancoratges del mur

Tot apunta que un problema en els ancoratges d'aquest mur de contenció, del qual es va desprendre un tram de 25 metres, segons estimacions del cos de bombers, es troba en l'origen d'aquest enfonsament. El propi encarregat de l'obra va admetre que possiblement el sistema de pilotatge aplicat no havia tingut la suficient força.

El regidor de Seguretat Ciudadana, Raúl Ull, va assenyalar que «o bé els ancoratges del mur no estaven ben calculats o no s'han adoptat totes les mesures de seguretat», mentre assenyalava que en una obra propera sí que s'estan utilitzant unes bigues de reforç de què mancava aquesta obra. L'edil va confirmar que l'empresa constructora compta amb totes les llicències municipals i que, en qualsevol cas, una investigació determinarà les causes del succeït. Per la seva part, l'arquitecte municipal Alfredo Andrés va detallar que en els ancoratges que subjecten el mur al terreny perimetral s'injecta formigó i que, o bé no s'havia omplert prou, o no s'havia arribat a estabilitzar amb el terreny. Els responsables de l'empresa promotora van eludir realitzar qualsevol comentari.

El propietari d'un bar situat just davant d'on es va iniciar el clot, Miguel Román, va explicar que dimarts a la nit ja s'apreciava una «petita esquerda» en l'asfalt del carrer i que quan en la matinada d'ahir va acudir a obrir el local, aquesta ja tenia «siete o vuit centímetres». Segons aquest testimoni, poc després de les nou del matí es produïa el despreniment i la fossa s'empassava un palet de ciment que hi havia al carrer, la caseta dels paletes i els pals de llum, en un enfonsament que va ser progressiu. La veu d'alarma es va donar amb celeritat per a que els veïns de les finques de l'entorn van abandonar els seus domicilis, mentre la policia acordonava tota la zona com a mesura de seguretat.

Clot al cau de raboses

2006-05-31T20:40:00.000+02:00

Va, com sempre que es nombra el nom del Cau de Raboses -Alzira- ha de ser per algún succés catastròfic, doncs esta vegada no va a ser una excepció.

Resulta que hui s'ha esfonsat un tram de 50 metres de llarg i d'uns tres de profunditat al finald el carrer doctor Ferràn, que a més, està molt prop del meu institut. La sorpresseta ha causat el desallotjament de 20t famílies que viuen en tres edificis pròxims.

Segons fonts municipals, el succés va ocórrer al voltant de les 09.30 hores i no ha causat danys personals puix que en el moment de l'enfosament no passava ningú pel lloc, i em sembla rar, però mira, casualitat, i el més important, sort de que no li haja passat res a ningú.

Mare, vull ser conformista

2006-05-28T17:53:00.000+02:00

Mala merda és ser inconformista. Estic fins als ous. Ja voldria poder conformar-me amb tot; i quan dic tot no em referisc a tot allò que podria estar relacionat politicament amb lo social, no, dic a tota cosa que m'envolta. Mai tinc prou, vull més, per què collons hauré de qüestionar-ho tot? Pregunte, i espere que algú em conteste, per què? És una putada molt gran, independentment del lloc on haja nascut, em jugue el coll que continuaria ratllant-me igual.

Ara tinc una cosa o sembla que la puc tindre, i ara què? El que abans em fotia ara ja no em fot però em foten noves coses, però per què?

Jo voldria tindre prou, no moure'm, quedar-me quet, conformar-me amb el que tinc i tindre por al canvi. Però no ha pogut ser. Per què m'ha castigat Déu així? Existeixes? Si existeixes, per què em fas açò? O potser eres el Dimoni? O qui sap, les dues coses a l'hora? A vore sí sóc nihilista, a vore sí encara ho envie tot a fer la mà, a vore sí enviar-ho a fer la mà serveix per a no-res, a vore ja.

I què més vaig a dir? I tú que pensaràs? És repetitiu o només m'ho sembla a mi?

A tu, que et rius

2006-05-27T15:59:00.000+02:00

"A tu, que et rius, et dic, i et demane que rigues,
que no deixes de riure't si no vols que jo em muira.
Recorde com et rius, i perquè et rius et vull
i et recorde i no deixe ja de pensar en tu.
A tu que et rius, a tu, et voldria tenir
per sempre al meu costat, rient-te, perquè rius,
i rius amb tota l'ànima i rius amb tot el cos,
i rius, amor!, amb tota la teua joventut
i amb la salut daurada de la taronja oberta
amb els dits, amb les ungles, bàrbarament alegre!
Podria dir com ets des del cap fins els peus,
però no vull saber només que això: que rius,
i evocar-te rient, i voler-te rient,
i desitjar que rigues -només, només, només!"

Vicent Andrés Estellés

Sense tu

2006-05-22T23:04:00.000+02:00

"Sense tu, les emocions d'avui no serien més que la pell morta de les emocions d'abans" Hipòlit

A desalambrar

2006-05-12T19:47:00.000+02:00

A desalambrar
Victor Jara

Yo pregunto a los presentes
si no se han puesto a pensar
que esta tierra es de nosotros
y no del que tenga mas.

Yo pregunto si en la tierra
nunca habra pensado usted
que si las manos son nuestras
es nuestro lo que nos den.

A desalambrar, a desalambrar!
que la tierra es nuestra,
tuya y de aquel,
de Pedro, Maria, de Juan y Jose.

Si molesto con mi canto
a alguien que no quiera oir
le aseguro que es un gringo
o un dueño de este pais.

A desalambrar, a desalambrar!
que la tierra es nuestra,
tuya y de aquel,
de Pedro, Maria, de Juan y Jose.

Yo pregunto a los presentes
si no se han puesto a pensar
que esta tierra es de nosotros
y no del que tenga mas.

Yo pregunto si en la tierra
nunca habra pensado usted
que si las manos son nuestras
es nuestro lo que nos den.

Realment

2006-05-08T19:07:00.000+02:00

Realment, ací falla alguna cosa. I no és una només, són moltes però que en un punt es junten i es transformen en una sola. I no és ací, no és al bloc, no és a la internet, no és a l'ordinador, no és des d'on escric, tampoc és allà ni més enllà, és ací. Potser eixe ací és el cap, potser és la consciència, potser no és res, potser estic boig -o foll, si els agrada més als visitants de l'altra banda del riu que em lligen.

Però torne i torne, i torner a fallar, ací falla alguna cosa -em torne a repetir- i no sé que falla en estos moments i voldria saber-ho, però falla. Vaig vore la solució, vaig vore el que passava, el seu camí i trajecte, però ja no ho veig. Només veig el record de que ho veia.

Tampoc és com altres vegades que puc saber cap on va la cosa, ara és diferent, ara és més difús, ara és més general. Ara veig des de la distància una cosa gran que m'envolta i que du moltes coses, se m'està fent gran per mi i no sé com acabarà.

I ací on falla la cosa, no hi ha possibilitat ninguna de saber què és, perquè ni jo m'ho imagine. Però malgrat tindre-ho tan clar, continue sense vore-ho, res es veu, estic cec!

Potser és que estan les llums apagades -o no.

País Valencià, sí

2006-05-07T17:09:00.000+02:00

Ahir era un dia d'eixos en que et recarregues les piles. Llevat d'intents intimidatoris de blavers, persecuccions de nazis -tota la mateixa merda en la seua varietat. Fou un dia necessari, una jornada que cada cert temps toca per a renovar-te l'espirit lluitador.

Ara mateixa no em venen ganes de contar les tipiques coses, però bé, va estar molt bé i esperem que l'any que ve per als 300 anys la cosa siga espectacular. Ja podria ACPV per al 2007 -a tan sols unes setmanes de les eleccions- montar busos des de tot arreu, de forma gratuïta i ja de pas, els concerts també; per tal d'aconseguir una assistència espectacular recordant al temps passat com la transició on s'aconseguia reunir fins a 500.000 persones.

I malgrat viure en un país somnolenc, amb només que es mogueren els escèptics ja fariem molt.

Inspiració nocturna

2006-05-02T17:14:00.000+02:00

No sé que cony em passa però cara a la nit em ve la inspiració. Quan més tard més ratllaes passen pel meu cap, però es que hòstia, quan tinc ganes d'escriure ja és hora de gitar-se o encara he d'estudiar.

Hauré d'esperar a l'estiu per poder escriure a gust? Perquè de dia no hi ha manera i si escric per escriure m'ix res amb trellat.

Barreja ideològica

2006-05-01T22:38:00.000+02:00

Esta foto és de la manifestació de hui pel dia del treballador a València. I la meua pregunta és: que collons fan estelades blaves en un bloc de CCOO -el sindicat groc pseudocomunista al servei del capital- i que a més du un cartell en castellà? I de pas, de rerefons banderes tricolors, republicanes espanyoles... tot una barreja que en si es contradeix.

25 d'Abril en la memòria!

2006-04-25T16:51:00.000+02:00

Hui fa 299 que injectaren una droga alienadora en el poble valencià, una droga que per començar, ha provocat amnèsia. Sembla ser que en part es un somnifer que ha servit per a no veure com el càncer avança sense mirament. Potser és millor, l'ànima no pateix, perquè clar, no n'és conscient.

Almenys han tingut la decència de no fer sofrir massa al poble valencià, ens mataràn però no ho notarem, si de cas, només ho notarà una xicoteta part del tot que no ha sucumbit a la força bruta amb la que se li injectat eixa droga.

O qui saps si hi pot haver algún miracle i despertar d'este coma profund en el que estem sotmesos?

Hui és un dia que qualsevol valencià del carrer no coneix. Un dia que només és conegut per quatre gats. Però que li anem a fer. Un dia com hui, un 25 d'Abril de 1707, fa 299 anys, el poble valencià va ser tocat de mort.

Davant la pèrdua en la batalla d'Almansa, l'Antic Regne de València -hui Comunidad Vecinal Valenciana, i en el cor de quatre marginats: País Valencià- les tropes castellanoespanyoles entraren vençent per estes terres. No cal que recordem que féren: crema de pobles, marginació del català i imposició del castellà, divisió en províncies i incorporació dins l'actual estat espanyol, això en termes generals, quasi res!

Han passat ja molts anys, molts intents de recuperació, moltes intents sí, però també moltes cagades. Jo personalment he aparegut en este món fa no-res i clar, no he pogut viure tot això. Així que supose que açò que estic escrivint segur que ja ho hauràn pensat altres valencians en el passat. Jo he tingut sort, encara he pogut viure en estos temps on encara és viu l'esperit -encara que difús. Però ja no ens quedarà molt, el pròxim intent està ahí davant, sino començem a recuperar-nos ja podem deixar-ho per perdut tot.

Jo no pense rendir-me, i tu? No sigam egoistes, permitim que els nostres descendents continuen sent el que som: valencians.

Pel futur i pel passat, per tots els nostres avantpassats i pels pròxims valencians, d'ací o vinguts d'allà: 25 d'Abril en la Memòria! Continuem amb la lluita!

Rabosa a Pixapòpolis

2006-04-24T17:16:00.000+02:00

Crònica d'una visita imprevista al festival panpolaquista de Pixapòpolis -altrament anomenat Pixapilàndia, la capital de l'Imperi Català -Katalanischen Länder Reich.

Sense estar massa clar, apressuradament decidit i amb permís paternal no sé com, una delegació valenciana s'enfilà cap a terres polaques -no confondre amb poloneses- al festival del CAS.

Després d'una bona palissa de viatge -bé, tampoc és per a tant, anar a Itàlia en bus en un dia és més panxà. Arribar, dinar en un exòtic restaurant i passar mitja Barcelona, després de repartir enganxines per la mani del 25 d'Abril -este any 6 d'Abril- tocà l'hora d'entrar al CAS.

Allà em vaig poder trobar un ambient totalment diferent al d'ací. Tampoc és que haja anat a moltíssims concerts però la cosa era prou diferent a la d'ací.

Acostumat a un ambient totalment combatiu, en este país del sud on la música en valencià està totalment marginada, era normal que fóra així, la gent que s'interessa per la música en català és gent activista o mitjanament implicada. Doncs allà dalt no, allà també està de moda -o més o menys de moda- la música en català, tenen grups comercials que ací al sud no es menjarien ni una rosca. I clar, eixe tipus de música atrau a una classe de gent que per ací baix no ve.

Molta xiqueta pija que es sabia totes les cançons de Lax'n Busto vaig veure jo. Però al final tant de poperio català cansava. A més, tot este poperio acompanyat de regionalisme, potser de gent provinent de CiU i les seues joventuts JNC i en menor mida de JERC. Tot càntics de Visca Catalunya, Visca jo, visca l'egocentrisme! I els valencians haviem de fer-nos notar, i es que nosaltres no som tan egoistes, i si dius Visca València! Ja eres un blavero, i així anem.

I fins que no arribà la Gossa Sorda -valencians havien de ser els que animarem de debò la cosa- la cosa no es podia dir que es consumava. I els pegolins -que per cert, diria que van fer una actuació més curta del normal- no defraudaren i en part et feien sentir orgullós de vindre del sud.

Com a curiositat, enmig de l'actuació es va poder veure entre el públic una senyera coronada de la Ciutat de València, i no sé, encara que no em senta totalment identificada amb ella, et representa, malgrat no siga més que un tros de tela que actualment és utilitzat d'una certa forma. Però bé, potser a la mani del 25 d'Abril -6 de Maig- duga una senyera coronada que tinc per casa, fart de veure tanta estelada, recuperem aquells que també són els nostres simbols, els que el botiflerisme valencià amb la seua renegament ha servit en mà als ocupants.

11.000 persones, 7 hores de música, pesadet, però valgué la pena.

Caixa de cor

2006-04-20T23:09:00.000+02:00

Heart-Shaped Box
Nirvana

She eyes me like a pisces when I am weak
I've been locked inside your Heart Shaped box for weeks
I've been drawn into your magnet tar pit trap
I wish I could eat your cancer when you turn black

Hey!
Wait!
I've got a new complaint
Forever in debt to your priceless advice
Hey!
Wait!
I've got a new complaint
Forever in debt to your priceless advice
Hey!
Wait!
I've got a new complaint
Forever in debt to your priceless advice

...your advice

Meat-eating orchids forgive no one just yet
Cut myself on Angel Hair and baby's breath
Broken hymen of your highness I'm left black
Throw down your umbilical noose so I can climb right back

Hey!
Wait!
I've got a new complaint
Forever in debt to your priceless advice
Hey!
Wait!
I've got a new complaint
Forever in debt to your priceless advice
Hey!
Wait!
I've got a new complaint
Forever in debt to your priceless advice
...Your advice

Va de pel.licules

2006-04-18T19:50:00.000+02:00

Hui no tenia massa faena i m'he posat a veure si sóc un bon cinèfil o que. He consultat la llista de les 250 millors pel.licules de tots els temps de l'IMDB (The Internet Movie Database). I del llistat, he vist o estic apunt de veure -perquè mes les he descarregades- les següents:

Top 250 Movies of All-Time

4. 8.8 The Lord of the Rings: The Return of the King (2003)
6. 8.8 Schindler's List (1993)
13. 8.7 The Lord of the Rings: The Fellowship of the Ring (2001)
16. 8.6 Cidade de Deus (2002)
19. 8.6 The Lord of the Rings: The Two Towers (2002)
29. 8.5 Fabuleux destin d'Amélie Poulain, Le (2001)
34. 8.4 The Matrix (1999)
43. 8.4 The Pianist (2002)
47. 8.4 American History X (1998)
52. 8.3 Requiem for a Dream (2000)
59. 8.3 A Clockwork Orange (1971)
67. 8.3 Metropolis (1927)
74. 8.2 Vita è bella, La (1997)
85. 8.2 Jaws (1975)
94. 8.2 Forrest Gump (1994)
96. 8.2 Donnie Darko (2001)
97. 8.2 Nuovo cinema Paradiso (1989)
115. 8.1 The Sixth Sense (1999)
128. 8.0 The Green Mile (1999)
136. 8.0 Amores perros (2000)
141. 8.0 Gladiator (2000)
154. 8.0 Before Sunset (2004)
165. 7.9 The Day the Earth Stood Still (1951)
170. 7.9 Mystic River (2003)
171. 7.9 Shrek (2001)
176. 7.9 Magnolia (1999)
179. 7.9 Toy Story (1995)
188. 7.9 The Exorcist (1973)
191. 7.9 V for Vendetta (2005)
213. 7.9 Brazil (1985)
237. 7.8 The Thing (1982)

És a dir, he vist 31 de les 250 millors pel.licules de tot el temps. Comptant que la meua existència és de poc més d'una decàda i mig, doncs no està malament, ¿veritat?

Piece of My Heart

2006-04-17T19:45:00.000+02:00

Per a no tindre abandonat el bloc pose esta cançó, que no sé a quin sant, però ara me pega per la música dels anys 60-70. Per casualitat, netejant el disc dur me trobe Janis Joplin i Jimi Hendrix -que collons també el dos, morir-se de sobredosi...- i també The Doors -altres personatges, sobretot el cantant-, i eixa música així en pla psicodèlic va i m'ha agradat.

A més, no m'importaria viure en eixa època. Tampoc és que estiga pel hippierio, però no sé, eixos temps m'atrauen. Igual que també m'agradaria viure en directe el Maig del 68 en Paris.

Piece of My Heart
Janis Joplin

Hey, come on, come on, come on, come on!

Didn’t I make you feel, oh honey, like you were the only man I ever wanted, that I ever needed ?
Oh ho, honey, didn’t I give you nearly everything that I ever had to give ?
Oh, you know I did!
But each time I tell myself that i, I think I’ve had enough,
Well, I’m gonna show you, baby, that a woman can be tough.

I want you to come on, come on, come on, come on and take it,
Take another little piece of my heart now, baby!
Break another little bit of my heart now, darling, yeah, yeah, yeah.
Have a, have another little piece of my heart now, daddy daddy daddy,
You know you got it if it makes you feel good,
Yes indeed, whoaa.

You’re out on the streets, you’re looking good,
Honey, deep down inside I know you know it ain’t never been right,
Never, never, never, never, never, never, never, never hear me cry at night, oh!
Each time I tell myself that I can’t stand the pain,
But when you hold me in your arms, I’ll sing it once again.

Say come on, come on, yeah, come on, come on and take it!
Take another little piece of my heart now, baby.
Break another little piece of my heart, darling, yeah, yeah, yeah, yeah.
Have another little piece of my heart, baby, baby, baby,
You know you got it, if it makes you feel good.
I want you to feel good now, yeah!!!

Say come on, come on, come on, come on and take it,
Take another little piece of my heart now, baby!
Break another little piece of my heart, darling, yeah yeah yeah yeah.
Have a, have another little piece of my heart, baby, baby, baby.
You know you got it ¡º alright!!!

Say! whoaa, have another little piece of my heart now, daddy,
Break it, break it, break it, I want you to want it, take out the inside of me,
Have another little piece of my heart now, baby, baby, baby.
You know you got it, if it makes you ¡º
I want you to feel good, lord, alright!!!
Yeah!!

50 entrades

2006-04-02T20:30:00.000+02:00

Amb esta entrada al bloc faig les 50! En 7 mesos acabats de complir i amb unes 8 entrades cada més -ho he tret de cap, supose que estarà bé, però sino, tu, lector, comprén que sóc de lletres xD.

Així i tot em sembla que són pocs missatges, encara que també cal dir que més d'una vegada he deixat diverses vegades el bloc així com abandonat, però sempre he tornat. Per això espere no haver-lo d'abandonar altre cop, i encara que siga escriure un post per setmana, malgrat que no sé qui em llegirà... i que pensarà del que escric aquell que em llig.

Així que si Déu o qui siga vol continuaré fins que em canse i/o em creme.

Quelcom

2006-04-01T12:44:00.000+02:00

Trobe a faltar alguna cosa. La busque i no sé que és, quan crec que potser l'he trobada i puc tindre-la resulta ja no m'abelleix, resulta que no era això, i torne a començar a buscar eixa cosa. Mentre ho busque tinc esperança, però quan veus que ja no hi és i que has de tornar al mateix una altra vegada, la recerca és una puta merda.

Seria molt fàcil saber que busque i llavors anar a per eixe objectiu, però vaig a cegues, no sé què és eixa cosa que vull.

Voldria tornar al passat, anys i anys enrrere, en temps on quan no buscava res, quan no necessitava cap cosa, o potser preferiria anar al futur i ja tindre eixa cosa, ja em dóna igual, només vull deixar de tindre eixa sensació de que em falta alguna cosa, perquè a poc a poc, sense adonar-me'n m'està rebentant.

Potser eixa cosa no existisca, qui sap.

Matança entre raboses

2006-03-30T22:15:00.000+02:00

Segons informen els mitjans de comunicació, oficialment han mort tres hòmens d'entre 30 i 45 anys esta vesprada com a conseqüència d'un tiroteig registrat cap a les 18:30 hores a Alzira, segons la Policia Nacional. A més, han indicat que tres persones més han sigut detingudes per estos fets. Més tard han afegit que els morts éren 5 i els ferits 3.

El tiroteig ha tingut lloc en la zona coneguda com l'Alquerieta -un barri marginal. S'han enfrentat dues bandes: Los Kung Fu i los Mantequilla. Sembla ser que era una forma de solucionar a lo duelo caballeresco un assumpte que hi havia entre ambdós clans-familia per la custòdia d'un menor.

Però es que cada vegada que ix Alzira i es fa famosa pels mitjans de comunicació -fins a nivell estatal- és gràcies a tragèdies. Fa pocs mesos un home s'inmolà amb una bombona de butà en sa casa i pegà tot un pet increïble. Farà un poc més, un novio gelós matà la nòvia. Anteriorment el marit d'una dona la matà, conseqüència superior de la violència de gènere. I si anem remuntant-nos més enrrere, cada cert temps hi ha aldarulls a la ciutat. Però sempre coses d'estes fan que isca per la televisió i els diaris. Ni una cosa positiva, Alzira terra de morts, des de Jaume I que morí ací fins la darrera matança.

I la bandera: roig sang:

Vull deixar la basquitis, però no puc...

2006-03-29T22:20:00.000+02:00

Intente deixar de banda la certa basquitis crònica que tinc, però mira, hui no he pogut resistir. M'ha agradat la foto esta, té valor l'Otegui. Sempre l'espanyolam buscant-li les cusquerelles però no poden amb ell. I es que m'agrada per això, perquè volen tancar-lo però no poden. Ell no ha tocat una pistola en sa vida i el volen tancar continuament, tan sols pel simple fet de parlar mal del rei -sí, eixe rei que ja no és monarca por la grácia de Diós sino per la de Franco-, d'incitar a la desobediència civil, etc... sí, això sí és llibertat d'expressió. A les bones et marginen, o et censuren, i a les males, o et tanquen o simplement trauen els tancs al carrer per possar ordre, cómo manda la sagrada Constitución de la Indivisble Nación Española.

Va i tindrem al Papa

2006-03-28T15:53:00.001+02:00

La visita de Benet XVI a València podria portar enllaçada un desplaçament fins a la ciutat d'Alzira. L'Ajuntament de la capital de la Ribera Alta continua fent gestions per a esgotar totes les possibilitats en aquest aspecte.

La intenció del Consistori és que Ratzinger poguera inaugurar el mirador que duu el nom de Joan Pau II qui, durant una visita a Espanya en 1982, es va acostar en helicòpter fins a Alzira per a estar al costat de les persones afectades pel trencament de la presa de Tous. Aquesta visita encara és molt recordada entre qui van poder contemplar a Karol Wojtila.

Fonts municipals van afirmar que, a dia d'avui, la possible visita de l'actual Papa es antoja complicada. De totes maneres, i ja que tant la nova església de la Sagrada Família com el mirador estaran a punt al juliol, si no poguera assistir Benet XVI podria ser algun altre alt càrrec de l'Església catòlica qui els inaugurara.

Per altra banda, des de la ciutat d'Alzira se segueix treballant en la recepció que el Papa els podria realitzar al Vaticà uns dies després de la Trobada Mundial de les Famílies del mes de juliol. L'expedició contaria amb autoritats polítiques i representants de la Setmana Santa.

I dic jo, que bé! Ací tenim tot una gran varietat tonal en conservadurisme i dretanisme en general.

GOOD BYE VALENCIAN COUNTRY!

2006-03-27T18:44:00.000+02:00

Què puc dir hui? Va i arribe a casa després de fer un examen prou pesat, a l'hora de dinar pose Canal 9 i qui apareix? Doncs qui anava a aparéixer? Nostre Cabdill Camps! No cal dir que Notícies 9 és el NODO.

Però bé, al cas, la qüestió és que m'ha agafat un mal de panxa, però fort fort. De normal aguante bé, ja estic acostumat a vore eixa merda de televisió manipuladora, censuradora i marginadora que diuen què és pública i valenciana, ah, i que se suposa que es va crear en part per promocionar el valencià!

Doncs bé, esta vegada resulta què feia aparició especial (si apareix en 1/3 dels informatius tots els dies, hui jornada especial de 2/3 de Camps), i estava parlant en eixa fina llengua castellana que parla nostre volgut president-que per parlar-la la parla millor que els vallisoletans més autèntics.

Però mira, va i resulta que hui aprovaven l'estatut -o el reparlaven o a saber què més, perquè tot és un teatre i en el fons cada representació teatral és el mateix-, eixe estatut que quan el menciones la gent se pensa que parles del de Catalunya, però resulta, que ací també s'ha fet un? I va i no mos hem anterat! Ja està, aprovat o el que haja de ser i ja tenim cadena lligada a la milenària nació espanyola -que encara demane que algú m'argumente perquè és una nació, perquè tota lògica apunta a que no ho és.

No cal que em pose a dir la gran merda què és, això ja ho diràn els que van de polítics. Eixos polítics que han fet eixa merda, i els que se suposa que fan d'oposició els donen la maneta. I els altres, -los otros-, que realment poden fer un mínim canvi al País Valencià -eixe país que no és país més que en el cor de quatre valencians mal comptats- no fan més que barallar-se perquè volen cadires però no hi ha prou per a tots, i serà que al 2007 -l'aniversari dels 300 anys d'invassió espanyola- ja haurà entrat en la fase superior del càncer perquè tot continuarà com sempre.

Que ben montat ho tenen, estaran contents els cabrons. Jo he arribat massa tard, quan ja estava decidit. Almenys sempre podré dir als meus fills, néts, allà quan oficialment sigam Levante Español com una província castellana més, diré que vaig vore un tros de reflex en un espill d'allò que fou el poble valencià.

Subcomandante Insurgente Marcos

2006-03-26T15:35:00.000+02:00

"Marcos es gay en San Francisco, negro en Sudáfrica, asiático en Europa, chicano en San Isidro, anarquista en España, palestino en Israel, indígena en las calles de San Cristóbal, chavo banda en Neza, rockero en CU, judío en Alemania nazi, ombudsman en la Sedena, feminista en los partidos políticos, comunista en la posguerra fría, preso en Cintalapa, pacifista en Bosnia, mapuche en los Andes, maestro de la CNTE, artista sin galería ni portafolios, ama de casa un sábado por la noche en cualquier colonia de cualquier ciudad de cualquier México, guerrillero en el México de fin del siglo XX, huelguista en la bolsa de New York, reportero de nota de relleno en interiores, machista en el movimiento feminista, mujer sola en el metro a las 10 p.m., jubilado en plantón en el Zócalo, campesino sin tierra, editor marginal, obrero desempleado, médico sin plaza, estudiante inconforme, disidente en el neoliberalismo, escritor sin libros ni lectores, y, es seguro, zapatista en el Sureste mexicano. En fin, Marcos es un ser humano cualquiera en este mundo. Marcos es todas las minorías intoleradas, oprimidas, resistiendo, explotando, diciendo "¡ya basta!" Todas las minorías a la hora de hablar y mayorías a la hora de callar y aguantar. Todos los intolerados buscando una palabra, su palabra, lo que devuelva la mayoría a los eternos fragmentados, nosotros. Todo lo que incomoda al poder y a las buenas conciencias, eso es Marcos."

Comunicado del 28 de mayo de 1994

Em sembla que s'oblidà afegir "independentista en Valencia".

Torne per a quedar-me?

2006-03-23T22:57:00.000+01:00

Fa temps que no escric. Si no tinc temps és un cas, o bé no sé que escriure. Si m'apeteix escriure no sé que possar. Si posse pense al mateix temps que no serveix per a res. Em cansa dir coses que ja se supossen. Si escric amb un rere fons per convénçer em pregunte a qui vaig a convénçer si qui me llig ja està convençut? Vull innovar, contar coses de trellat, que potser servisquen per a alguna cosa. Però mira, si escric alguna cosa més surrealista tampoc m'acaba de complaure.

Ja he fet dos parons, potser demà torne a escriure o potser mai més ho faça. Qui sap? Tinc alguna cosa per a aportar-hi? Ja veurem...

Salvem la Casella envia 15.000 signatures a l'Europarlament

2006-03-02T19:43:00.000+01:00

L'assemblea de la plataforma cívica Salvem la Casella ha decidit enviar al Parlament Europeu les 15.000 signatures de veïns d'Alzira que van reclamar a l'Ajuntament que no recalifique en urbanitzables els terrenys protegits de les valls d'Aigües Vives i la Casella.

Els membres d'aquesta plataforma ecologista pretenen que el Parlament Europeu s'informe, a través d'una comissió, sobre “els incompliments de les directives comunitàries” per mitjà dels programes d'actuació integrada que pretenen urbanitzar sòl protegit d'aquestes valls pròximes a la ciutat d'Alzira.

Així mateix, sol·liciten que es facen prevaldre ‘‘els principis democràtics i la voluntat dels alcireños per sobre dels interessos dels especuladors”, impedint l'aprovació i l'execució dels PAI.

Incideixen que els projectes d'urbanització presentats a l'Ajuntament de la capital de la Ribera Alta per diferents empreses exerciran “un impacte negatiu sobre el paratge natural de la Murta i la Casella i del conjunt de la Serra dels Agulles”, aquesta última en procés de ser declarada per la Unió Europea com Zona d'Especial Conservació.

La Plataforma cívica Salvem la Casella va instal·lar, recentment, una gran pancarta en els terrenys del projecte Viles d'Aigualeixes Vives que pretén construir al voltant de 800 xalets al costat d'un centre comercial.

Uns venen i altres se'n van

2006-02-22T19:26:00.000+01:00

Un matí de la setmana passada, un poc abans d'anar-me'n cap a l'institut, allà les 8, estava vegent Antena 3 i aparegueren diguent en exclusiva que el GRAPO tornava, que si ho van fer públic quan segresstaren a un empresari a Saragossa. jo, una mica sorprés vaig intentar veure les notícies de la nit pel que digueren, i res: ni mu. I ara, ho diuen -supose que esperaren rebte el visto bueno per part d'algúns per a fer-ho públic.

Tot açò poc després de que digueren de fer una treva els d'ETA i paraules d'una suposada negociació entre l'estat espanyol i ells. Doncs bé, ja tenien aliment els del PP per a bona estona, però més prompte o m'és tard el menjar se'ls acabrà. Està clar que ells no volen que se'ls acabe el xollo amb allò de la lluita contra el terrorisme, igual que els seus amiguets d'EUA -abans el perillós comunisme, ara l'islamisme i quan s'acabe la metxa veurem que trauen- treien vots de la pobre massa de població desalienada per la manipuladora propaganda neoliberal. Així també, els PPerets lluiten per la pau i solidaritat entre espanyols, omplint-se la boca d'honradessa i pacifisme. Però... i si la mafiosa ETA tancara la paraeta? Doncs el PP no tindria de que parlar, perdria vots i els partits independentistes augmentarien el vot.

Però resulta que estan de sort, si se'n van els etarres aran vindràn els graciosos del GRAPO. Deixaran de criticar l'alliberament nacional per canviar el discurs adaptat a l'alliberament social. I tots els que lluiten per una terra més justa i lliure eixirem perduts. I els merdes de les bandes armades faran que ens criminalitzen més i a part, donaran de menjar a la retrògrada dreta espanyola.

I com cantava Julio Iglesias: Al final las obras quedan. Las gentes se van. Otros que vienen las continuaran. La vida sigue igual (de mal)... (Que tampoc és que m'agrade el Julito este però m'ha vingut al cap la lletra).

La no-existència

2006-02-17T19:14:00.000+01:00

Hi ha un pensament entre la gent que em fot molt. Per començar, entre altres coses, per voler explicar-li a una persona quelcom i argumentar-li-ho, sense base no pot fer res. La ignorància és molta força, i per tant, no es pot dialogar amb una persona sobre un tema del qual no té ni puta idea. I d'eixa forma és normal que els poders fàctics del sistema els manipulen tan com volen.

Però no és això al que em vull referir. Al que em referisc és a una simplessa relacionada amb una cosa anomenada "oficialitat". Hi ha gent que té una mínima cultura, que sap alguna cosa, però el que em fot d'eixa gent és eixe cap quadrat -per dir-ho d'alguna forma.

Hi ha qui es pensa que només existeix allò què és oficial i el que no té vis-i-plau de l'estat és "fantasia". Els seus arguments són simples: mira un mapa, mira't el DNI, mira la televisió, els periòdics, etc... El sentiment no importa, les reivindicacions són tonteries, els reivindicants són somiadors. Les coses són així i no es poden canviar, no has de perdre el temps.

Una cosa és que siguen pessimistes, altra que estiguen manipulats, però açò? Això em rebenta! A un pessimista li pots donar ànims, a un manipulat li pots oferir informació alternativa, però amb un cap quadrat d'estos que pots fer? A mi es que em possen nerviosos. I damunt t'encoratjen a que abandones les teues idees, es burlen d'alguna forma dissimulada fent-te veure que tot el que penses són tonteries. Només volen desanimar-te, però que vol esta gent? És com si fóren agents desmoralitzadors, que saben que tu no estas xuplant tot el que et tiren i com ja no poden convénçer-te doncs t'agredeixen mentalment per a què ho envies tot a la merda.

O es que ho fan sense adonar-se'n...

Dormir i despertar

2006-02-15T19:20:00.000+01:00

Naixem dormint. I es que la veritat, ho tenen molt ben montat. Tothom segueix l'ordre i en això es queda tot. Hi ha d'altres que naixen potser més espabilats. D'eixos al descobrir-ho troben una ventaja i llavors pensen, per què no aprofitar-se'n? Posseixen un bé que no se sap qui els l'ha otorgat, però el tenen i el tiren endavant. Començen amb unes, començen amb altres i van canviant, perquè està clar, el mètode caduca i cal renovar-se -o morir.

I al canviar de formes, van juntant-se, fent-ho compacte i poc a poc van fent-se en tot. Cada dia tenen mètodes més efectius. Passen els dies i ells tenen més, els altres quasi res.

Però es que la son és tan gran que els tenen tots escabussats en una bambolla gegant. Hi ha que dels colps rebuts desperten -el que m'estranya és que no ho faça més gent- i estos començen a tocar la moral als de sempre. I els mateixos que fan eixa cosa acusen als que van en contra d'ella de que fan el que fan ells però que ells no fan. Així com sona sembla absurd, ridícul, ximple, però és així i està tot fet.

El pitjor de tot -o el millor- és que els que dormen acusen als desperts de que somien. I els desperts al mateix temps acusen als dormilons d'haver sigut tocats per els somnífers i ells no s'ho creuen i inclús diuen als desperts que ells volen dormir-los, però que estan ben desperts.

I així ens entrenim mentre que el somnífer cada dia és més potent. I es que ja no té sentit, més tard o d'hora ha de rebentar. El que m'agradaria saber és com serà tot després del gran pet.

Populares aquí, Populars allà

2006-02-14T17:15:00.000+01:00

És si més no curiós, però bé, res és casualitat. Hui estava mirant una estona TV3 i això que eixia Marianito Rajoy que anava de passeig per Catalunya demanant firmetes per eixe referèndum que vol propossar -i sent superconstitucionalistes no saben que la seua volguda constitució no permet allò que volen fer? Doncs bé, s'ha pogut veure com funcionen els PPerets d'allà dalt.

Ells ací el País Valencià parlen en castellà i defensen a ultrança la unitat d'Espanya, i a més són supervalencianistes, defensen les senyes d'identitat valencianes front l'imperialisme català. Pareguda situació ocórre a les Illes Balears. Tot això és fàcil de resumir en una imatge: els decorats que gasten ací diuen: POPULARES.

Però... i a Catalunya? No, no tenen la mateixa tàctica, perquè clar, eixe espai ja el tenen ocupat. Per allà dalt hi ha burgesia més o menys catalanista, això vulgues o no es fa notar, si ací en tinguerem, potser la nostra llengua estaria en prou millor estat. I qui són els defensors de la catalanitat allà dalt? Doncs CiU. I llavors, l'altre bàndol dretà que ha de fer? Doncs canvi d'estratègia i ale, a Catalunya demanen la igualtat, el bilingüisme -sí, el bilingüisme valencià o tu en castellà i valencià i l'altre només en castellà-, la solidaritat -on s'ha vist un capitalista exigint solidaritat i igualtat?- i acusen de perseguir als castellanoparlants -ja voldrien viure tan bé com viuen per ací el sud. I aleshores, allà tots els peperets parlen català i usen el decorat que diu: POPULARS.

Diferents estratègies per a una mateixa merda, la qüestió és enganyar, manipular. Adaptar-se al medi i xuplar, xuplar tot el que pugues.

Sóc un fracassat

2006-02-09T19:48:00.000+01:00

Hui m'han obert els ulls. Gràcies! Resulta que sóc un xiquet amb una ment dèbil. Sembla que m'han menjat el cap, a mi i a quatre gats com jo. Ara resulta que a l'escola m'han dit el que he de pensar i m'han influenciat. Pareix ser que paguen als professors per a inculcar-nos eixes idees, però qui seràn els que estan al seu darrere? L'imperi del mal? Ho dic perquè jo no els conec...

I es que quina culpa tinc jo d'haver nascut amb esta ment tan feble? Xè, es que a mi me manipulen tan fàcilment! Jo sóc com sóc perquè me controlen i me duen per on volen.

El poble sempre té la raó i els mitjans de comunicació mai menteixen. Sóc jo el que me trague les mentides que me tiren a la cara.

Hui és el dia que ho envie tot a fer la mà i vaig a ser com tots. Per què si tots pensen practicament igual, la minoria que no pensa igual estarà equivocada, no?

Tot és bonic i perfecte, no destroçem la meravella de món que tenim.

Però que li vaig a fer si sóc un fracassat?

Honor rabosa

2006-02-02T19:39:00.000+01:00

Que bé, que bé! Els raboses hui hem tingut l'honor de rebre en la nostra ciutat al ben volgut governador civil de la nostra comunidad vecinal, perdó, valenciana. I qui anava a ser sino: el nostre estimat Paquito Camps (de Golf).

Esta vegada, gràcies a la seua preocupació pel nostre poble, i concretament per la sanitat pública -a la que em jugue el coll que ell no va, no siga cosa que agafe una enfermetat de gent de classe baixa- ha vingut a inagurar-nos un nou ambulatori. Des de fa anys prometeren un nou auditori, un nou institut i moltes més coses, però no, no les han fetes encara i això que ja duen anys.

Però es que sembla que tocava la ronda d'aparicions en els mitjans de comunicació i clar, ha escollit Alzira, un dels actuals féus dels honrats peperos. Ha vingut, amb un grup de guardaespatlles enorme, amb tota la colla de llepaculs pepers locals al darrere i tots juntets s'han fet un gran banquet mentre la gent normal estava apartada. Això sí, per a les càmeres de Nodo-9 ha fet una escenificació teatral donant-li la mà a una velleta, però prou! No siga cosa que els proles el cuquen! Només era un esforç més com sempre per quedar bé davant les càmares -encara que queda lleig que ho diga fent referència al nostre lloat.

I d'ací res a veure pels (des)informatius una vegada més al nostre estimat Campi inagurant un col.legi. I es que, com nostre també volgut i desaparegut Don Paco, es preocupen molt per la gent.

Encara no sé perquè cony gentola com jo som tan crítics amb ells fent tot el que fan per nosaltres, bonics camps de golfs, esdeveniments esportius que calen netejar eixa brossa que ompli els boscos que tan ens molesta, etc... en fi, que inconformistes que som!

Que li anem a fer

2006-02-01T20:34:00.000+01:00

Ja duia una bona marxeta amb el bloc des que vaig començar per allà Octubre, però xè, fa dues setmanes que no escric res. No me ve l'inspiració o si tinc ganes d'esciure sobre alguna cosa justament en eixos moments no tinc un ordinador prop. Que li vaig a fer? No vaig a escriure qualsevol tonteria per escriure -que tampoc crec que en general els meus escrits aporten molt més del que ja sabem. En fi, era això, per a que sapigues que no l'he abandonat i que continuaré escrivint.

A veure quan em posse les piles...

Vergonya de ser blavero

2006-01-17T17:49:00.000+01:00

És sabut per tothom -qui conega el movimentt- que el blaverisme és un invent espanyolista creat a Madrid i que arrelà en la població a base de pseudopopulisme aprofitant-se de la ignorància entre la gent -per això quasi tot és gent major- degut a 300 anys de repressió espanyola. Bé, fins ací està clar el perquè ha quallat al País Valencià.

Però el que sempre m'he preguntat és com arriba certa gent al punt de ser blaveros convençuts. Està clar que els caps del blaveram -com és actualment l'exfalangista de Sentandreu- tenen clares les coses, igual que tots els peperos n'estic segur que ells saben que el valencià és la denominació que reb el català al País Valencià, només que com a bons burgesos que són se n'aprofiten de la població. Però com arriben a tindre corderets ultrablaveros seguint-los al darrere? Eixos que te solten surrealistes teories de que el valencià és una barreja de mossàrab, català, aragonés, castellà i a saber que més. Eixos que te conten mil coses per no acceptar que els valencians -com a mínim- descendim dels catalans -majoritàriament. Com han arribat a eixe punt? Això ja no és només manipulació pura i dura com la que aboquen sobre els valencians diàriament, no senyors, això és més.

I el millor és que si parles amb algún d'estos ultrablaveros, a part d'odiar a tot allò que sone a català i dir-te que volen annexionar-nos a l'imperi català -eixe imperi imaginari que qualsevol persona amb una ment oberta pot veure que no existeix- i que per això lluiten contra l'opressor -sí, l'opressor català que ara mateix estan entrant per Vinaròs amb els mossos d'esquadra amb tancs i avions- perquè mos volen furtar les nostres senyes d'identitat -eixe senyes que no representen altra cosa que l'antítesi de català i l'afirmació d'espanyolitat-; a més d'això quan els preguntes sobre el castellà, sobre eixa llengua -per mi molt respectada igual que el poble castellà- que s'està menjant al valencià i que molts d'ells tenen com a llengua pròpia -gràcies als seus papis burgesets que renegaren del valencià per educar-los en castellà i fer que parlen millor que els de Valladolid- et diuen que sí, que no es bo, però que li anem a fer? Ja està ací! Però anem a per l'enemic català!

A més, després de 20 anys de regionalisme ara es volen rentar la careta. Alguns diuen que són foralistes i alguns altres diuen que són nacionalistes, però nacionalistes no-separadors, que accepten a Espanya puix que segons ells no cal dividir sino sumar.

Es que ja no saben que inventar, segur que a més d'un li dóna vergonya de ser blavero.

Sempre més

2006-01-14T20:00:00.000+01:00

Sempre més
Brams

Va ser l'any de començar
a posar-nos en moviment.
mocadors negres al coll,
i conèixer tanta gent;
l'any que vam sortir al carrer
per tornar-los a dir que no,
érem prou valents per fer
qualsevol revolució.

No recordo d'ençà un reguitzell de sentiments tan forts;
deu ser que el filtre dels anys deixa passar només els bons records.

Va arribar l'any dels jocs,
l'any que van jugar més brut,
de tortures i presons,
de pensar que havíem perdut.
Aquí el filtre va petar,
sols en recordo amargor
i el dia que vaig pensar:
-Quant de temps llençat en va!

Amb l'absoluta certesa de no haver arribat enlloc
vam anar a casa amb ganes de pensar-hi poc.

Uns se'n van anar a dormir
i altres vam passar nit en blanc;
però a casa tot era foscor
fins que obrint el finestró,
fascinats, vam comprovar
que l'empelt havia brotat.
Cap bon dia com aquell
que ens permet tornar al combat.

Mentre duri el setge no
signarem la rendició:
mocadors negres al coll!
Visca la revolució!

Sempre més
Mentre duri el combat
Sempre més
estaré al teu costat,
Sempre més
que aquest poble necessita
Sempre més
retrobar la llibertat.

Espanya mos costa cara

2006-01-09T18:58:00.000+01:00

Havia de fer un treball lliure sobre els impostos per a l'assignatura d'economia, i em dic, vaig a fer-lo sobre l'espoli fiscal i així aprofite l'ocasió per reivindicar una miqueta. Doncs bé, he començat a fer una recerca i només trobava informació sobre l'espoli fiscal de Catalunya (la de les 4 províncies) però res sobre el País Valencià. Al final he arribat al Diariparlem i he trobat un parell d'articles sobre el dèficit fiscal valencià, un fet per un economista valencià (segurament proper al BLOC) i altre per un de barceloní. Si voleu llegir el que parla sobre les balançes fiscals valencians podeu fer-ho ací .

La veritat és que furten, ens costa prou car ser espanyols, i este és un motiu més per la independència a part de pels temes de dignitat nacional i cultural. Si els valencians se n'adonaren de tot açò potser cauria un bon grapat de vots sobre partits nacionalistes com el BLOC o ERPV. Però clar, ells, els espanyolistes, tenen els mitjans de comunicació a la seua disposició i no convé mostrar estes dades. I clar, és normal que partits nacionalistes -o mignacionalistes- com PNB o CiU parlen tan sovint sobre el finançament, clar, perquè la pela és la pela.

I sobre arguments econòmics també en saben molt els padanesos (nord d'Itàlia), són nacionalistes sense tindre història com a nació, podriem dir que quasi se l'han inventat, però mira, reben molt de suport perquè saben moure les cartes i eixa zona és la més rica de l'estat italià.

I no sóc neoliberal ni paregut, més ben bé tot el contrari, però a veure si algún dia es crea un partit de dretes valencianista (i en açò no demane una UV o CV, ni de lluny) que duga endavant una burgesia que deixe d'ofrenar noves glòries a Espanya com tant fa la burgesia acastellanada de la Ciutat de València. A veure si toquen un poc els collons als peperos.

A las cosas, por su nombre

2006-01-08T12:50:00.000+01:00

Ja s'ha sabut estos dies pels mitjans de comunicació la perleta que ha soltat el Teniente General Mena citant l'antidemocràtic article 8é de la pseudodemocràtica Constitución Española. I com no estic massa inspirat pase de comentar-ho, però què millor que posar una cançó -crec que ja n'estic posant massa últimament- relacionada una mica amb el tema i què millor que fer-ho en sa pròpia llengua. És del grup castellà de Madrid, Habeas Corpus:

A las cosas, por su nombre

Sabemos que las buenas palabras son el maquillaje más habitual
utilizado por la Mentira para de este modo mostrarse atractiva
Sabemos que quienes se llaman creadores de opinión, expertos tertulianos, rigurosos historiadores
Son la voz de su amo, la voz de la que nos sentimos esclavos.
Sabemos ya que quienes han hecho de cientos de miles de millones de mentiras
una profesión altamente rentable no quieren llamar a las cosas por su nombre.

Nos dicen la verdad es una, la verdad es una y nada mas que una
Una solo porque existe una sola España, una sola porque una sola es su historia
Una sola forma de escribirla, una sola forma de escribirla y contarla, un solo y unico discurso y aquel que se mueva... ¡No sale en la foto!

A las cosas por su nombre

La Monarquia española es la mas directa herencia del franquismo, la transicion a la democracia, ejemplo perfecto de fiel continuismo
Adaptarse a los nuevos tiempos, exigia esa amnesia que llaman consenso. Los partidos de izquierda dejaban de serlo, los de derecha decian ser de centro.
Los sindicatos mayoritarios, culpables de la mayor de las traiciones cometida a los trabajadores, pasaban a convertirse en funcionarios.

Y la constitucion española, cadena que aprieta, cadena que ahoga. La norma suprema...la obediencia ciega. La más falsa ilusión.Intocable eslabón. La todopoderosa mentira en cadena.

Elegimos de quien ser esclavos y desde que lado nos vendran los palos. Sufrimos el terror del trabajo, a la vez que sufrimos el terror del mercado. El poder sigue en las mismas manos. Los que ayer lo tuvieron, lo siguen teniendo. El ejercito está vigilando, lo que un día quedaba atado y bien atado.

A las cosas por su nombre. A las cosas por su nombre.

La bandera española es la bandera fascista. El ejercito español, el ejercito fascista.
La policia española, la policia fascista. La clase politica, la clase fascista.

¡POR SU NOMBRE!

A las cosas por su nombre. A las cosas por su nombre.

La samarreta

2006-01-07T20:10:00.000+01:00

L'any passat vaig descobrir Ovidi Montllor i m'entusiasmà encara que últimament l'havia deixat d'escoltar, però esta vesprada l'he tornat a sentir, així que vaig a posar una cançó d'ell, la primera.

Explica la llegenda que cap el 1967, a Barcelona, l'Ovidi va assistir a un recital de cançó que el va impactar tant, que, en tornant a casa a peu, va començar a escriure la seua primera cançó: ‘La samarreta’. Tenia una lletra simbòlica: l’Ovidi provenia d’una família amb molt pocs recursos i de pare anarquista, empresonat per la dictadura.

La samarreta

Jo sóc fill de família molt humil,
tan humil que d'una cortina vella
una samarreta en feren. Vermella.

D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.
He hagut d'anar contracorrent
perquè jo no sé què passa
que tothom que el ve de cara porta el cap topant de terra.

D'ençà, per aquesta samarreta
no he pogut sortir al carrer,
ni treballar al meu ofici, fer de ferrer.
He hagut de en el camp guanyar jornals,
ai, si la gent ja no em veia,
jo treballava amb la corbella.

I dintre de tots els mals,
sé treballar amb dues coses:
amb el martell i la corbella.
Gairebé no comprenc perquè la gent
quan em veia pel carrer
em cridava: Progressiste!
Jo crec que tot això era promogut pel seu despiste.

Potser un altre en les meves circumstàncies
ja hagués canviat de samarreta.
Però jo que m'hi trobe molt bé amb ella,
perquè abriga, me l'estime,
i li pregue que no se me faça vella.

Els Reis del sud no són els del nord

2006-01-06T15:53:00.000+01:00

Hui mirant eixos mitjans de comunicació que tan bé ens mostren la vertadera i única realitat he vist una cosa curiosa, comparant Canal 9 amb TV3 he pogut veure què els Reis d'Orient quan arriben a dur els regals als xiquets de València els parlen en castellà. En canvi, quan arriben a dur el regals als infants de Barcelona els parlen en català.

Però es que clar, els valencians no som catalans ni tan sols parlem català, som espanyols i orgullosos que estem de ser-ho. Els d'ací no molestem, encaixem nacionalment millor que inclús els andalusos. Nosaltres sumem no restem, som solidaris, deixem que ens espolien fiscalment, deixem que ens facen desaparéixer com a poble, no protestem, som uns gossets que no molesten a l'amo sino que a més li posem facilitats. Els parlem en la seua llengua per a què es senten còmodes a casa nostra com si fóra la d'ells i més senyors, sino que reneguem de la nostra identidad regional valenciana per a engrandir més la de tots, la nacional española.

Però Alto! Que no me confundisquen i me diguen català, mai! I dir-me que parle català? Imperialisme! Imperialisme d'un imperi que al mateix temps és part d'un altre imperi encara més gran, curiós i estrany. Que anomenen a la nostra terra com a País Valencià, això és un gran insult hacia nuestras señas de identidad! Nosaltres som Comunidad Valenciana o Levante Español, però no un nom català, i si ens imposen un nom des de Madrid és per al nostre bé, per a estar ben integrats.

Hui m'he adonat -una vegada més- que sóc un fasciste, renegat i intolerant, que vull imposar el català en el Reino de Valencia -perquè Regne és català- i a més, sóc un radical, els valencians volem ser el que som, no volem canvis, tota la culpa la tenen eixos mestres que m'han menjat el meu cap feble, tot pagat per l'or català, eixe or que no sé qui el paga ni d'on ix però el paguen. Demà aniré a cobrar.

La nit de reis

2006-01-05T16:53:00.000+01:00

Hui com és un dia que diga'm que "toca", doncs pose esta cançó del desaparegut grup català Glaucs, que té una lletra relacionada.

La nit de reis
(A. Rexach – J. Bardagí – Ll. Alsina)

El desembre és molt fosc
Però les llums fan tan maques les coses
La gent omple els carrers
Disfressats semblen bones persones.
Veig els rics empobrir
Com malgasten la seva misèria
Convertint-la en tendresa.

El desembre és molt llarg
Però el gener sempre truca a la porta
Veig uns nens tan contents
Ells no saben que els Reis són els pares
Però tothom no té Reis
Hi ha qui espera que vinguin els patges
Per tornar-los la vida.

(CORS)
Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Vull estar despert
Per veure si estan bé.

Estaré més tranquil
Quan la droga comenci a fer efecte
Però no és la droga el que vull
Que el que vull no es pot vendre amb recepta
Ja estic fart d'esperar
Aquesta vida m'ha maltractat massa
M'han fet gran tan depressa.

(CORS)
(SOLO REXACH)

El gener és molt injust
Hi ha dinars on tothom és a taula
Però a mi els llums del carrer
M'il·luminen la casa tan fosca
Ja estic fart d'esperar
Tancaré aquesta puta finestra
Que el Nadal no m'agrada.

(CORS 2)
Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Aquesta nit de reis
Per veure si estan bé.

Baixem al Carrer

2006-01-04T16:09:00.000+01:00

L'altre dia estava escoltant per casualitat una cançó prou vella, un dels primers singles del grup penedesenc Inadaptats i a més gravat junt a Negu Gorriak. La cançó en qüestió es deia Descendents del Carrer. Vaig investigar una miqueta i va i resulta què era traducció al català -encara que una mica roín- del francés Descendons dans la rue que vindria a singnificar Eixim al carrer o Baixem al carrer, cançó del grup punk gavatxo Bérurier Noir.

Pose ací la lletra de la cançó original puix què és prou combativa:

Descendons dans la rue

Solidarité
Avec les immigrés
Pensez aux expulsés
Qui s'battent comme des damnés
Nous sommes les réfugiés
De l'État policier
Vive le combat armé
Des peuples opprimés

Pensez aux prisonniers "On veut la liberté"
Chaque jour isolés "Oui il y en a assez"
Agissez écrivez "Nous laissez pas tomber"
À tous les enfermés "Solidarité"
Vive la sincérité "Et vive l'amitié"
Des petits Béruriers "Allez les Agités"
Le drapeau déployé "Quartier des révoltés"
D'la jeunesse unifiée "Solidarité"

Choeur De Soulevement De La Jeunesse

Et tous les chômeurs qui n'ont pas peur
Oh tous les cascadeurs qui sont de bonne humeur
Et tous les entraîneurs qui se lèvent de bonne heure
Tous les restos du cœur et toutes nos petits sœurs
Toutes les folles mal rasées, les poètes révoltés
Les clowns déconnectés et les jongleurs masqués
Le Front d'Libération de tous les animaux
Les combattants martiaux, le Front des Marginaux

{Choeur:}
Lalala Lalalalala..........

Les prostituées rebelles, les dissidents du ciel
Nicolas, Pimprenelle et même la mère Michel
Les milliers d'pratiquants vêtus de kimonos blancs
Et toutes les vieilles chinoises qui font du Taï Chi Chuan
Et le joueur de Flûte, les détenus qui luttent
L'insoumis en cavale, les Amazones à cheval
Les médecins sans frontières et les jeunes ouvrières
Descendons la rue avant qu'tout n'soit perdu !

Choeur Du Soulevement De La Jeunesse

Commune 71 et Kronstadt 21
Barcelone 36 Budapest 56
Prague 68 et Chili 73
Argentine 76 Afghanistan 80
Varsovie 44 et Punk 77
Sham 69 Nada 84
Viêtnam 75 Rock'n'Roll 58
R.A.F. 72 Génération 70
Twist 33 Ludwig Von 88
Brixton 83 Cambodge 85
AUTONOMIE AUJOURD'HUI